FiraTàrrega supera la seva edició més estranya

FiraTàrrega ha superat la redefinició de la mostra per adaptar-se als protocols de la Covid-19. L’edició més insòlita de FiraTàrrega, sense gairebé activitat a peu de carrer i amb els espectacles dins de zones perimetrades –fins i tot l’Off– s’ha saldat amb una bona entrada de públic. «Hem tingut més d’un 95% d’ocupació. No esperàvem tanta assistència», ha reconegut aquest diumenge Anna Giribet, directora artística de la mostra. «A nivell logístic, el nou model ha funcionat. Les companyies se’n van amb bones sensacions, tot i que la vida al carrer ara eé molt diferent del que era FiraTàrrega i ho hem de recuperar», ha afegit. De cara al futur reclama més recursos. Aquest any n’han tingut 1.160.850 per ser exactes, amb 846.000 euros de subvenció. «Hem d’augmentar el pressupost si volem estar en primera línia», assumeix la directora. «Fan falta calers», diu, recordant el xou de Glòria Ribera. Amb un 25% més del pressupost actual, congelat des de fa anys, es podria rellançar la cita que aquest any només ha comptat amb 48 companyies i escassa presència internacional, 55 propostes escèniques –un 75% de carrer i un 25% en sala– en 27 espais durant quatre dies. I la propera edició ja té cita: del 8 a l’11 de setembre del 2022.

Nova religió

L’inquiet col·lectiu Hermanas Picohueso van ‘disparar’ sobre les normes que ens envolten amb ‘P-Acte Idiota’, un aplaudit joc en el qual tres estranys oficiants busquen adeptes per a una nova secta per trencar la inèrcia d’una societat patètica. Personatges i programes televisius famosos per les seves polèmiques i baralles van obrir i tancar una proposta que va esgotar entrades. També el circ de Leandre a ‘Fly me to the moon’ i l’últim d’Íntims Produccions, ‘Eter brota’, entre d’altres, van deixar gent fora.

En dansa, la premiada companyia Maduixa va impactar amb ‘Migrare’, un increïble exercici en què l’esforç físic de ballar sobre xanques connectava amb una història de resiliència, lluita i por on feien sentir tant la fragilitat com la fortalesa dels que s’enfronten a tota mena de barreres en la seva recerca d’un futur millor.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Força i delicadesa

El moviment i els objectes van centrar dues propostes molt diferents: ‘Abacus’, de la irlandesa Laura Murphy Dance, utilitzava cubs metàl·lics per orquestrar una sèrie de moviments maquinals i repetitius, com si les intèrprets, amb cares hieràtiques sempre, fossin part d’un gran engranatge. Al pol oposat, la jove companyia Métrica Bárbara utilitzava antigues teules de fang en ‘De una en una’ per elaborar una proposta més delicada i poètica inspirada en el món rural. Com en ‘Abacus’, totes les intèrprets eren femenines, característica que es va repetir en una altra de les estrenes d’aquesta edició que va deixar bon gust de boca: ‘Trenzadas’, barreja d’humor, trapezi, teatre, contorsionisme i equilibrisme protagonitzada per: Veronica Capozzoli, Sofia Demichelis i Linda de Berardinis.