Les Amazones d’Afrique, «sang jove» per al feminisme global

Les Amazones de Dahomey eren les dones soldat que en els segles XVIII i XIX van servir a l’imperi d’aquest país de l’Àfrica occidental avui conegut com Benín, i al seu exemple de figures «fortes, poderoses i salvatges» apel·la un dels grups estrella de l’arrencada de la Mercè. Les Amazones d’Afrique porten aquest dijous a la Plataforma Marina, del Fòrum, la seva música mestissa, que fon patrons tradicionals amb electrònica i ritmes com el house i el funk, encapçalant un cartell que completen dues propostes més amb vista al sud, aquestes al món lusòfon, les d’Ayom, grup barceloní de filiació brasilera, i la formació portuguesa Bandé Gamboa, amb integrants de Guinea Bissau i Cap Verd.

Quan van sorgir, el 2015, les Amazones van ser rebudes com un supergrup, ateses les credencials de les seves integrants, entre les quals l’estrella beninesa Angélique Kidjo, que no s’ha enrolat a la gira que recala a Barcelona. «Però continua sent integrant del grup, perquè no totes participen en tots els esdeveniments», precisa a aquest diari la seva compatriota Fafa Ruffino, titular del trio que actuarà en el seu debut barceloní amb Mamani Keita (Mali) i Kandy Guira (Burkina Faso). Tres veus motivades per «denunciar la situació de la dona al món, inclosa Europa, des de la violència psicològica a les agressions i les violacions», remarca la cantant. «D’això va la nostra música».

A la recerca de la joventut

Ruffino diu que ha pres la inspiració de la seva mare, activista pels drets de la dona, ja des que el 2011 va gravar el seu disc en solitari ‘Ilé’. «Sempre vaig tenir clar que calia aportar sang jove a la seva causa i per això quan em van proposar entrar a Les Amazones d’Afrique no m’ho vaig pensar dues vegades», explica. El so del grup, amb còmplices com el productor Liam Farrell (Doctor L), apunta a la modernitat perquè «es dirigeix sobretot a les noies, la generació jove, que és la que ha de canviar les coses». Cap allà es dirigeix el seu impactant segon àlbum, ‘Amazones power’ (2020), publicat, com el primer, per Real World, el segell fundat per Peter Gabriel, al qual ha seguit fa uns mesos l’epé ‘The remixes’.

Ella es va iniciar a través del ball i la percussió («és la nostra manera de parlar amb la gent i transmetre els missatges»), després es va introduir en el cine i la televisió, amb diversos títols d’èxit al seu país, i el 2003 va fer un gir a la seva vida i es va instal·lar a París. Allà ha tingut ocasió de compartir concerts i projectes amb tòtems com els ja morts Papa Wemba, Mory Kanté i Manu Dibango. «Soc de l’Àfrica i allà encara tenim respecte per la nostra gent gran», fa notar, expressant admiració i invocant, com fan tants altres músics, el continent per sobre del seu propi país.

Vuit idiomes

Notícies relacionades

Mercè 2021: La festa major de Barcelona, en DIRECTE

Barcelona, capital de la innovació social

¿L’Àfrica és una idea, un estat mental, una marca? «Els africans necessitem sentir-nos una unitat, ja siguem de Benín, Uganda o Sud-àfrica», assenyala, i afegeix una clau personal. «El meu pare és de Ghana i d’Algèria; la meva mare, de Benín i de Burkina Faso... Jo soc també de tots aquests països, i parlo vuit idiomes. Tinc cinc germans, i en la mateixa conversa podem barrejar-los sense problemes».

Pensar en global té un aspecte encara més oportú en aquests temps de pandèmia, ja que «el món no sortirà d’aquesta si la vacunació no va molt més enllà d’Europa i Amèrica del Nord», raona. «Però molta gent a l’Àfrica no vol vacunar-se per por dels efectes secundaris», sospira Fafa Ruffino, que torna a Barcelona, ara amb Les Amazones, una dècada després de presentar-se en solitari. El trio comptarà amb l’assistència d’un ‘dj’, bateria i guitarra, per buscar el cos a cos amb l’audiència, ja que allà, en el directe, hi ha la seva «raó de ser».