Crítica de ‘Blue Bayou’: família i deportació

Curioses les trajectòries de part dels intèrprets de ‘Crepuscle’: una vegada va acabar aquella saga de fantasia adolescent, alguns i algunes han intentat ressituar les seves carreres en un tipus de cine que es troba als antípodes. Kristen Stewart i Robert Pattinson en són bons exemples, acostant-se al cine d’autor internacional al treballar amb Olivier Assayas, Pablo Larraín, Werner Herzog i David Cronenberg. Justin Chon, amb un paper menys rellevant en la sèrie ‘Crepuscle’, el d’Eric Yorkie, no només s’ha buscat la vida amb personatges completament oposats, sinó que a més dirigeix.

‘Blue Bayou’ és el seu últim treball darrere i davant la càmera. Interpreta un jove coreà que viu a Louisiana amb la seva parella (Alicia Wikander) i, a causa d’una sèrie de fatals esdeveniments, s’enfronta a la deportació. Chon imprimeix un estil realista, tant a la direcció com a la interpretació, però no controla encara, després de quatre films com a realitzador, el pols del melodrama a què s’entrega desmesuradament en uns 10 minuts finals que fracturen el realisme anterior. La pel·lícula funciona com un mesurat retrat de la immigració, d’estil molt ‘indie’, per instal·lar-se en aquesta part final al territori del drama familiar lacrimogen mitjançant efectes narratius massa evidents.