Grup de culte
Sparks trenquen per la porta gran el seu malastruc amb el cine
El duo musical ha tingut una història d’amor-odi amb el cine. La major part dels projectes que havia intentat posar en marxa van acabar frustrant-se, fins que va arribar Leos Carax i ‘Annette’ s’ha fet realitat
Concierto de SPARKS /
Ron i Russell Mael, més coneguts com a Sparks, sempre han estat obsessionats amb el cine i sempre havien volgut fer una pel·lícula. Es van criar a Califòrnia i part de la seva infància la van passar en cines de sessions dobles. No importava que la pel·lícula hagués començat, ells s’imaginaven el que havia passat anteriorment i aquest sentit de la narrativa dislocada el van aplicar més tard als seus temes. A la seva adolescència es van obsessionar amb Bergman i la nova onada francesa i fins i tot Russell va dirigir una pel·lícula, ‘Très Sérieux’, quan era a la universitat de UCLA.
Ja convertits en una banda d’èxit gràcies al seu icònic àlbum ‘Kimono My House’ van continuar citant Godard en les seves entrevistes per exemplificar la lluita de l’artista contra el sistema. ¿Es pot trencar amb els motllos preestablerts sent un ‘outsider’?
El seu primer intent d’introduir-se al món del cine va ser a través de Jacques Tati, que sentien molt pròxim per la seva manera d’entendre l’humor. Va ser el primer dels seus grans projectes truncats. Havia de dir-se ‘Confusion’ i transcorrer al mateix univers que ‘Playtime’, però el director francès va emmalaltir durant el procés.
La seva següent col·laboració cinematogràfica va ser molt menys prestigiosa. Van participar a la pel·lícula ‘Montaña rusa’ (1977) i hi feien una aparició al parc d’atraccions a punt de patir una catàstrofe.
Més endavant, van estar preparant durant sis anys una pel·lícula musical titulada ‘Mai, the Psychic Girl’ basada en un manga. Tim Burton va firmar per posar en marxa el projecte, però va acabar prioritzant ‘Malson abans de Nadal’. Una nova decepció, potser, la més gran de tota la seva carrera.
Es van tornar a reinventar i es van obrir a noves audiències als 2000. Després de provar diferents estils van introduir els arranjaments simfònics i van acabar per crear una òpera radiofònica de caràcter narratiu titulada ‘The Seduction of Ingmar Bergman’ que acabaria per convertir-se en un musical, tot i que la seva versió cinematogràfica, que havia de dirigir Guy Maddin, tampoc es va materialitzar finalment. Aquest seria el precedent directe d’‘Annette’, en què han aglutinant bona part de les seves obsessions (incloses les marionetes).
Notícies relacionadesDurant la 65a edició del Festival de Cannes es van reunir amb Leos Carax, que presentava a la secció oficial ‘Holy Motors’, que inclou un tema dels Sparks. I aquesta vegada, la història va tenir un final feliç. El seu somni es va fer realitat. Encara no s’ho creuen.
Precisament, l’estrena d’’Annette’ també coincideix amb l’aparició del documental ‘The Sparks Brothers’ que ha fet Edgar Wright (‘Zombis Party’) sobre el duo i que podrà veure’s al pròxim festival de Sitges. Allà, Ron i Russell se sinceren i a tots aquells a qui els han influït, que són molts i variats, els reten un preciós homenatge.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
