Les lectures indispensables de la tardor 2021

Valors segurs

El llibre amb les millors expectatives és, sens dubte, ‘Els falciots’, de Fernando Aramburu (Tusquets / Columna). Després del fenomen ‘Pàtria’ el difícil era continuar amb el teu ofici d’escriptor, no importa que abans d’això tinguessis una trajectòria carregada d’encerts però menys publicitats. Aquesta extensa novel·la, ambientada a Madrid, segueix un professor d’institut en la seva decisió de treure’s la vida en el termini d’un any, el seu descontentament vital s’emmarca en una crítica social cap a una Espanya llastada per la polarització. El predicament també acompanya les ficcions internacionals de Julia Navarro després de l’èxit de la sèrie basada en ‘Digue’m qui soc’. A la seva nova novel·la, ‘De cap lloc’ (Plaça & Janés / Rosa dels Vents), explora el conflicte àrab-palestí a partir de dos personatges antagònics atrapats al laberint de la identitat. Arturo Pérez-Reverte segueix imparable amb ‘El italiano’ (Alfaguara), una història amorosa amb marc històric: l’acció de bussejadors de combat italians a l’estret de Gibraltar contra les forces aliades. Sense oblidar ‘Billy Summers’ (Plaça & Janés), l’últim treball d’aquesta màquina de generar històries que és Stephen King, que es publicarà a l’octubre.

Profetes de la fi del món

Haurem d’estar atents a dues inquietants distòpies internacionals: ‘Deixar el món enrere’ (Salamandra / Columna), del nord-americà d’origen bengalí Rumaan Alam, que serà portada al cine amb els rostres de Denzel Washington i Julia Roberts, i ‘MaddAddam’ (a l’octubre), la novel·la amb què Margaret Atwood tanca la seva trilogia distòpica definitiva: un món postpandèmic que ha esborrat del mapa la major part de la humanitat. I en castellà, el profund Ricardo Menéndez Salmón explora les possibilitats del transhumanisme –o com canviarà homes i dones la tecnologia– a ‘Horda’ (Seix Barral).

Explorant del present 

Amb ‘Estiu’ (Nòrdica / Raig Verd) es tanca el quartet estacional d’Ali Smith o la millor aproximació escrita sense gairebé distància temporal –cosa que no és de poc mèrit– a aquest present que percebem com el gran canvi. Així, el final de l’estat d’alarma i de la reclusió serveix a Antonio Muñoz Molina per contemplar com la ciutat i els seus habitants han canviat de costums, però també es capbussa en la constatació que la cultura camperola en què es va criar ja no existeix. Ho explica a ‘Volver a dónde’ (Seix Barral). David Trueba dirigeix a ‘Queridos niños’ (Anagrama) una mirada poc complaent a la política espanyola contemplada des de la rebotiga. I si li voleu prendre el pols a com aborden avui els joves d’uns trenta anys les relacions sentimentals, res millor que l’última novel·la de l’aclamada Sally Rooney, ‘On ets, món bonic’ (LRH / Periscopi). L’autora que llegeixen els ‘hipsters’ també és la favorita de Lena Dunham. Aquesta intenció generacional –en aquest cas dels que són als 40–, però amb molta més càrrega social, té la novel·la de Belén Gopegui ‘Existiríamos el mar’ (LRH).

Mirant cap enrere amb carinyo

Jonathan Franzen es prodiga tan poc que una novel·la seva és un esdeveniment literari. A ‘Dilemes’ (Salamandra / Empúries), la seva primera ficció en sis anys, torna a un altre dels seus valorats retrats familiars, que s’inicia el 1971. Un altre nord-americà que mai defrauda és T. C. Boyle, que agafa com a fil argumental el descobriment accidental de l’LSD als anys 40 fins a desembocar dues dècades després en una cultura lisèrgica promoguda pel seu apòstol, Timothy Leary. Ho explica a ‘Una libertad luminosa’ (Impedimenta). Des d’una perspectiva local, ‘Una joven pareja’, de Marcos Ordóñez (Pepitas), explica com es gesta una vida en comú deixant-te embolcallar per la banda sonora del moment a la Barcelona dels 80.

