Trobada una tomba a Pompeia amb un cos momificat: el misteri de Marcus Venerius

Segons la tradició els cossos dels adults sempre s’incineraven a Pompeia, la ciutat destruïda per l’erupció del Vesubi l’any 79 abans de Crist, no obstant la troballa dels investigadors de la Universitat de València d’una tomba magníficament conservada i amb el cos parcialment momificat d’un home ha descol·locat els arqueòlegs: ¿Per què Marcus Venerius Secundio va voler ser inhumat?

Les excavacions s’han realitzat en el marc del projecte que investiga l’arqueologia de la mort a la necròpolis de Porta Sarno amb la direcció científica a càrrec de Luana Toniolo, arqueòloga funcionària del Parco de Pompeia i de Llorenç Alapont, investigador del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

«Es tracta d’una troballa importantíssima i única. És l’única tomba a Pompeia amb cambra per a la inhumació i a més amb una inscripció que explica no només la vida del difunt sinó també la seva afició al teatre i a les obres artístiques sobretot en grec, per la qual cosa és la primera vegada que es comprova que a la ciutat es realitzaven espectacles en aquest idioma», explica del seu descobriment Alapont.

Descobriment excepcional

A la llosa de marbre del frontó de la tomba es pot llegir una inscripció que commemora el difunt Marcus Venerius Secundio, però a més també dona detalls que al teatre de Pompeia també es van realitzar actuacions en grec, una cosa que mai abans s’havia testificat directament.

La tomba, que se suposa que és de les últimes dècades de la vida de la ciutat, consisteix en una maçoneria a la façana de la qual es conserven restes de pintura: s’entreveuen plantes verdes sobre un fons blau.

El personatge de Marcus Venerius Secundio apareix a l’arxiu de taulers de cera pertanyents al banquer pompeià Cecilius Jucundus, propietari de la domus del mateix nom a la Via Vesubio i era un esclau públic i guardià del temple de Venus que una vegada alliberat havia assolit un cert estatus social i econòmic, com mostra la tomba bastant monumental i també, com es dedueix, per la inscripció.

Es va convertir en Augustal, és a dir, en membre de l’escola de sacerdots dedicat al culte imperial, com recorda l’epígraf, «Diede ludi de grec i llatí durant quatre dies».

Els «Ludi graeci» han d’entendre’s com actuacions en llengua grega», explica el director del parc arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel, que explica que és el primer testimoni cert d’actuacions a la ciutat en llengua hel·lènica, ja que fins ara només se’n tenien hipòtesis.

«Es tracta d’un dels esquelets més ben conservats trobats a l’antiga ciutat», assegura. El mort va ser enterrat en una petita cel·la d’1,6 x 2,4 metres darrere de la façana principal, mentre que a la part restant del recinte es van trobar dues incineracions d’urnes, una d’elles en un bonic recipient de vidre pertanyent a una dona anomenada Novia Amabilis, que podria ser la dona de Marcus Venerius.

Però l’enterrament de Marcus Venerius «és, per tant, altament inusual també quant al ritu funerari adoptat, considerant que era un home adult de més de 60 anys», expliquen, i a més la troballa es completa amb la recuperació d’objectes de l’aixovar funerari incloent dos ungüentaris de vidre i nombrosos fragments del que sembla ser tela.

El misteri de la decisió

Per a l’investigador de la Universitat de València «ara el gran misteri és per què va triar ser inhumat i no incinerat com els dos membres de la seva família» les restes dels quals són a la tomba en dues urnes.

«Tenim diverses hipòtesis, la primera és que es tractava d’una persona que tenia una afiliació grega o una debilitat per l’art i cultura grecs perquè en aquests moments a Grècia es preferia la inhumació», destaca a EFE.

Però d’altra banda, explica, «continuem investigant si va ser una elecció personal el fet de conservar incorrupte el cos i és molt important perquè significaria que respecte als funerals es tenia una certa llibertat de culte i que no es tenien en compte regles estrictes o temor per trencar els ritus i les amenaces dels déus. Suposaria que hi havia una llibertat ideològica en el moment d’elegir després de la mort».

Sobre els detalls de la momificació explica que encara queda molta feina, ja que ara s’hauran d’analitzar les substàncies que cobrien el cos i una espècie de teixit també trobat a la tomba.

«Aquesta tela, plantes o substàncies que van afavorir la momificació ens poden donar la clau de si va ser intencional o simplement s’ha momificat per l’ambient segellat que tenia la tomba: amb dos murs de malta i pedra volcànica i argila. O si fins i tot el segellament va ser intencional per conservar millor el cos», afegeix.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Les restes orgàniques del teixit trobat i altres elements del cadàver de Marcus Veneri Secundio seran estudiats a la unitat ArchaeChemis, unitat d’Anàlisi Química de la Universitat de València, sota la supervisió de Gianni Gallelo, investigador del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de l’esmentat centre.

«Ens queda molta feina per fer per revelar aquest gran misteri que ha aparegut a Pompeia i que podrà canviar el que sabíem de les tradicions funeràries al món romà», conclou Alapont.