Del flamenc social a l’aniversari tel·lúric al Mercat de Vic

Dues veus molt allunyades entre si van centrar mirades dijous a Vic: la malaguenya María Peláe, amb el seu art flamenc urbà servit amb notable desimboltura, i el de Solsona Roger Mas, bard de les valls i les ermites, festejant a la seva sòbria però benhumorada manera el 25è aniversari de carrera. Dos angles contrastats d’un Mercat de Música Viva que aquest any ha recuperat part del dinamisme perdut el 2020 i que abaixa el teló aquest dissabte.

Tot i que Hipocondría, el primer àlbum de María Peláe (sense la zeta final per distingir-se de la nedadora), ja té quatre anys, el seu nom va guanyar altura l’any passat amb la propagació de singles com La niña, una cançó que resumeix les seves qualitats com a ‘cantaora’ de sotrac llatí i rima amb crítica social. La niña en qüestió «es atleta, es una fiera, te trepa la higuera», en un retrat encaminat a qüestionar els rols de gènere. Amb aquest tema va obrir a L’Atlàntida, acompanyada per dos músics, el bateria Antonio Jesús Bravo i el guitarrista i programador Rafael Rivilla.

Contra la condescendència

Pulsions físiques i sintètiques, flirtejos amb el reggaeton i sanefes desafiadores de guitarra elèctrica, si bé la gran atracció era ella mateixa, parlant del temps amb suprem xafardeig mentre xarrupava un vas de llet amb mel i exhibint poder vocal amb fanfarroneria i gest flamenc. Peláe ens va venir a recordar que Lola Flores es va aventurar en el rap gairebé trenta anys abans que, per exemple, la Mala Rodríguez (assalt a ‘Cómo me las maravillaría yo’, original del 1972), i es va acomiadar a cop de ‘Te espero en Jarra’, cançó que s’inspira en els executius discogràfics que en altres temps van pretendre guiar-la amb condescendència paternal.

Una altra forma d’afecció del sud es va manifestar en la sessió d’Astola & Ratón, el tàndem on el sevillà Alejandro Astola (ex-Fondo Flamenco) suma forces amb Diego Pozo ‘Ratón’, un dia titular de Los Delinqüentes, grup del qual tots dos hereten certs vestigis d’aquella estètica del flamenc rock ‘garrapatera’. Proveïts de guitarres de pal, i amb l’assistència del baix elèctric i el caixó, van obrir la seva gira ‘El fin del principio’ entreveient l’alliberament postpandèmic amb les seves rumbes desenfrenades i de la jocosa acidesa costumista de ‘Moralitad’.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

I amb Roger Mas, una demostració de com es pot celebrar un aniversari sense acudir a la nostàlgia ni a la recreació. El seu flamant ‘Totes les flors’ té molt de compendi de les seves qualitats, tal com si fos una antologia, però amb cançons noves: la mística (‘Tu vols àngels xisclant’) i la sorna (‘Mort qui, t’ha mort?’), i el traç sever de la seva veu abissal en frec amb el vals, el blues i, això és una novetat, la rumba. Juntament amb els seus tres músics de confiança, amb la seva gramàtica il·lustrada i el seu punt llevantí, va recórrer l’àlbum sencer, va afegir un parell de fites pretèrites (Non manca niente i Volant) i va recordar que porta 25 anys en això. «I 20 edicions del Mercat des que va aribar a final de mes», va afegir, la qual cosa, en el context de Vic, va ser rebut com una excel·lent revelació.