Denominació d’origen 

El setembre sempre és un bon mes per a l’edició en català perquè la celebració de la Setmana del Llibre concentra bastantes novetats interessants. Com la novel·la d’aventures de Joan-Lluís Lluís que publica Club Editor també en castellà: ‘Junil a les terres dels bàrbars’ segueix l’heroïna del títol, que des dels confins de l’imperi romà i una vegada s’ha alliberat de l’opressiva presència del seu pare es llança als camins per trobar-se amb molts estranys i les seves històries. ‘El senyor Palomar a Barcelona’, de Tina Vallès (Anagrama), agafa com a referent el personatge d’Italo Calvino, un home que observa les petites coses i les analitza amb una senzilla transcendència, a la Barcelona prepandèmica. Sense oblidar ‘Els llocs on ha dormit Jonàs’ (Empúries), d’Adrià Pujol Cruells, en què l’autor torna a posar en marxa la seva irreverència postmoderna en una trama sobre la ‘vida’ virtual i la realitat. Altres llibres a tenir en compte són: ‘Garbo parla’, de Roser Caminals (Ed. 62), guanyador del Premi Sant Joan de novel·la, i ‘Fora de joc’, de Màrius Serra (Empúries). Per als amants de la poesia és inexcusable ‘Soliloquis de Nyigui-Nyogui, que reuneix la totalitat dels poemes llargs –novel·la en vers inclosa– de l’incombustible Enric Casasses.

Autores singulars 

Una de les escriptores britàniques més celebrades és Rachel Cusk, cultivadora d’una literatura introspectiva i essencial. A ‘Segunda casa’ (Asteroide) aprofundeix a la bretxa que ens separa els uns dels altres. En l’àmbit del castellà haurem d’estar atents a l’escriptora xilena, resident a Barcelona, Paulina Flores –una dels 25 de ‘Granta’ en castellà–. Amb ‘Isla Decepción’ (Seix Barral) salta del conte a la novel·la en una història de soledats, explotació humana i violència. Un títol suggerent i estrany, com la seva literatura, per a la pròxima novel·la de Laura Fernández (novembre): a ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’ (LRH) conjuga l’univers de Roald Dahl amb l’estil de T. C. Boyle i la cruesa de Joy Williams. Un ‘huaco’ és un objecte de ceràmica precolombí, una cosa que el rebesavi de l’autora peruana Gabriela Wiener, un explorador austríac, va espoliar a mansalva. Molts anys després, a ‘Huaco retrato’ (LRH), l’escriptora es torna a despullar en aquestes memòries en què indaga en els seus orígens. I pel que fa a la fantasia, no us heu de perdre l’onírica ‘Piranesi’, segona incursió en la novel·la de la britànica Susanna Clarke una dècada després del seu gran èxit ‘Jonathan Strange i el senyor Norrell’.

Sense necessitat de presentació

El nou curs porta noms reconeguts. Com la ‘rock star’ de la literatura japonesa Haruki Murakami que ve amb nou llibre de relats, ‘Primera persona del singular’ (Tusquets / Empúries), i en clau francesa i més exquisida Jean Echenoz i la seva nova i liofilitzada novel·la ‘Vida de Gérard Fulmard’ (Anagrama) a la recerca de reinventar el gènere policíac. I a l’octubre, coincidint amb el Premi Formentor, que se li concedirà a Sevilla, tindrem ‘La ola que lee’ (LRH), una compilació de ressenyes, articles i columnes periodístiques de l’argentí César Aira. El centenari de Fernando Fernán Gómez porta, a més del llibre homenatge que li dedica Blackie Books, la recuperació de textos teatrals inèdits més una conferència prevista per a la Filmoteca Espanyola. Ho publica Galaxia Gutenberg, com ‘Dos nuevas comedias y algo más’. Blackie també serà la responsable del salt a la novel·la de Joaquín Reyes: ‘Subidón’.

