Sheku Janneh-Mason, Duncan War i Vivancos obren la temporada de l’OBC

L’OBC arrenca la temporada aquest cap de setmana donant pas a les noves generacions. El jove violoncel·lista Sheku Janneh-Mason debuta als 22 anys amb l’OBC amb el Concert per a violoncel d’Elgar, dirigit pel seu compatriota Ducan Ward, i està encantat amb aquesta oportunitat. L’obra que va popularitzar Jaqueline du Pré (1945-1987) és una de les seves favorites. Ella li va aportar una interpretació personal a aquesta melancòlica peça, plena d’intensitat i emoció. «Vaig créixer escoltant Jaqueline du Pré, el meu ídol, i especialment aquesta obra que sempre ha fet volar la meva imaginació. Però jo en faig la meva pròpia interpretació», afirma Janneh-Mason, que vesteix com qualsevol altre de la seva generació: samarreta esportiva, texans i vambes. La clàssica per a ell no està en disputa amb el reggae o el rap. N’hi ha prou de veure la seva interpretació de ‘No woman no cry’ a Youtube per veure l’amplitud de mires d’aquest talentós músic nascut a Nottingham, que actualment continua estudiant al Royal College of Music.

Però tornant a l’obra d’Elgar, el jove violoncel·lista apunta: «Per mi és molt íntima i personal. Les emocions no són òbvies, moltes s’amaguen sota la superfície. Hi ha tragèdia, dolor, esperança i fins i tot una mica d’humor, de vegades. El difícil és fer que aflori. Hi ha una gran part que és com música de cambra, un aspecte que hem treballat molt amb el director», diu mirant Ward, amb qui coincideix per primera vegada. Tots dos són anglesos i tenen moltes ganes de transmetre la seva passió per la música clàssica als joves. «Per mi, no tot s’hi val. No es pot simplificar aquesta música. Però és necessari atraure la gent als auditoris com a aquest per descobrir aquestes grans obres».

Massa distància

Per a War, director de la Jove Orquestra Mediterrània del Festival d’Ais de Provença que ben aviat començarà la seva feina com a titular de la Philharmonie Zuidnederland, acostar la clàssica a qui encara no la coneix és un dels seus objectius. Però el que més li preocupa d’aquests moments és l’enorme distància que separa els músics a l’escenari principal de l’Auditori. «És molt difícil fer aquest tipus de repertori amb els membres de l’orquestra tan separats. Abans, es podia entendre. Ara no i crec que hauria de canviar com ja passa en altres països que han recuperat l’activitat musical».

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Des de la seva última visita, l’escenari de l’OBC s’ha ampliat dos metres per poder mantenir una programació com les d’abans de la pandèmia, amb grans obres del repertori simfònic, ajustant-se a la normativa del Procicat.

Vivancos: caos i pau

El programa d’aquest cap de setmana inclou l’estrena aquest divendres d’‘U’, una obra de 20 minuts de Bernat Vivancos molt diferent, i una selecció de passatges de ‘Romeu i Julieta’ de Prokófiev. «Un dels aspectes més atractius de la meva feina consisteix a descobrir nova música. La primera vegada que vaig veure la partitura vaig pensar que era una peça impossible de fer perquè divideix l’orquestra en tres i a determinats passatges me les veig amb tres mons oposats. En d’altres, en canvi, tot canvia i regna una gran puresa de so». Aquest contrast entre el caos i la pau, aquesta utopia que inspira la ‘U’ del títol converteix aquesta peça en una cosa singular en el catàleg de Vivancos. «En aquesta obra he volgut arriscar, sortir de la meva zona de confort», reconeix el compositor. «M’alegro d’haver trobat una orquestra tan receptiva a aquest experiment i de comptar amb algú valent com Duncan War, que ha entès la peça».