James Bond, de l’A a la Z: tot el que has de saber de 007

En ocasió de la imminent estrena de ‘Sin tiempo para morir’, comiat de Daniel Craig del personatge que ha interpretat a cinc pel·lícules, volem repassar el món d’espies creat per Ian Fleming a través d’algunes de les seves paraules clau:

Aston Martin. L’Aston Martin platejat model DB5 va fer la seva primera aparició a ‘James Bond contra Goldfinger’, tot i que en realitat es va rodar amb un DB4. Res com aquest vehicle ràpid i elegant, equipat amb metralladora, plaques antibales, dispositius per llançar oli, radar amb mapes i seients projectables. El cotxe ha aparegut regularment a la sèrie.

Barry, John. És l’etern dilema: ¿Qui va compondre el tema principal? Va ser Monty Norman, acreditat al primer film, ‘Agent 007 contra el Dr. No’, però va ser John Barry qui el va arreglar i el va orquestrar fins a donar-li els seus trets distintius. Als següents films, Barry va compondre les bandes sonores i va fer variacions sobre aquesta incommensurable peça original.

Connery, Sean. L’actor escocès va ser el Bond per excel·lència. Va interpretar l’agent 007 sis vegades entre 1962 i 1971 amb insuperable classe, elegància i cinisme, més enllà del seu avui inassumible masclisme, fruit d’altres temps. Connery va acabar fastiguejat del personatge, però el 1983 va tornar a interpretar-lo a la crepuscular ‘Mai diguis mai més’, rodada al marge del cànon d’EON Productions. 

Dench, Judi. L’actriu britànica va interpretar M, la cap del servei d’intel·ligència britànic de l’MI6, a set pel·lícules de Bond, des de ‘Goldeneye’ (1996) fins a ‘Skyfall’ (2012). Inspirada en la figura real de Stella Rimignton, primera dona a ser directora de l’MI5, la freda i severa M de Dench va ser una presència necessària perquè l’univers Bond s’anés desprenent del seu sexisme ancestral. «És vostè un dinosaure misogin i sexista. Una relíquia de la guerra freda», li etziba a 007 a ‘Goldeneye’.

EON Productions. La companyia de Harry Saltzman i Albert Broccoli va comprar el 1961 els drets de totes les novel·les de Bond; només se’ls va escapar ‘Casino Royale’. Des d’aleshores, la firma s’ha dedicat al més rendible dels negocis. Saltzman va vendre la seva part a United Artists el 1975 i, després de la mort de Broccoli el 1996, la seva filla Barbara en porta les regnes.

Fleming, Ian. Amb ell va començar tot. Escriptor, periodista i oficial d’Intel·ligència britànic, va ser el creador de la sèrie de novel·les d’espies protagonitzades per l’agent 007, James Bond. La primera, ‘Casino Royale’, la va escriure a Jamaica el 1952. La seguirien 11 novel·les més i dues col·leccions de relats breus, de què va vendre a tot el món més de 60 milions d’exemplars. 

Goldfinger, Auric. La llista de malvats de la sèrie és llarga i molt atractiva, des del Dr. No fins a Scaramanga passant per Stavro. Però Goldfinger, de nom Auric (‘àuric, or’), és terrible: megalòman (perpetra un atracament a la reserva d’or de Fort Knox), intel·ligent, sàdic (assassina una noia asfixiant-la amb pintura d’or). El va encarnar Gert Fröbe.

Hamilton, Guy. Cineasta britànic correcte i sense gaires pretensions, va posar en escena un dels millors títols, el que enfronta Bond amb Goldfinger, i després va fer molt fàcil la transició de Connery (el va dirigir de nou a ‘Diamants per a l’eternitat’) a Moore: va firmar les seves millors entregues, ‘007 viu i deixa morir’ i ‘L’home de la pistola d’or’.

Intèrprets [de Bond]. A més de per Connery, l’agent Bond ha sigut interpretat per quatre actors més que han deixat la seva empremta en el personatge: la circumspecció de George Lazenby, l’autoparòdia de Roger Moore, la rigidesa de Timothy Dalton, l’excel·lència de Pierce Brosnan i la intensitat de Daniel Craig. Fora del cànon d’EON, hem d’incloure el televisiu Barry Nelson i el sempre seductor David Niven.

Jones, Grace. Després del seu debut com a actriu encarnant una guerrera amazona a ‘Conan el destructor’, la cantant i model jamaicana va ser l’antagonista felina de Roger Moore en ‘Panorama per matar’ (1985), on interpretava la imponent guardaespatlles i amant del gran malvat Max Zorin (Christopher Walken).  

Klebb, Rosa. En plena guerra freda, Rosa Klebb –agent doble de SMERSH, l’organització de contraespionatge soviètic, i SPECTRA– es va convertir a ‘Des de Rússia amb amor’ en una de les malvades més sàdiques de la sèrie Bond. Armada amb un ganivet extraïble de la puntera d’una de les seves botes, la va interpretar ni més ni menys que Lotte Lenya, dona de Kurt Weill.

‘Living daylights, The’

Formidable cançó composta pel grup noruec A-Ha (i arreglada per John Barry) per a ‘Alta tensió’ (1987). L’univers Bond sempre ha disposat d’excel·lents temes interpretats per superestrelles com Shirley Bassey, Tom Jones, Paul McCartney & Wings, Duran Duran, Tina Turner, Madonna i, a ‘Sin tiempo para morir’, Billie Eilish.

