Els hermafrodites i el cuplet del segle XXI demanen pas a FiraTàrrega

Una de les sorpreses d’aquest any a FiraTàrrega ha sigut ‘Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig’, una valenta i personal aposta protagonitzada per una actriu intersexual que reivindica la llibertat de decidir i de ser per a aquells que, com a ella, els han obligat a sentir-se com monstres per haver nascut amb uns òrgans sexuals diferents dels estàndards binaris. No són un o un altre. Tenen òrgans masculins i femenins o combinacions de cromosomes i genitals en diferents graus. Sovint són els seus progenitors i els metges que en el moment del naixement decideixen operar-los i assignar-los un sexe per «normalitzar-los», cosa que no deixa de ser una aposta gaire arriscada. Protagonitzada per Laura Vila Kremer, la proposta del col·lectiu Que no surti d’aquí, transita per l’humor, la sàtira, el ‘freakshow’ i el teatre document utilitzant una senzilla i canviant escenografia a base de volums sobre els quals es projecten imatges, entre les quals, nombrosos testimonis de persones de diferents generacions que, com la Laura, s’han enfrontat com han pogut a un món que no accepta cossos i sexualitats no normatives. Les seves contradiccions, records, pors però també les seves ganes de ser lliures traspassen al públic que va acabar dempeus ovacionant el treball de destapament emocional de la protagonista d’‘Hermafrodites’, una peça tan honesta com valenta.

La identitat també apareixia a ‘El diablo en la playa’ de la companyia gallega Matarile, un muntatge híbrid de dansa, teatre, música rock i clàssica. Escenes suggeridores i un discurs existencial on es barregen diversos conceptes amb dos intèrpets molt diferents físicament, Celeste González, artista trans i Claudia Faci. Idees, pulsions i colors –blanc, vermell i negre– entorn dels desitjos i la realitat. ¿Els qui som de veritat i els qui pretenem ser?

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Qui sembla tenir clar aquest tema és Gloria Ribera, la protagonista de ‘Parné’. La jove cupletista de Guisona que va treure punta a temes polítics i socials, exhibint els seus dots per a l’humor i la música. Capaç tant de cantar com de tocar la guitarra i el flabiol i modernitzar els símbols nostrats com la Moreneta, Ribera es va posar el públic a la butxaca des del minut u. És clar que al primer passi tota la comarca havia vingut a recolzar la seva artista, com ella mateixa va fer notar quan va baixar a la platea. Un xut gamberro i vigoritzant, sobretot després d’haver assistit a un ‘Acte de fe’ a l’església de l’Escola Pia. Bon títol per a una cerimònia sonora l’equalització de la qual deixava molt a desitjar i que va obligar més d’un a abandonar. Es necessitava massa fe per aguantar.

On sí que hi va haver una nitidesa del so magnífica va ser a ’Water music’, una de les escasses propostes internacionals d’aquesta edició en l’era Covid. Pierre Sauvageot firma aquesta experiència singular a la piscina municipal, molt agraïda especialment per als qui van assistir en les hores de més calor. Un concert amb el públic en banyador i flotadors per poder mantenir les orelles dins de l’aigua còmodament mentre s’observava el cel. No sempre era fàcil saber què produïa el so d’una banda sonora que integrava des de notes electròniques a noticiaris en francès i gotes d’aigua. Tot es barrejava, com en la vida mateixa, a la proposta més refrescant d’aquesta 40a edició de FiraTàrrega.