La sèrie documental ‘Raphaelismo’ irromp al Festival de Sant Sebastià

Raphael-isme. ‘Raphaelismo’. Així s’anomena la nova sèrie documental de Movistar + que s’acaba de presentar, a tall de petit aperitiu (únicament el segon capítol), en el marc del Festival de Sant Sebastià i que pretén erigir-se com una visió única de l’artista a través del repàs de tota la seva trajectòria, que és a punt de fer 60 anys. Una manera formidable de celebrar aquestes sis dècades de professió.

 ¿Ho sabem tot sobre Raphael? Pel que sembla no, encara queden algunes llacunes que aquest nou treball pretén omplir, precisament en un episodi en què ens trobem amb el cantant en el cim del seu èxit i pel que fa al metratge va des de la seva participació el 1966 al Festival d’Eurovisió amb ‘Yo soy aquél’ i la següent edició amb ‘Hablemos del amor’, fins a mitjans dels anys setanta, després de recórrer el món i arribar a una fama internacional estratosfèrica tant a Llatinoamèrica com a Anglaterra i els Estats Units.

Dins aquesta voràgine, Raphael va patir un col·lapse nerviós a Las Vegas. És una de les declaracions inèdites, a cor obert, que ha capturat la càmera dels directors Charlie Arnaiz i Alberto Ortega. «És una cosa que va passar i que mai n’havia parlat», ha explicat Raphael en la roda de premsa. «Vaig deixar córrer la versió que estava esgotat, però la veritat és que vaig voler fer passar per normal una situació que no ho era: durant dos mesos, quatre xous al dia, amb 21 anys, amb ganes de sortir de marxa i la meva mare recriminant-me tota l’estona, vaig explotar. No va ser una bona decisió portar-la amb mi, però sé que m’estimarà més per dir-ho, ara estic alliberat».

Els directors, que ja van fer un esplèndid treball en el documental ‘Anatomía de un dandy’, al voltant de la figura de Paco Umbral, han tingut accés a tot el material personal de l’artista, una riquíssima documentació en què trobem tota mena de fotografies, retalls de premsa de l’època i gravacions inèdites que pertanyen a la família. «No ens ha faltat de res per explicar la història de la seva vida», han comentat.

Amb ganes de seguir

 És la segona vegada que Raphael passa pel Festival de Sant Sebastià. La primera va ser per presentar la pel·lícula d’Álex de la Iglesia ‘Mi gran noche’, en què actuava com a intèrpret. Diu que no pensa perdre’s cap any més aquesta cita, que s’inventarà alguna cosa per venir. El que està clar és que continua tan incansable com mai i amb ganes de continuar explorant noves facetes.

També hi ha hagut paraules de record per al desaparegut Mario Camus, que va morir ahir, i que va ser el primer director de cine que va creure en Raphael. La seva primera pel·lícula junts va ser ‘Cuando tú no estás’ (1966), la segona, ‘Al ponerse el sol’ (1967) i la tercera, ‘Digan lo que digan’ (1968). Els directors han promès que un dels capítols de la sèrie, el quart, es dedicarà en part a analitzar Raphael com a ídol de la gran pantalla.

 «Isme significa avantguarda i Raphael ho ha sigut sempre al llarg de totes aquestes dècades», han dit els responsables. «L’única cosa de què puc presumir és que no m’assemblo a ningú», ha continuat el cantant. «Per mi ‘Raphaelismo’, significa fer les coses a la meva manera».

Notícies relacionades

Raphael, amb la força dels mars a Pedralbes

Barcelona, capital de la innovació social