Insectes i faules al Mercat de Vic

Després de demanar-nos a tots que tinguéssim les «ments obertes» davant el vindria, va entrar en acció el duo electropoètic Jansky amb una de les inauguracions més arriscades que es recorden al Mercat: un diàleg tecnologicorgànic en honor a l’insecte, assentat en la gravació del so de cigales, llagostes, abelles i altres variants invertebrades al camp mallorquí. Per a això, la poeta Laia Mallo va lluir com una libèl·lula d’ales verdoses desplegables i el músic-ambientòleg Jaume Reus va optar per un sinistre model negre.

Sexe al bosc

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Escenografia de fantasia, amb motius vegetals, i una làmina sonora minimalista, encavalcada amb el sord rumor de la fauna minúscula del bosc, donant pas a la veu de Mallo en un paisatgisme somiador, frec a frec dels mons de Laurie Anderson o l’última Björk. Els bucòlics tocs de flauta de Reus i l’entrada del ritme, que tendia als greus, van obrir noves dinàmiques a ‘Phanero sibylla’ i a la tribal ‘Cardar i cantar’, cançó ja publicada (avenç de l’àlbum ‘Insectasynth’) en què la parella diu que els humans no som tan diferents dels grills en els nostres impulsos cap al sexe i les cançons. La «proposta estranya d’insectes que fan música» –així la va presentar Laia Mallo– va ser distingida la primavera passada per la BBC als seus premis Sound of the Year.

L’altre gran focus d’atenció de la jornada, l’estrena de ‘N.S.C.A.L.H.’, d’El Petit de Cal Eril, va ratificar l’estat de gràcia de Joan Pons i companyia, músics que continuen traient punta al seu so propi i distintiu, una arquitectura pop que conjuga el misteri i la línia clara. Cançons d’estrena com ‘Les hores’, ‘Non tornerai’ o ‘Ara o mai’, amb les seves faules sobre la història i el destí de la humanitat, ben entrellaçades amb repesques de ‘Pols’ o ‘Sento’, van regnar manejant guitarres minucioses i sanefes de sintetitzador, en diàleg amb els ‘leds’ geomètrics de la suggerent posada en escena. La peça final, ‘No sabràs com acabarà la història’, va deixar oberta l’evolució d’aquest grup referencial del pop modern català.