Deu propostes per submergir-se en la Barcelona Gallery Weekend

Als 17 anys, recorda l’argentí Diego Ferrari (1965), va aconseguir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per anar a Londres. Allà va germinar la proposta fotogràfica que exhibeix ara Pigment Gallery, ‘Space at the Centre: London 1994-2007’, una selecció de 30 obres de l’arxiu de 1.100 imatges preses amb una càmera analògica de 35 mm d’un únic ús que ell mateix va manipular per «trencar els motllos clàssics», explica l’artista. El resultat són fotos panoràmiques que reflecteixen la transformació de la capital britànica centrant-se en la seva vida artística i cultural i en la generació dels Young British Artists. Destaca la imatge de l’edifici del Parlament d’Escòcia a Edimburg, obra de Benedetta Tagliabue i amb lluernes com quilles de barco dissenyades per Enric Miralles. 

Torna a Senda, a l’Espai 1, Yago Hortal (Barcelona, 1983), artista que es caracteritza per la constant investigació i experimentació. Ara a ‘¿Una altra vegada?’, sorprèn amb un canvi de rumb introduint conceptes i tècniques noves a la pintura prioritzant el traç i el moviment i portant les seves acolorides teles a tons més primaris i naturals. En paral·lel, a l’espai Lab36, Bea Sarrias (Barcelona, 1978) i Morrosko Vila-San-Juan (Barcelona, 1970) fan reviure en la seva intervenció artística la cultura avantguardista catalana de finals dels 60 de la Casa Gomis, la Ricarda. 

El mateix artista Dorian Sari és el que apareix en una doble pantalla a mida real alertant cada vegada més insistent i desesperadament amb la mà i cridant ‘Look!’ (¡Mira!) assenyalant una cosa que l’espectador no pot veure i que la càmera no enfoca. És una de les seves inquietants peces que dialoga amb les instal·lacions de Rosa Tharrats amb tapissos de diverses textures que s’adapten a l’espai a Bombon Projects. La conjunció dels dos artistes, amb llenguatges estètics molt diferents, a ‘Just because. In the blink of an eye’ (Perquè sí. En un parpelleig’), no deixa indiferent. 

S’estrena aquest any des de Sitges la galeria Out Of Africa Gallery. Especialitzada en art contemporani africà ofereix la brutal i provocativa instal·lació ‘Police brutality’, del nigerià Bob-Nosa (1974), que amb ‘collages’ de teles, acrílics i capes de carbonet o pinzellades emfatitzades amb aerosol posa sobre la tela el costat fosc de l’ésser humà. Amb 15 anys, l’artista va veure al seu país la repressió policial contra el motí d’estudiants i els disturbis civils en protesta pel pla d’austeritat econòmica arran del programa d’ajust imposat per l’FMI i el Banc Mundial.

Mentre l’Espai 2 de la Sala Parés n’exposa una d’individual de la polonesa Dominika Berger (1966) en la qual l’artista investiga el rostre humà, l’Espai 1 mostra una sèrie de pintures del cordovès Miguel Rasero (1955) fruit del confinament. Amb el seu reconeixible estil i color, interpreta la natura i l’arquitectura del Camp de l’Abadia, a Arnes (Terra Alta), on es va recloure el primer any de pandèmia.  

Les tècniques de brodat a mà de l’alta costura, combinant sentit estètic, concepte i experimentació per reflexionar sobre el pas del temps i la fragilitat de la memòria, és la proposta de Carmen M Castañeda (Madrid, 1985) a ‘Estrats de memòria’ que exposa Chiquita Room. L’artista broda intuïtivament tocant el revés de l’obra, sense veure el resultat a l’altra cara i comptant els metres de fil, el nombre de peces i les hores invertides.

La galeria Artur Ramon aposta per l’art tèxtil des d’una perspectiva de gènere, a ‘Laberints i textures’, comissariada per Silvia Ventosa, conservadora del Museu del Disseny, i amb sis dones artistes, Aurèlia Muñoz, Francesca Piñol, Carla Manyosas, Magda Ximénez, Pilar Sala i Amparo de la Sota. Les seves obres contemporànies dialoguen amb una selecció de gravats d’Eduardo Chillida, amb teixits africans Kuba de finals del segle XIX i una alfombra turca del 1800. 

La col·laboració entre les galeries Estrany de la Mota i Àngels Barcelona ha creat ‘ni cru ni bullit’, una proposta que desplega un diàleg entre artistes de totes dues en forma de duos: Pep Agut i Martí Anson (sobre la participació activa de l’espectador), David Bestué i Joan Fontcuberta (la representació des de la fotografia i l’escultura), Lúa Coderch i Alex Reynolds (amb relats sobre la identitat i l’autobiogràfic), Patricia Esquivias i Daniela Ortiz (que s’acosten a les coses populars i artesanals des de diferents punts de vista), i Carlos Casas i Gerard Ortín, que amb les seves fotografies porten el visitant a territoris especulatius més enllà de l’humà. 

‘Un bosc sintètic’, instal·lació de Serafín Álvarez, reprodueix en una pantalla, enmig d’un meteorit, «un imaginari de microorganismes que, amb tecnologia de videojoc, busquen aliment, es reprodueixen i interactuen» en un ecosistema propi, explica l’artista. S’emmarca en la mostra col·lectiva ‘Interferències’, a Dilalica, amb peces també de Karlos Gil i Lúa Coderch, i sorgeix del diàleg entre art i enginyeria i de com objectes inerts es converteixen en vius i autònoms. Gil, per exemple, a ‘Redundancy, recupera trossos d’antics neons de Moscou que han sigut substituïts pels més ecològics leds: els dona una segona vida i, comunicant-se en codi morse, reflexionen sobre l’obsolescència del que els humans generem.

La galeria Mayoral, especialitzada en art modern i de postguerra participa en la Barcelona Gallery Weekend desplegant dues exposicions. ‘Naturalesa abstracta’, on les obres de Fernando Zóbel dialoguen amb les dels catalans Joan Miró, Antoni Tàpies i Joan Hernández Pijuan; i una altra en la qual peces de Joan Miró, Manolo Millares, Antonio Saura o Tàpies homenatgen el galerista Pierre Matisse.