10 cançons infal·libles per acostar els nens a la música pop

La cantautora canadenca va aconseguir el seu èxit més gran el 2007 amb aquesta peça (una col·laboració amb l’australiana Sally Seltmann), que posteriorment va adaptar per a un públic infantil per al programa ‘Barri Sèsam’. «Aquesta versió em va enamorar –diu Núria Muntaner–. Aquí s’ajunta el pop preciós de Feist amb la part educativa. És una cançó formidable perquè els nens aprenguin a comptar». 

Tot i que la fosca temàtica del gran clàssic ramonià pugui semblar inapropiada per a una classe d’infantil, aquesta plantofada que va donar carta de naturalesa al punk-rock primigeni resulta infal·lible ja des dels càntics tribals de l’obertura. «Connecta directament amb l’energia salvatge i fins i tot violenta que els nens porten dins, amb les seves ganes de jugar i passar-s’ho bé. Un himne imprescindible».

La gran sacerdotessa del jazz-soul va renovar el seu públic a finals dels anys 60 gràcies a aquest ‘medley’ de dues cançons del musical ‘Hair’. «Als nens els crida l’atenció la veu greu i expressiva de Nina Simone, i està bé aprofitar-ho per explicar-los que és la veu d’algú que ha hagut de lluitar i patir. Fer aquest treball més biogràfic és molt enriquidor i fa que tinguin més interès en allò que senten».

Un clàssic del repertori del gran tità de l’animació musical infantil a Catalunya, tràgicament desaparegut fa 37 anys. «Tot i que pugui sonar estrany, els nens d’avui continuen connectant molt bé amb les coses que feia Xesco Boix. Suposo que és per aquesta autenticitat tan ‘heavy’ que transmet. Ell era un personatge molt especial que va fer un treball brutal. Era un mag».

Des de la banda sonora de la pel·lícula ‘Yellow Submarine’, la incursió més explícita dels Beatles en el terreny de les cançons infantils. «Els Beatles són com la xocolata: sempre funcionen. No conec cap nen que no hi connecti en algun moment. Per descomptat hi ha molts ‘beatles’, i no tots els arriben igual, però sempre hi ha alguna cançó del seu repertori que toca la tecla adequada».

Un artista que va dissoldre la seva banda i va canviar la seva manera de compondre i tocar per «no perjudicar les orelles dels nens» havia de tenir el seu lloc en aquesta selecció. «Jonathan Richman és un personatge superinteressant i està molt bé que les criatures el coneguin. Té cançons molt divertides i ballables. Aquesta, a més de tenir un ritme que enganxa, parla d’una dona vampir i això als nens els fa molta gràcia».

Candela Nebot tenia set anys quan va gravar ‘Animaladas’, el primer elapé del projecte musical que comparteix amb els seus pares, Edu i Judith. «És un projecte que va sortir de minimúsica i li tenim molt carinyo. Una família que li ha inculcat a la seva filla l’amor per la música fins al punt d’acabar fent un grup. Les seves cançons són divertides, boges i educatives alhora».

No fa falta haver arribat a la pubertat per apreciar els encants del fruit de la col·laboració entre les dues grans estrelles de la Generació Z per a la sèrie televisiva ‘Euphoria’. «Són les dues artistes actuals que més m’interessen –apunta Muntaner–, i aquesta cançó tan especial, un diàleg entre dues veus increïbles, és ideal perquè els nens es relaxin i abaixin el ritme. No tot serà canya».

L’avui gairebé centenària Ella Jenkins va ser una pionera en l’ús de la música folk amb finalitats pedagògiques. Tota una institució. «És una mica així com la Xesco Boix americana, tot i que en realitat ella hi era abans. Als EUA és una figura molt popular, una reina. Ha fet una tasca increïble, com a música i educadora. Des que la vaig descobrir ja fa bastants anys, mai ha deixat de flipar-me».

És la cançó que obre ‘Anem al llit?’ el disc de cançons de bressol que l’inclassificable cantautor de Sabadell va publicar el 2002, un àlbum que Muntaner no dubta a qualificar de «meravellós». «Aquesta peça té a més aquesta part educativa, de repassar rutines, que als nens els entra molt millor si ho senten en una cançó tan màgica com aquesta. És una manera molt bonica de convidar-los a acabar el dia tranquils i anar a dormir».