Fernando León de Aranoa: «Necessito el riure per parlar del món en el qual vivim»

Fernando León de Aranoa torna a agafar les regnes de l’actualitat del nostre país des d’una perspectiva oposada al que va fer a ‘Los lunes al sol’. Ara és un empresari, Blanco, interpretat per un totèmic Javier Bardem, qui se situa al centre del relat per analitzar les relacions de poder en l’entorn laboral, abordant temes espinosos a través de rialles enverinades. El film es va presentar aquest dimarts al Festival de Sant Sebastià.

¿Quin és el germen de ‘El buen patrón’?

El primer que apareix és el personatge central i el títol, que són al cap i a la fi el mateix. Tenia al cap referències reals d’empresaris que coneixia i les seves dinàmiques amb els treballadors, i aquesta necessitat d’estar pendent de tots, però d’una manera una mica invasiva, un fals paternalisme que al cap i a la fi té a veure amb la productivitat del seu negoci. 

¿Podria considerar-se una metàfora de les relacions de poder? 

Les relacions de poder es troben en tots els àmbits de la nostra vida. És un foc creuat, no només de dalt cap a baix, sinó també de forma horitzontal, per això a la pel·lícula aquells treballadors en millor posició que uns altres també exerceixen la seva parcel·la de domini. Hi ha molt de marcar límits a la nostra societat, de llançar ganivets. 

Que el protagonista dirigeixi una fàbrica de balances no és casual, tota l’estona es refereix a l’equilibri

El personatge de Blanco té un enorme control sobre tot allò que l’envolta, tant a nivell personal com professional. Sap que algunes coses són tortes, però maneja la situació. En realitat, la història explica com aquest equilibri és fals i se li escapa de les mans, s’enfonsa i intenta recuperar el control. I, com que no pot aconseguir-ho, les situacions es converteixen cada vegada en més extremes. 

Es parla de moltes coses a la pel·lícula. Del racisme, del sexisme, de la toxicitat masculina, la lluita sindical. ¿Com va voler encaixar totes aquestes qüestions? 

No estan introduïdes perquè sí, ni corresponen a una agenda política. Són els temes de què es nodreix el nostre entorn laboral, com la idea de la justícia, que ve implícita dins d’aquesta metàfora entorn del que està bé o malament. 

A ‘El buen patrón’ s’introdueix en el territori de la sàtira. ¿Volia que l’espectador empatitzés amb el personatge de Javier Bardem? 

Jo volia que ens poséssim a la seva pell i a partir d’aquí reconeguéssim els nostres vicis, errors o hipocresia a l’hora de relacionar-nos amb els altres. Juntament amb Bardem vam pensar molt sobre fins a quin punt estaria disposat a arribar el personatge, on serien els seus límits. No hem volgut caure en l’estereotip, ni tampoc en la caricatura. 

Això comporta alguns riscos perquè, en el fons, estem rient a través d’un personatge que és menyspreable

És un dels objectius de la pel·lícula, tot i que després intel·lectualment et revelis contra el que estàs veient. Èticament et sembla reprovable, però forma part de la naturalesa fosca de la pel·lícula. És difícil trobar el to, cal mesurar-lo moltíssim perquè funcioni, això és veritat, i trobar el punt just.

Jo volia fer una cosa semblant al que Roman Polanski va aconseguir a ‘Lunas de hiel’, que ha sigut un referent per a mi, una cosa que tingués un punt de vista molt punky, que t’atragués alhora que et repel·lís.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Han passat gairebé vint anys de ‘Los lunes al sol’ i ara torna amb un personatge gairebé antagònic a l’hora de parlar de la lluita de classes

Crec que aquesta pel·lícula és un encreuament entre ‘Familia’ i ‘Los lunes al sol’, perquè s’aborden temes socials, però des de la sàtira afilada i amb moltes dosis d’humor negre. Crec que estic en un punt de la meva carrera en què necessito el riure com a forma catàrtica per parlar del món en el qual vivim.