Pérez-Reverte: «El franquisme va fer retrocedir les dones al segle anterior, com els talibans fan a l’Afganistan»

No és estrany que Arturo Pérez-Reverte (Cartagena, 1951) retingués des de nen, quan el seu pare l’hi va explicar a la sortida d’un cine, la història real d’un comando de bussejadors italians a la badia d’Algesires i Gibraltar entre 1942 i 1943, en plena Segona Guerra Mundial. Perquè el novel·lista, que recorda que amb 18 anys va fer un curs de busseig a l’Armada, s’imaginava a la pell d’aquells «submarinistes, de nit al mar, atacant barcos anglesos [van enfonsar 14 naus aliades]», encamellats en parelles sobre uns torpedes anomenats ‘maiales’ (porc, en italià): s’acostaven a l’objectiu, treien la càrrega explosiva, la fixaven amb un temporitzador i escapaven abans que explotés desconcertant l’enemic. «L’heroi» d’‘El italiano’, la nova novel·la del creador de les sagues d’Alatriste i de Falcó, que llança Alfaguara en una tirada de 180.000 exemplars, s’inspira en aquells bussejadors, protagonitzant, com diu l’editorial, una història «d’amor, mar i guerra». 

«Jo pensava que Franco havia ajudat més els italians en aquests sabotatges, però no, perquè desconeixia del tot aquella activitat clandestina. Franco era malvat, però molt llest, i ja sabia que la guerra la guanyarien els aliats. Per això ja potinejava amb ells, tot i que si podia també ajudava un alemany o un bussejador italià», explica el periodista i escriptor supervendes a aquest diari des de Gibraltar, on ha presentat la novel·la. 

L’heroi es diu Teseo (una de les múltiples picades d’ullet als clàssics grecs que Pérez-Reverte escampa en la trama), però «la veritable heroïna, la protagonista», reconeix, és Elena Arbués, una jove viuda i valenta llibretera. Una figura que la dictadura franquista va acabar anul·lant. «Ella reacciona davant això, és fruit d’això. És una dona culta que no camina al ritme que imposa la política a Espanya. El franquisme va fer retrocedir les dones al segle anterior, a 30 anys enrere, quant a llibertat. Com els talibans estan fent retrocedir ara les dones a l’Afganistan». «És la mirada d’ella –afegeix–, d’algú que ha llegit els clàssics, Xenofont, Homer, Virgili..., la que reconeix l’heroi quan el veu sortir del mar vestit de cautxú negre, un home que sospitem que no llegeix, que treballa en un taller de gòndoles venecià i que només compleix amb la seva obligació, amb la seva missió».  

Col·locava Pérez-Reverte sense complexos Falcó de protagonista en el bàndol franquista. Aquí és un soldat de la Itàlia feixista. «Abans em fastiguejava, però ara em diverteix aquesta estúpida necessitat de classificar els herois en bons i dolents segons el bàndol en què estan. A l’enemic li neguem fins i tot el valor i a l’amic li perdonem els defectes i les atrocitats. Per això tinc un esperit provocador», desafia el novel·lista, que s’aferra a «treballar amb tipus d’herois clàssics perquè no caduquen i no passen de moda». «L’heroisme i el bé i el mal són zones grises i ambigües. Per això m’agrada que aquí siguin del bàndol ‘dolent’, perquè hi ha herois en tots els bàndols. I un heroi pot ser-ho avui i demà comportar-se de forma infame. He conegut herois esplèndids que eren pèssimes persones», afirma apel·lant al seu passat com a reporter en 18 conflictes armats en llocs com Eritrea, Nicaragua o Sarajevo. 

Herois d’avui

No dubta, l’autor de ‘Línea de fuego’, al buscar herois d’avui. «Els sanitaris davant la Covid, els bombers que apagaven el foc de Màlaga l’altre dia, el que s’enfronta diàriament amb dignitat al seu cap, qui creua el carrer per salvar a un gos de ser atropellat... són allà, tot i que no saben que ho són fins aquell minut que es converteixen en herois».  

Notícies relacionades

Arturo Pérez-Reverte: "Espanya és un país en demolició"

Arturo Pérez-Reverte: «La ferida de la guerra civil l'han reobert els polítics»

‘El italiano’ reflecteix valors marca de la casa a Pérez-Reverte com la valentia, l’honor, el companyerisme i l’amistat entre soldats o el respecte envers l’enemic. «No estan de moda però continuen sent vàlids. A les xarxes hi ha tanta xerrada de farfolla que s’han contaminat de vilesa i canallades. Quan davant la realitat dels talibans, els atacs a les Torres Bessones o la pandèmia se’n van al carall els grans principis dels gurus de la societat i de polítics, queden paraules com dignitat, honradesa, lleialtat, amor, abnegació i heroisme. Al lector li dic: compte, has de reconèixer aquests valors per sobreviure quan el món aparentment confortable en què vius trontolla. Si la gent llegís més Homer o Galdós, si llegís més en comptes de veure anuncis de Coca-Cola, sabria interpretar la realitat d’un talibà o un burca. I comprendre és suportar el dolor. El problema és que entrem en aquest segle XXI tan fosc sense la capacitat de comprendre».     

I, per si quedava algun dubte, conclou rotund: «Cal ser idiota per dir que el món seria millor després de la pandèmia. Una pandèmia no et fa millor».