Una empresa asturiana dissenya un marc «màgic» per al quadro de ‘Les filadores’ de Velázquez

Un sistema innovador que delecta i conserva

El sistema que abraça ‘Les filadores’ consisteix en un plafó que integra l’obra en l’arquitectura de la sala d’exposició. Dit en altres paraules: l’estructura metàl·lica que sustenta la tela i la resta d’elements per conservar la tela queden amagats darrere d’un «recobriment especial per assemblar-lo el màxim a la paret» del museu, explica Javier Martínez, director d’operacions de la companyia Proasur. «També s’han tingut en compte les característiques de la sala. És un edifici antic i ens havíem d’enfrontar a coses com que el terra no està anivellat i les parets no són perfectes», afegeix.

El resultat ha sigut un muntatge pioner a Espanya que va més enllà de l’ornamental. Han aconseguit una estructura que uneix criteris estètics, de conservació preventiva i de sostenibilitat.

Tot i que l’ull humà no ho pugui veure, darrere del quadro hi ha moltes hores d’esforç. En concret, hi ha dos anys de feina. Des del seu disseny previ, portat a terme per l’estudi 4 Paredes, a la tasca tècnica de Proasur, que va començar el febrer del 2020 i va acabar el juliol d’aquest any. Al resultat final no li falta detall.

L’altura a què es va col·locar el quadro i la inclinació és «tal com estava penjat en el seu moment al palau, quan es va pintar», diu Martínez. Per això van utilitzar un sistema de politges i elements mecànics que s’ajusten al mil·límetre.

¿Per què es va ampliar el quadro al seu dia?

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La raó d’ampliació del quadro, com va passar amb altres obres de l’època (dues d’aquestes retrats eqüestres també de Velázquez) va ser purament decorativa: s’havia d’omplir les parets de l’acabat d’estrenar Palau Reial i es necessitaven quadros grans, va explicar el cap de Conservació de Pintura espanyola del Museu del Prado, Javier Portús. Però en el cas de ‘Les filadores’, que va adornar el menjador del rei al Palau Reial, aquestes alteracions, en què es van afegir un arc i un ull de bou, van afectar la lectura del contingut del quadro, ja que van provocar que l’escena que transcorre davant el tapís que reprodueix el rapte d’Europa, en un segon pla darrere les teixidores, es percebés més allunyada.

Així, durant molt temps els espectadors del quadro han vist la representació d’una escena quotidiana en un taller de tapisseria amb un primer pla en què Velázquez va representar tasques relacionades amb el filat i un fons amb unes dames dempeus davant un tapís. Ara aquest pla adopta el protagonisme que Velázquez li va voler donar al no veure’s aquests afegits, ja que els elements principals de la història que explica el pintor es troben a l’espai del fons, on la deessa Pales discuteix amb Aracne. I darrere d’elles el tapís de ‘El rapte d’Europa’, que va pintar Ticià per a Felip II i al seu torn va copiar Rubens.