Els sis secrets de l’univers màgic d’Alan Moore

«L’art és màgia, o la màgia és (també) art»

L’eix del relat de Moore és la reivindicació de la màgia com una forma més d’art, d’expressió cultural. El britànic considera que així era des del principi dels temps, però que altres religions i la ciència van anar deixant al marge el seu potencial fins a convertir els elements i moviments màgics en Ángeles fósiles, «antigues energies, inspiracions i idees que en el passat van ballar de ment en ment, evolucionant pel camí, fins que per fi el degoteig calcari del ritual i la repetició les va petrificar». Àngel fòssil és el títol d’una pintura de Marjorie Cameron, musa de Dennis Hopper i Dean Stockwell que va formar part del cercle ocultista dels anys cinquanta i seixanta que va inspirar a Moore.

«Qualsevol pot fer-ho»

L’alquímia serveix d’element per donar a la humanitat el poder de fer possible el que sembla inabastable igual que hauria sigut sorprenent que un mag com John Dee, un dels principals referents de Moore, no hagués deixat una empremta valuosa en els principis de la navegació a partir dels seus coneixements astrològics. Filòsofs de l’ocult i alquimistes defensen aquesta «potencialitat». També reflexiona sobre l’origen de la paraula anglesa spell, que serveix per definir l’acte de lletrejar, transformar el so en lletra, i el seu significat alhora màgic, per crear encanteris.

«Tot és davant dels nostres nassos»

La càbala és un altre element primordial del pensament d’Alan Moore, i la projecta amb més o menys intensitat a la seva obra. A Promethea (1999-2004), una de les seves sèries de còmic més esotèriques, l’Arbre de la Vida i les cartes del tarot impulsen la protagonista a connectar amb les seves avantpassades per arribar a un coneixement que en el fons porta al seu interior. Aquest camí per arribar a la saviesa que preservem en la nostra ment, ocult, és una de les obsessions de Moore, un camí que porta a l’alliberament de l’amnèsia col·lectiva.

«Tu pots crear el teu propi Déu»

En la línia d’aprofundir en les capacitats pròpies i l’autonomia de les persones, a l’obra de Moore flueixen personatges mítics i superherois, una manera de traslladar la confiança en la màgia d’una deïtat més o menys tradicional a una altra de més pròxima i a mida. El mateix Alan Moore va crear la seva pròpia deïtat, Glycon, una serp màgica a imatge d’un antic ídol de Macedònia que s’havia perdut amb el pas dels segles i que ell reivindica en la modernitat.

«Si Déu resulta ser un frau, no desesperis, perquè tampoc et ficarà en embolics»

Ja d’una manera més política, Moore desplega tot el seu argumentari anarquista a partir de la confiança en un mateix al marge de l’autoritat i institucions, que en els seus extrems arriba a formes feixistes. V de Vendetta és el principal exponent d’aquest pensament antisistema, la creació del qual va fer eclosió al Regne Unit de Margaret Thatcher.

«Reencanta la teva vida quotidiana»

Alan Moore va desenvolupar la noció de la psicogeografia per portar la màgia de nou a la quotidianitat, i el principal exponent d’aquest pensament va ser la seva pròpia decisió d’ancorar la seva vida a Northampton, una petita localitat britànica que és un petit gran món del que és capaç de transcendir, però també en convertir Londres en un espai mític en la seva epopeia Jerusalem