Arrenca la primera Fira del Llibre de Madrid després de la pandèmia

La Fira del Llibre de Madrid compleix 80 anys disposada a afrontar la seva edició més atípica. Després de la seva cancel·lació el 2020 i d’haver posposat les seves dates habituals a la primavera pels rebrots de coronavirus, es prepara per obrir les seves portes a partir del divendres 10 de setembre fins al dia 26. En aquesta ocasió, que obri les seves portes no es tracta d’una expressió metafòrica, ja que n’hi haurà una d’entrada i una altra de sortida per controlar l’aforament i que el recorregut (70% més reduït, des dels 1.300 metres als 400) sigui el més ordenat possible, evitant que es pugui accedir a l’espai per altres camins del parc del Retiro com era habitual.  

Un recinte tancat amb una capacitat màxima de 3.900 visitants, un 75% menys que en la passada edició, fet que reduiria el flux de visitants dels dos milions als 300.000. No obstant, l’organització ha mantingut sempre la necessitat de tirar endavant l’esdeveniment literari més important de la capital per avançar cap al camí de la normalitat. La Fira del retrobament, l’anomenen.

També hi haurà menys casetes, però la reducció no sembla gaire dràstica, un 10% menys respecte a les edicions prepandèmiques, de 361 a 320 que correspondran a editorials, distribuïdors i llibreries, en aquesta ocasió, amb un muntatge diferent, amb estands no només als dos costats, sinó també al centre en una doble fila, ocupant l’espai que abans tenien les marques comercials. 

Es controlarà el flux amb un sistema comptable i no s’habilitarà una cita prèvia a través d’internet per accedir al recinte, així que els visitants hauran de fer cua a les dues portes d’entrada, situades a la part nord (Rosaleda) i la part sud (rotonda).

Més de 1.000 autors estaran disponibles per a les tradicionals firmes d’exemplars, alguns dels quals acaben de treure llibre en la temporada de tardor. S’ha confirmat la presència de Fernando Aramburu (que acaba de publicar ‘Els falciots’), Javier Cercas, Almudena Grandes, Rosa Montero, Julia Navarro, Eduardo Mendoza, Elvira Sastre, Irene Vallejo, Lorenzo Silva i Luis Alberto de Cuenca, així com firmes més joves com la de Juarma i Andrea Abreu. 

El país convidat serà Colòmbia, i l’absència d’autors que es posicionen de manera política contra el govern ha generat una forta polèmica, sobretot si tenim en compte que el mateix president, Iván Duque, està convidat per firmar el seu últim llibre. S’ha parlat de llistes negres i escriptors com ara Pilar Quintana (últim premi Alfaguara per ‘Los abismos’) ha declarat que es tracta d’una mesura repressiva. Tampoc hi participaran noms tan coneguts de la literatura colombiana com Héctor Abad Faciolince, Laura Restrepo, Fernando Vallejo, Pablo Montoya i William Ospina. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Entre les activitats paral·leles s’han organitzat homenatges a Carmen Laforet, a Emilia Pardo Bazán i a l’editora Belén Bermejo. Se celebraran els 700 anys de la mort de Dante Alighieri amb la lectura ininterrompuda de ‘La divina comèdia’ i, per remarcar el perfil iberoamericà, se celebrarà la Trobada Iberoamèrica Llegeix, en què representants del món editorial llatí exposaran les seves propostes a la Casa Amèrica. 

Els organitzadors pensen que hi haurà menys passejants i més compradors reals, tot i que sembla improbable que s’arribin a les xifres de recaptació d’anys anteriors. No obstant, l’esperit és positiu, hi ha moltes ganes i il·lusió posades en aquesta 80a edició que reneix de les cendres tant per als editors com per als llibreters, que necessiten donar un impuls al seu catàleg i a la gran nòmina de novetats que s’han acumulat en els últims mesos. Una Fira estranya per a temps d’incertesa que espera revitalitzar la indústria i tornar a trobar-se amb el seu públic.