A descobrir

L’irlandès Colum McCann no és un nouvingut: ha aconseguit alguns dels premis internacionals més prestigiosos com el National Book o l’IMPAC per ‘Que el vasto mundo siga girando’. ‘Apeirógono’ (Seix Barral) gravita al voltant d’aquesta figura que en geometria euclidiana és un polígon amb un nombre infinit de cares, les mateixes que utilitza per abordar el conflicte palestino-israelià. Un altre novel·lot, acompanyat del premi Booker 2020, és ‘La història d'en Shuggie Bain’ (Sexto piso / 1984 ), del debutant Douglas Stuart. Relat d’aprenentatge vital d’un noi amanerat i la seva mare, una dona destrossada pel seu abusiu marit, en un dels barris més pobres del Glasgow dels anys 80. I a ‘Gran Hotel Europa’ (Acantilado) l’holandès Leonard Pfjeffer serveix una novel·la d’idees sobre la decadència del vell continent vinculat a l’auge del turisme.

Instruccions per matar

La novel·la negra ve carregada de propostes estranyes: com ‘El nudo Windsor’ de S. J. Bennett (Salamandra), una intriga amable en què la investigadora és ni més ni menys que la reina d’Anglaterra; la sàtira de David Safier, ‘Miss Merkel. El caso de la canciller jubilada’ (Seix Barral) que converteix la dirigent alemanya en una Miss Marple, i la gran sorpresa: ‘Terror de Estado’ (Salamandra) el ‘thriller’ polític que Hillary Clinton ha escrit a quatre mans amb Louise Penny. Per a propostes menys domèstiques haurem de comptar amb Ragnar Jonasson (‘Boira a l’ànima’, Seix Barral / Columna), Paula Hawkins (‘A foc lent’, Planeta / Columna) i Michael Connelly (‘La ley de la inocencia’, AdN).

Port segur

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Aquest any els aniversaris han posat el focus en dos autors molt dispars: Emilia Pardo Bazán en el centenari de la seva mort i Fiódor Dostoievski (200 anys del seu naixement). La comtessa gallega ha sigut notícia per la recuperació per al poble del Pazo de Meirás i per les recuperacions de la seva obra. ‘La cita’ (Nórdica), edició il·lustrada de deu contes de terror mostra un faceta poc coneguda de l’autora. El tràgic rus sempre atent a la misèria de món –i per això tan actual– tornarà amb dos formidables edicions de ‘Humillados y ofendidos’ i ‘El adolescente’ (totes dues a Alba), mentre que Páginas de Espuma promet ‘Diario de un escritor’. També a Alba caldrà estar atents al volum de relats ‘Cuentos de tatuajes’, editat per John Miller, que converteix la il·lustració sobre pell en una metàfora d’allò misteriós, entre moltes altres interpretacions.

Assajos per a la vida

La no-ficció és possiblement un dels punts forts d’aquesta rentrée amb autors molt populars, una cosa que habitualment no sol passar. Són el cas de Paul Auster que amb ‘La llama inmortal de Stephen Crane’ (Seix Barral) recupera la figura del malaguanyat escriptor, autor de ‘La roja insignia del valor’, un dels puntals de la literatura nord-americana o de Julian Barnes, que prossegueix els seus escrits sobre art en ‘El hombre de la bata roja’ (Anagrama), utilitzant el retrat fet per John Singer Sargent per parlar de la Belle Époque. Després del seu magistral ‘No diguis res’, que va ser llibre de l’any 2020 en aquest diari, Patrick Radden Keeffe retrata a ‘El imperio del dolor’ (Reservoir Books) l’auge i caiguda d’una família d’empresaris farmacèutics nord-americans que va fomentar la seva fortuna amb l’oxicodona, un analgèsic opiaci utilitzat com a droga recreativa. Tampoc us heu de perdre ‘Doce césares’ (Crítica) el nou llibre de Mary Beard que vincula els líders romans amb la nostra cultura actual.