Brigitte Bardot i Claudia Cardinale: dos ‘sex-symbols’ a Colmenar Viejo

Dues associacions culturals implicades en la reivindicació de les coproduccions rodades a la zona als 60 i 70, Sad Hill i Colmenar Viejo, Terra de Cine, recorden amb diversos actes aquest rodatge i el que va suposar la presència de Bardot i Cardinale, un autèntic terratrèmol mediàtic per a l’època. La pel·lícula es tornarà a projectar el 4 de setembre al Teatro Auditorio de Salas de los Infantes –la localitat burgalesa de la qual es va utilitzar l’estació ferroviària per al rodatge–, amb col·loqui a càrrec del cineasta Víctor Matellano i Diego Montero, membre de Sad Hill. També estan programades exposicions amb fotos i esbossos de la pel·lícula.

Enfrontades

 ‘Las petroleras’ enfronta Frenchie King (Bardot) i les seves quatre germanes –el film es va titular ‘The legend of Frenchie King’ per al mercat anglosaxó–, antigues malfactores que han comprat un ranxo, amb Marie Sarrazin (Cardinale) i els seus quatre germans, propietaris del ranxo veí. Entremig, la febre de l’or negre: a les terres de Frenchie hi ha petroli. Tot i que va ser una producció limitada, més enllà dels salaris de les dues estrelles, de la música se’n va encarregar Francis Lai –un any abans havia inundat de sons romàntics els cines de tot el món amb el tema principal de ‘Love story’– i en el guió hi van participar Daniel Boulanger (‘Cartouche’, ‘Les tribulacions d’un xinès a la Xina’) i el nord-americà Clement Biddle Wood (‘Barbarella’). En el paper del xèrif es va contractar Michael J. Pollard, que quatre anys abans havia sigut l’adolescent del ‘gang’ de Bonnie i Clyde al film homònim d’Arthur Penn.

A la Dehesa de Navalvillar de Colmenar Viejo es va construir un ranxo complet i tres costats i la teulada d’un altre, i es va aprofitar el poblat que havia servit de decorat a ‘La muerte tenía un precio’. El film el va iniciar Guy Casaril, que acabava de dirigir Bardot a ‘La profesional y la debutante’. Però ara no es van entendre. Víctor Matellano ens explica que Casaril estava més interessat a prioritzar l’acció que en el caràcter de vehicle per a Bardot i Cardinale. El problema va ser que no feia massa primers plans d’elles, i Bardot es va queixar». El rodatge s’havia iniciat el 18 de juny. Casaril va ser acomiadat i el va reemplaçar Christian-Jaque. Hi va haver una aturada d’un mes. El film es va completar al setembre, es va estrenar primer a França i el 6 d’abril de 1972 va arribar a Madrid. A Espanya va ser un èxit: 1.608.946 espectadors Encara ho va ser més a França. Cardinale va seguir amb la seva carrera. Bardot va fer dues pel·lícules més i va deixar el cine el 1973.

Erotisme censurat

Eren dues grans estrelles fent un film de consum popular en un país que era una dictadura. S’entén la convulsió als llocs on van rodar. Cardinale resultava pròxima. José Luis López Vázquez, un dels intèrprets espanyols –també hi van participar Teresa Gimpera, Emma Cohen i Patty Shepard–, recordava que Bardot no li va adreçar la paraula en tota la filmació. Teresa Gimpera també va evocar una bona relació amb la italiana i més freda amb la francesa: Bardot tenia el privilegi d’escollir els primers plans de totes les seves companyes... menys Cardinale, clar. Matellano recorda que «elles dues van guardar sempre les formes, però a l’escena de la baralla hi ha bastanta veritat en els cops i les estirades dels cabells. Al principi hi havia una rivalitat manifestada als cotxes amb què arribaven al rodatge, a veure quin era més gros i potent. Va ser Cardinale qui va tancar el tema apareixent un dia amb un Mini, molt ràpid, però tan petit que Bardot es va donar per satisfeta».

Notícies relacionades

El 25% dels visitants a museus de BCN van sols

Cita amb el món cultural i polític

Elles no tenien cap problema a obrir-se les camises en els plans de nus, no es van tallar res, però la censura espanyola no en va passar ni una per alt i, ‘frame’ a ‘frame’, va rebaixar considerablement el fulgor eròtic de la pel·lícula.