Martini. «Un vodka amb Martini sec, agitat, no barrejat». El còctel preferit de Bond per als seus moments de relax. El nostre agent és un home de gustos refinats i no només li atrau la cocteleria, sinó el vi, especialment el Rothschild del 47, el xampany, si pot ser el Dom Perignon del 53, i el vodka, amb preferència per la marca Smirnoff. 

Nelson, Barry. La novel·la ‘Casino Royale’ ha sigut adaptada en tres ocasions. La primera, a la sèrie televisiva ‘Climax!’ emesa el 1954. Barry Nelson, un actor amb el cabell tallat molt curt i amb encant limitat, es va convertir en el primer Bond audiovisual de la història. És un simple espia abans que un agent seductor. Peter Lorre va ser el dolent Le Chiffre.

Oddjob. Un dels grans esbirros dels enemics de 007. Treballa a les ordres de Goldfinger, és japonès, baixet i no pronuncia cap paraula, però resulta mortífer amb la seva arma particular, un barret amb les ales recobertes d’acer que llança amb precisió contra els caps dels rivals. Li va donar vida el lluitador professional Harold Sakata. 

Peters, Molly. Primera noia Bond que es va despullar en pantalla, concretament en una escena de dutxa a ‘Operació Tro’ (1965). L’actriu britànica interpretava Patricia Fearing, una infermera que, diguem, es cuidava de Bond mentre l’agent reposava en una clínica de salut. Després de l’estrena del film, Peters el promocionaria apareixent en pàgines interiors de ‘Playboy’ i a la portada de ‘Modern Man’.

Molly Peters promoting Thunderball for Playboy in 1965 #Bond #JamesBond #Playboy pic.twitter.com/0CWBgeTKYD

— THUNDERBALLS.ORG (@Thunderballs007) 30 de noviembre de 2019

Q. ¿Què seria de Bond sense Q, el planer tècnic de l’MI6 que li proporciona totes les armes, vehicles i ‘gadgets’ com un rellotge amb làser, coets-motxilla, ulleres amb rajos X, un cotxe invisible o anells electromagnètics? El va encarnar Desmond Llevelyn fins a la mort el 1999, el va suplir John Cleese com a R i ara és Ben Whishaw.

Rigg, Diana. Un 10 per al qui va tenir la brillant idea de convertir en ‘noia Bond’ la qui havia sigut l’heroïna més ‘cool’ de la televisió britànica, l’Emma Peel de la sèrie ‘Los vengadores’. Rigg va interpretar a ‘007 el servei secret de sa Majestat’ Teresa di Vicenzo, l’única que porta a l’altar Bond, tot i que mor tirotejada a l’escena final. 

SPECTRA. Dirigida per l’arxienemic de Bond, el supemalvat del gat Ernst Stavro Blofeld, és una organització secreta terrorista l’objectiu de la qual és dominar el món. Ha aparegut en diverses novel·les i pel·lícules de l’agent 007, l’última de les quals en la penúltima entrega fílmica, titulada precisament ‘Spectra’ (2015).

Tauró. Amenaça gegant dentada que es va enfrontar a Roger Moore a ‘L’espia que em va estimar’ (1977) i ‘Moonraker’ (1979), també conegut com a ‘Jaws’. El va interpretar l’actor Richard Kiel, dotat d’una presència intimidadora des dels seus 2,17 metres d’alçada.

Universal. ‘Major’ encarregada de la distribució de l’últim Bond, ‘Sin tiempo para morir’, que va adquirir els drets de la saga després que expirés el contracte de Sony Pictures el 2015. Un film el projecte del qual, iniciat el 2016, ha sigut dur i costós fins a, finalment, la seva estrena el 2021 després de ser posposat diverses vegades per la pandèmia. Serà l’última aparició de Daniel Craig com a 007.

Villechaize, Hervé. Actor francès que va interpretar Nick Nack, el servent nan i còmplice de Scaramanga, a ‘L’home de la pistola d’or’ (1974). Es va fer molt popular a finals dels 80 a Espanya quan va aparèixer al programa ‘Viaje con nosotros, de Javier Gurruchaga, imitant Felipe González, amb qui guardava una més que notable semblança. 

Walther PPK. Model de pistola semiautomàtica utilitzada per la policia secreta i la criminal alemanya des de 1931. Bond la va convertir en la seva arma preferida després d’alguns problemes amb la Beretta 950 B, que tendia a encasquetar-se més del compte. La va utilitzar fins i tot ‘El demà no mor mai’. De maneig fàcil, també ocupa poc a la seva americana o esmòquing.

Notícies relacionades

‘Sin tiempo para morir’: l’emotiu final de l’era Danel Craig

Les 10 millors cançons de les pel·lícules de James Bond

Young, Terence. Director sòlid i artesanal, va ser l’escollit per iniciar la sèrie a ritme de calipso amb les aventures contra el Dr. No. Es va superar a ‘Des de Rússia amb amor’: la baralla al vagó del tren entre Connery i l’assassí encarnat per Robert Shaw és antològica. Seva és també ‘Operació Tro’, llastada per la llarga seqüència submarina final.

Z3, BMW. L’empresa alemanya BMW acabava d’adquirir la marca Rover (i amb ella Mini i Land Rover) i, en la seva conquesta de les illes, va aconseguir que Bond conduís per primera vegada un cotxe no britànic: en aquest cas, un Z3, un petit ‘roadster’ biplaça que va conèixer la seva estrena mundial a ‘Goldeneye’ (1996) i que va ser tot un èxit de vendes.