Les distòpies en clau ‘noir’ també se somien en català

Als onze autors de ‘Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?’ els van demanar un relat de ciència-ficció que imaginés com serà el futur i que inclogués una trama detectivesca. El resultat, sense previ acord, va ser que tots van coincidir a escriure una distòpia. Efecte directe d’aquests mesos de pandèmia, «tots comparteixen un to pessimista i la visió fatalista d’un futur gens confortable», constata Àlex Martín Escribà, editor d’Alrevés i director de la col·lecció ‘Crims.cat’, que ha coordinat aquesta antologia, la primera en català que hibrida novel·la negra i ciència-ficció, al costat de la escriptora Teresa Solana, artífex de la idea. 

Amb ella, ‘sospitosos’ habituals que han cultivat els dos gèneres –Llort, Salvador Macip,Anna Maria Villalonga, Marc Pastor, Margarida Aritzeta, Andreu Martín, Max Besora, Jordi de Manuel, Jordi Nopca i Carme Torras– construeixen les històries d’aquesta aventura literària que segueix el camí de Manuel de Pedrolo, i que, com ja proposa el títol del llibre, homenatja un referent de la novel·la negra, Raymond Chandler, creador del detectiu Marlowe, i un altre de la ciència-ficció, Philip K. Dick i la seva icònica, transgressora i revolucionària novel·la de 1968 ‘¿Somien els androides amb ovelles elèctriques?’, que va inspirar la cinematogràfica ‘Blade Runner’. 

«Abans t’imaginaves un futur apocalíptic i resulta que amb la pandèmia ja s’ha convertit en el nostre present. Tot i que per sort no hem vist imatges de gent sortint al carrer amb pistola i saquejant botigues. La gent ha sigut més civilitzada», opina Solana per aquest diari, reunida a la llibreria Obaga de Barcelona amb tres dels seus col·legues, Aritzeta, Llort i Villalonga.

«Totes les distòpies són negatives però crec que hi coincidim perquè això ens va fer pensar que podíem lluitar per un futur que no fos així, com una manera de reivindicar el contrari, perquè volem un món millor que aquest», assenyala Aritzeta, que als anys 80, en la seva primera obra de ciència-ficció ‘Grafemia’, s’imaginava com «un individu propagava un virus pel món i se succeïen les restriccions per controlar la pandemia»… Per a ‘Somia Philip Marlowe...’ hi torna en «una Barcelona on la poca gent que queda després d’una tempesta solar i diverses pandèmies viu sota una campana de vidre. La realitat és tan avorrida que busquen experiències en crims del passat».  

En l’antologia, que presenten aquest diumenge a la Setmana del Llibre a Català, «hi ha humor i parodia, visions ciberpunks i mons en què la humanitat ha acabat controlada pels poders tecnològics, de fet, idees que ja eren presents en Philip K. Dick: canvi climàtic, robòtica i humanitat, control per part de la tecnologia, deriva cap a dictadures subtils i controladores...», certifiquen Martín Escribà i Solana.

«La ciència-ficció ha sigut molt útil per especular sobre com serà la societat del futur si no vigilem, com es veu a la sèrie ‘Black mirror’. Vaig pensar que seria interessant que col·legues de novel·la negra ens imaginéssim com seria aquest futur però inventant una trama detectivesca», explica Solana, que en el relat que aporta a l’antologia recupera la seva mossa d’esquadra Norma Forester convertida ja en una velleta centenària que veu com la seva neta es veu involucrada en una trama de ‘thriller’ «en una Barcelona distòpica en què el nivell del mar ha pujat, han desaparegut els turistes i els barris s’han omplert de grans naus industrials on es fabriquen productes que es venen a la Xina». 

Corrupció i suïcidis

També en una societat castigada per «pandèmies, escalfament global, i amb refugiats climàtics» ambienta el seu conte Villalonga, que assegura que «ningú es creia que sortiríem millor de la crisi de la Covid». En línia amb aquesta foscor, focalitza la seva distòpia, apunta, «en la corrupció institucional i el racisme, amb una policia d’una brigada especial antisuïcidis», un greu problema, afegeix, del que s’hauria de parlar més. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Mentre el també metge i investigador Salvador Macip ret un homenatge a Poe, Llort ha optat per «fugir d’imatges postpandèmiques i de gent amb mascareta» per escriure, explica, «un divertiment, un joc amb molt humor i referents de la literatura i el cine de ciència-ficció, de ‘Lost’ a ‘Blade Runner’ passant per ‘20.000 llegües de viatge submarí’». Besora, que dispara cap a la censura i la política, és el responsable de les il·lustracions de traç infantil que acompanyen cada història, com si les hagués dibuixat el seu personatge de la nena Betsy de Vós.

Aritzeta acaba recordant que, «ja sigui en utopies o distòpies, els crims continuen existint en totes les societats».