Saura repinta ‘Els afusellaments’ de Goya: «És un tòtem sobre la guerra»

Dempeus davant el faristol de l’Auditori del Museu del Prado, on s’anava a projectar ‘Goya, 3 de mayo’, un curtmetratge sobre el quadro ‘Els afusellaments’, el primer que va dir aquest dijous a la tarda el seu director, Carlos Saura, va ser això: «Jo no tinc res a dir». Abans que ell havien parlat el president d’Aragó, Javier Lambán, i l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, amb intervencions protocol·làries, institucionals, abundants en lloes a la comunitat autònoma i a la capital. Quan li va tocar el torn a Saura (Osca, 1932), el seu registre va ser un altre. «Només puc expressar el meu agraïment a tots els que han col·laborat en aquest curt –va assenyalar–. M’ho han posat molt fàcil. M’ho he trobat tot pràcticament fet. No tinc res més a afegir. Només demano que vegeu la pel·lícula d’una vegada».

La pel·lícula dura menys del que van durar els discursos: tot just 14 minuts, en els quals el cineasta recrea el que va poder ocórrer just abans de les execucions pintades per Goya en un dels seus quadros més famosos, dramàtics i difícils d’oblidar. «Un tòtem sobre la guerra», diu Saura. La tela, precursora de l’impressionisme, plasma la repressió de les tropes franceses el 3 de maig de 1808, quan van executar els que s’havien alçat un dia abans a Madrid contra l’Exèrcit de Napoleó. 

No està clar si Francisco de Goya va assistir als afusellaments. «¿Ho va veure amb la seva imaginació? És evident que totes les atrocitats que va dibuixar i va gravar sobre la guerra van ser més producte de la seva enorme imaginació que de la seva presència allà. Li explicarien atrocitats, crueltats i violacions, que després va fer seves», considera Saura, que ja es va acostar al pintor a la pel·lícula ‘Goya en Burdeos’, estrenada el 1999. 

El Museu del Prado li dona la raó a la seva enciclopèdia. «Segurament no va veure les execucions [...], però va haver de conèixer els detalls, ja que el fet va tenir una gran repercussió a Madrid, on un nombre elevat dels seus 80.000 habitants va perdre aquell dia algun familiar, amic o veí», explica la institució. El pintor, en qualsevol cas, es va documentar a consciència, estudiant les vinyetes populars que recordaven el succeït, plasmant els uniformes dels soldats francesos (sabre de vint-i-un botó, fusell, chacó sense visera i capa), recollint testimonis i recreant l’enclavament amb precisió, en un esforç no del tot diferent al portat ara a terme pel cineasta.

Saura, no obstant, no va reinterpretar la tela a la muntanya del Príncipe Pío, a Madrid, on van tenir lloc els afusellaments, sinó a Terol, dins d’un projecte encarregat per Aragón TV amb motiu del 275 aniversari de Goya, en el qual aquest territori és sempre present, de nord a sud. Un cineasta d’Osca realitza un curtmetratge sobre una de les obres més conegudes del pintor nascut a Fuendetodos (Saragossa), i el roda en terres de Terol, amb un equip majoritàriament aragonès i amb els tambors de Calanda com a ocasional banda sonora.

Un carro enmig de la nit

El primer que es veu és un carro enmig de la nit, travessant un terreny buit, amb Madrid al fons, en flames. Transporta un enorme fanal. Després, arriba la corda de condemnats, que caminen pel fang amb lentitud i dificultat. Tots porten roba bruta i espellifada; algun té la cama amputada. «Senyor, senyor, ajuda’ns, t’ho suplico», clama al cel una dona gran. Una nena s’agafa al seu pare. «¡Deixa’m estar!», crida al soldat que intenta apartar-la. 

Davant els sublevats, l’Exèrcit de Napoleó està ben proveït, amb els seus abrics i les seves botes. Quan l’oficial al comandament indica on es produirà l’execució, carreguen els seus fusells, disparen, tornen a carregar i disparen de nou, fins que es plasma amb exactitud el quadro de Goya. Els soldats, fent un pas al capdavant i apuntant a la llum del fanal, situat entre les víctimes i els botxins. Els cadàvers de la primera tanda d’afusellaments, un d’ells amb el cap rebentat per un tret. Les mirades de por i incomprensió dels que estan a punt de caure, amb un home amb camisa blanca i braços en creu. Al fons, diversos testimonis es tapen els ulls i les orelles. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«A mi el que m’agrada de Goya és aquesta barreja de sensibilitat i brutalitat, aquesta força de la naturalesa pintant –explica Saura–. Les guerres són un disbarat. Un ha viscut ja moltes coses i sap el que no s’ha de fer. Per exemple, el que no s’ha de fer és una guerra».