‘Los ojos de Tammy Faye’: Jessica Chastain es perd en els confins del seu maquillatge

Al costat del seu marit, Jim Bakker, l’excèntrica telepredicadora evangelista Tammy Faye Bakker va construir un imperi milionari que es va esfondrar el 1989 quan ell va ser empresonat per haver fet un ús fraudulent de les donacions que la parella rebia dels espectadors. Abans d’això, ella ja s’havia convertit en objecte d’acudits recurrents en ‘talk shows’ i programes d’humor a causa de la seva veu estrident, les seves eleccions de vestuari i el seu hàbit de maquillar-se com una ‘drag queen’. ‘Los ojos de Tammy Faye’, el ‘biopic’ que l’actriu Jessica Chastain ha passat gairebé una dècada mirant de posar dempeus –a més de la seva protagonista, és la seva productora– i que aquest divendres ha presentat a concurs al Festival de Sant Sebastià, mira de convèncer-nos que aquella dona en realitat va ser una cosa semblant a una heroïna, tot i que en el procés no aconsegueix que les seves vivències resultin particularment interessants.

Notícies relacionades

El Último de la Fila tornarà amb una gira el 2026

Magí Garcia: «La lluita contra el que és ‘woke’ és una obsessió americana que aquí han copiat els més idiotes de la classe»

Dirigida per Michael Showalter, d’una banda la pel·lícula posa èmfasi en les qualitats humanitàries de Tammy Faye, que la van portar a defensar públicament els homosexuals i parlar a la televisió sobre la sida en una època en què els dos assumptes eren tabús, i celebra la seva determinació a fer les coses a la seva manera. D’altra banda, no obstant, suggereix de diverses maneres –cap d’aquestes, convincent– que la dona mai va ser conscient de les irregularitats que van portar a presó el seu marit, i que ni tan sols es va preguntar mai per què els fons recaptats servien per finançar el seu luxós estil de vida en lloc d’invertir-se en les causes en què ella suposadament creia. I en lloc d’endinsar-nos en la seva psicologia s’acontenta de contemplar-la deteriorar-se, tant pels efectes de les carències emocionals com per la seva dieta diària de lorazepam i Diet Coke, des d’una perspectiva que oscil·la despistadament entre la compassió i la burla.

Feeling cheeky in San Sebastián 😘 @eyesoftammyfaye pic.twitter.com/zkFtFnpr7Y

— Jessica Chastain (@jes_chastain) 24 de septiembre de 2021

En última instància, i malgrat els nobles motius que pel que sembla van portar Chastain a fer-la, ‘Los ojos de Tammy Faye’ sembla existir principalment per donar-los tant a ella com a l’actor Andrew Garfield l’oportunitat que desapareguin rere capes i capes de maquillatge i ofereixin una abassegadora exhibició de tics gestuals i vocals. En els seus títols de crèdit, aparellant imatges de cada un d’ells amb imatges d’arxiu dels Bakker, la pel·lícula intenta deixar clar fins a quin punt les caracteritzacions dels actors s’assemblen a l’aspecte que els seus respectius personatges tenien en realitat, com si aquesta simulació cosmètica fos suficient per aportar-li tota l’autenticitat de què la resta del seu metratge manca.