Kery Sankoh, la Tina Turner catalana que treballava a l’Hospital de Can Ruti

«Per mi, Tina és un referent en molts aspectes: com a dona lluitadora, valenta, símbol de força i pionera, perquè es va obrir pas en un estil en què predominaven, bàsicament, els homes blancs, mentre que ella era una dona negra i ja madura quan va triomfar», recalca Sankoh, que parla de la «responsabilitat» i el «repte emocional, físic i professional» que li està suposant interpretar a l’escenari la llegendària reina del rock and roll, que està a punt de fer 81 anys.

‘Tina, el musical’ repassa la biografia de l’artista posseïdora de 12 premis Grammy, una de les més taquilleres de tots els temps, a través de 23 cançons que han marcat la seva carrera (des de ‘Proud Mary’ i ‘River deep mountain high’ a ‘Private dancer’ i ‘What’s love got to do with it’), des de la seva infantesa a Nutbush (Tennessee, EUA), quan vivia amb la seva àvia, fins que va començar la seva carrera en solitari, ja vorejant els 40. No hi falta la turbulenta relació amb el seu primer marit, Ike Turner, un matrimoni de terror marcat per les agressions i els maltractaments. «L’obra també parla de racisme i de violència de gènere, temes que en el musical transcorren en una altra època però que segueixen presents en la societat d’avui», explica Sankoh.

Afrodescendent per part paterna (la seva mare és de Barcelona i el seu pare, de Sierra Leone), la cantant reconeix que li va interessar poder abordar un tema com el racisme en aquesta obra, en què ella sempre va aspirar al paper principal. «No sé què vaig veure en el projecte, però tenia molt clar que volia ser Tina i vaig anar a totes. Em vaig estar preparant amb un ‘coach’ d’interpretació, vaig fer classes de cant i de dansa, un curs de càmera en una escola de cine... La meva vida girava entorn d’això, veient entrevistes i llegint llibres» sobre la famosa artista de la veu felina i les cridaneres perruques, enumera.

Racisme i maltractament

Després d’«uns càstings molt durs», va arribar la recompensa: convertir-se en la Tina Turner espanyola en un musical que desembarca a Madrid tres anys després de la seva estrena a Londres, i després d’haver passat per Nova York, Hamburg i Utrecht. Escrit per Katori Hall (guanyadora d’un premi Olivier), està dirigit per Phyllida Lloyd i coproduït per la mateixa intèrpret de ‘Simply the best’, a qui, de moment, Sankoh no ha pogut conèixer.

«Sé que em va veure en les audicions que vam fer per ‘streaming’», confessa aquesta cantant que, abans de guanyar-se la vida al món de l’espectacle, treballava a l’Hospital de Can Ruti de Badalona com a tècnica de laboratori, preparant les quimioteràpies a la farmàcia del centre. «Vaig entrar allà amb 21 anys i vaig estar-m’hi fins els 29, però em sentia com si estigués en una fàbrica, que em faltava alguna cosa», recorda. «Canto des dels 17 anys, però només ho tenia com a ‘hobby’: cantava en orquestres, casaments, comunions... Mai havia pensat que podria dedicar-me professionalment a això», afegeix.

Fins que, a l’assistir a un musical amb la seva germana, es va adonar que pujar a l'escenari era el que volia en la seva vida i va començar a fer classes de veu a l’escola Aules de Barcelona. «Un estiu van muntar un taller de teatre musical. Vam interpretar ‘Rent’ i, quan es va acabar, em va quedar una gran sensació de buit. El director em va dir que, si volia dedicar-me a això, havia d’involucrar-m’hi al 100% cent per cent. Vaig canviar el meu horari a l’hospital, vaig començar a treballar a la tarda i al matí estudiava teatre musical. Va ser una bogeria, menjant tàpers, arribant a la feina en xandall i suada...»

‘El rey león’ i ‘The king of rock’

Notícies relacionades

L’auge dels musicals: Barcelona vol ser com Madrid

Tina Turner torna a l’infern de la seva primera vida

Just quan havia firmat un interinatge a l’hospital, li van trucar per fer el càsting d’ ‘El rey león’ a Madrid i, poc després, la van agafar per a l’obra, a la qual després van seguir projectes com ‘El guardaespaldas’ i ‘The king of rock’, el musical de Michael Jackson amb què va estar de gira per Alemanya, França, Mèxic... Fins que la pandèmia els va obligar a tornar a casa. «Ara viu a Madrid i, per sort, he anat enllaçant una feina amb l’altra», afirma la cantant, que recalca el gran planter d’actors catalans que hi ha a la capital espanyola.

Per ella, si hi ha un moment especial a ‘Tina, el musical’, és la interpretació del mític tema ‘Simply the best’. «L’he cantat no sé quantes vegades a la meva vida, però per mi té un gran significat: representa l’esforç, el treball, la lluita d’un mateix per aconseguir una meta...» La seva, la de convertir-se en la incombustible ‘reina del rock’, és ja una realitat.