Nicanor Parra: 3 poemes per introduir-se a l’obra de l’antisistema dels versos

Google dedica aquest diumenge un ‘doodle’ a qui va ser l’últim supervivent del famós trio dels grans poetes xilens, juntament amb Pablo Neruda i Vicente Huidobro. Nicanor Parra, mort el gener del 2018 a Santiago de Xile als 103 anys, va ser un trencador dels cànons tradicionals de la lírica amb els seus «artefactes» i la seva antipoesia. Germà gran de la llegendària folklorista Violeta Parra, Nicanor Parra va néixer el 5 de setembre de 1914 a San Fabián de Alico (Xile), va ser poeta i acadèmic, a més de matemàtic i físic, i sens dubte un dels grans ‘antisistema’ de l’univers líric.

Creador de l’anomenada antipoesia, que va revolucionar el llenguatge dels versos desafiant la tradició amb el llenguatge quotidià més cru, en la seva obra s’uneixen el realisme i el surrealisme, amb un desig de provocar i de llibertat que el van portar, per exemple, a no donar entrevistes amb motiu de la concessió el 2011 del Premi Cervantes, perquè per a ell tota pregunta era «una impertinència».

Aquí us deixem tres poemes imprescindibles per introduir-se en la seva obra:

LA MONTAÑA RUSA

Durante medio siglo

La poesía fue

El paraíso del tonto solemne.

Hasta que vine yo

Y me instalé con mi montaña rusa.

Suban, si les parece.

Claro que yo no respondo si bajan

Echando sangre por boca y narices.

ADVERTENCIA

Yo no permito que nadie me diga

Que no comprende los antipoemas

Todos deben reír a carcajadas.

Para eso me rompo la cabeza

Para llegar al alma del lector.

Déjense de preguntas.

En el lecho de muerte

Cada uno se rasca con sus uñas.

Además una cosa:

Yo no tengo ningún inconveniente

En meterme en camisa de once varas.

EPITAFIO

De estatura mediana,

Con una voz ni delgada ni gruesa,

Hijo mayor de un profesor primario

Y de una modista de trastienda;

Flaco de nacimiento

Aunque devoto de la buena mesa;

De mejillas escuálidas

Y de más bien abundantes orejas;

Con un rostro cuadrado

En que los ojos se abren apenas

Y una nariz de boxeador mulato

Baja a la boca de ídolo azteca

-Todo esto bañado

Por una luz entre irónica y pérfida-

Ni muy listo ni tonto de remate

Fui lo que fui: una mezcla

De vinagre y de aceite de comer

¡Un embutido de ángel y bestia!

També científic i professor

Llicenciat en Ciències Exactes i Físiques per la Universitat de Xile, després es va especialitzar en Mecànica Avançada a la Universitat Brown de Rhode Island (Estats Units) i va ampliar la seva formació en la britànica d’Oxford. 

Va compaginar els versos amb l’ensenyament. El 1996 va deixar les seves classes de Mecànica Teòrica, després d’una docència de 51 anys a la Universitat de Santiago de Xile, on va fundar l’Institut d’Estudis Humanístics de la Facultat d’Enginyeria juntament amb un altre poeta «tot terreny», Enrique Lihn. També va ser professor visitant de diverses universitats nord-americanes, com les de Louisiana o Nova York, on aprofitava l’estada per fer lectures poètiques.

Defensor de la democràcia

Apassionat defensor de la democràcia, el 1988 va participar en el seu país al Front Ampli d’Intel·lectuals pel No, que es va constituir amb motiu del plebiscit de reafirmació convocat pel general Augusto Pinochet per a aquell any.

Es va donar a conèixer al públic espanyol el 2001, amb l’exposició ‘Artefactes visuals’, que va reunir 267 mordaços «treballs pràctics» del cicle «Homenatge multidisciplinari Antiparra Productions», un espai de crítica a l’etapa actual de consum i globalització presentat a les capitals xilena i espanyola amb gran èxit.

‘Artefacte’ per a Benedetti

El 2009 va dedicar a la mort de Mario Benedetti el següent «artefacte» poètic:

«A lo más que se puede aspirar

Es a dejar dos o tres frases en órbita

Que yo sepa don Mario dejó al menos una:

‘La muerte y otras sorpresas’

¡Señor mío, la frasecita!».

Notícies relacionades

Juan Margallo, referent del teatre independent, mor als 84

Un ovacionat ‘Nabucco’ imposa colors verdians al Palau

Entre els homenatges que se li van oferir en vida destaquen el de la Societat d’Autors i Compositors xilena, el 2000; o l’exposició que el Centre Cultural del palau de La Moneda va acollir el 2006 amb el títol d’‘Obres Públiques’, a la instal·lació de la qual ‘El pagament de Xile’ el poeta mostrava penjats els 34 presidents xilens, inclosos Salvador Allende, Augusto Pinochet i Ricardo Lagos.

Sens dubte, un dels més importants va ser la celebració del seu centenari, el 2014, quan el Govern de Michelle Bachelet va organitzar diversos dies de celebracions, entre els quals van destacar el denominat ‘Parrafraseig Nacional’, una autèntica festa ciutadana convocada pel Consell de la Cultura i les Arts, o un emotiu concert de piano del seu net Cristóbal Ugarte ‘Tololo’ davant del palau de La Moneda.