¿Per què Disney és una fàbrica d’adults infeliços?

D’aquesta mina artística han sortit noms com Britney Spears, Miley Cyrus, Ryan Reynolds o Zendaya, joveníssims artistes que es van convertir en ídols de masses fins i tot abans d’arribar a l’adolescència i que pateixen les conseqüències del prematur estrellat durant l’edat adulta. I ells ho adverteixen. L’última, Selena Gomez, que fa uns dies va admetre no saber el que estava fent quan «va renunciar» a la seva infància «en favor de Disney».

Adults que continuen sent nens

L’adultesa del planter de joves Disney és tan confusa com variada. Són moltes les maneres en què aquests inexperts artistes miren de desvincular-se de la imatge de ‘nens perfectes’.

«Quan arriben a l’adolescència els nens solen fer el seu primer balanç i les estrelles juvenils comencen a tenir el sentiment d’haver sigut utilitzats», explica José Ramón Ubieta, professor d’Estudis de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «Ja sigui per les empreses o pels seus propis pares, que desenvolupen un discurs narcisista que l’èxit del seu fill és també seu, aquests joves se senten deixats pels adults».

Llavors, com tot adolescent, passen per la seva etapa rebel, però passada de voltes. Britney Spears i Lindsay Lohan van començar a protagonitzar portades per les seves desenfrenades festes amb Paris Hilton; una irreconeixible Miley Cyrus rapada es despullava sobre una bola de demolició; Bella Thorne es feia d’or per penjar fotos pujades de to a OnlyFans, i als 17 anys, Demi Lovato consumia la seva primera ratlla de cocaïna (i, amb 26, una sobredosi gairebé li treu la vida).

Tot i que sempre s’havia mostrat molt reservada sobre aquest tema, Selena Gomez, famosa gràcies al seu paper com a Alex Russo en ‘Los magos de Waverly Place’, es va sincerar la setmana passada durant la roda de premsa de la seva nova sèrie per a Hulu (‘Only murders in the building’), on va explicar com havia hagut de renunciar a la seva infància a una edat molt primerenca. «No sabia el que estava fent», va reconèixer l’actriu, que també va relatar que no va arribar a aprendre massa de l’experiència. «Simplement, em limitava a córrer pel ‘set’ de rodatge», va afirmar.

Gomez, que en altres ocasions ha parlat obertament de la seva «lluita diària» contra la depressió, l’ansietat i el trastorn bipolar, s’uneix així a l’extensa llista d’afectats per l’empresa dels somnis.

«En situacions de sobreexposició infantil, la fragilitat psíquica apareix en primer pla», explica Ubieta. «Parlem de diferents addiccions per mirar d’oblidar el dolor i crear-se un món alternatiu. D’abusos de substàncies a problemes sexuals, ja que busquen ser estimats més enllà del seu èxit i per afrontar aquesta por del fracàs quan veuen que ja no són tan populars com abans», diu el psicòleg. Un còctel explosiu que es converteix en camp de cultiu per a malalties i trastorns mentals.

I tot i que la seva lluita per la salut mental la va portar a ser ingressada en un centre psiquiàtric durant dues setmanes el 2018, la caiguda als averns de Gomez sembla ser més lleugera que la d’alguns dels seus excompanys.

Una llarga llista d’afectats

Abans de convertir-se en la ‘princesa del pop’, Britney Spears també va tenir el seu debut televisiu amb Disney. Al costat d’un repartiment estel·lar, compost per uns joveníssims Justin Timberlake, Christina Aguilera i Ryan Reynolds, es va estrenar com a presentadora del programa de talents infantil ‘The Mickey Mouse Club’. Una imatge que la va acompanyar durant els primers anys de la seva carrera musical, en què predominava aquesta estètica de col·legiala innocent amb cara de no haver trencat mai un plat.

Això aviat canviaria. Spears es va fer adulta i volia sortir de festa fins a les tantes. Volia beure. Volia cantar sobre sexe i vestir amb tops escotats i aquests pantalons de tir baix que s’estilaven en els anys 2000. La premsa i la societat la va lapidar per això. Tot i que estava en el zenit del seu èxit, Britney havia deixat de ser la nena que tots estimaven i aquesta va ser la primera pedra al camí de la cantant: una sèrie de males decisions, abusos i crisis nervioses que acabarien amb la polèmica tutela que la té esclava des de fa 13 anys i que ha desenvolupat tot un moviment per alliberar-la.

Però aquestes exigències de puresa són una cosa comuna entre els joves Disney. A la història passarà l’anell de castedat que portaven els Jonas Brothers, amb el qual prometien arribar verges al matrimoni. Cap ho va aconseguir. De fet, Joe Jonas va arribar a parlar de la pressió que sentien per no decebre ningú. «És una pressió que cap adolescent hauria d’haver de suportar», va afirmar llavors.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Una cosa similar va viure l’actriu Miley Cyrus, o, com la coneixíem llavors, Hannah Montana, que amb 18 anys, després de la seva primera relació sexual, va voler deixar d’interpretar el personatge. «Em vaig sentir ridícula, com si m’hagués tornat més gran, i no volia tornar a posar-me aquesta perruca», va explicar. Reconeix també haver-se sentit com una mascota i va arribar a repudiar el personatge que li va donar la fama. «Me’n vaig adonar en un viatge a Disneyland: al ‘backstage’ vaig veure Peter Pan fumant-se un cigarret. Vaig pensar: ‘Aquesta soc jo’. No soc una mascota Disney, soc una persona», reflexionaria amb els anys Cyrus. El seu últim àlbum amb el segell discogràfic de Disney, ‘Can’t be tamed’ (‘No em pots domar’, en català), es convertiria en un presagi per a les polèmiques que el seguirien: xous i videoclips amb poca roba, ‘twerkejant’ i fumant marihuana.

I la llista és extensa. Lindsay Lohan, l’adorable bessona de ‘Tú a Londres i yo a California’, es va passar la joventut entrant en centres de rehabilitació, «com si fos una broma, per passar el temps»: Zac Efron es va passar anys sense menjar carbohidrats per por de deixar de tenir un bon cos, i Hillary Duff ha batallat contra l’anorèxia.