Joan Fontcuberta doma els monstres de l’era de l’algoritme

Veure en dues pantalles els rostres de Donald Trump, Vladimir Putin, Joan Carles de Borbó i Dominique Strauss-Kahn experimentant un orgasme mentre donen un discurs televisat no deixa indiferent, tot i que es tracti d’una paròdia creada partint d’algoritmes. Són ‘deepfakes’, vídeos hipertrucats que precisament pretenen «revelar els mecanismes de l’engany» amb una exageració deliberadament esperpèntica i caricaturitzada de quatre famosos de l’esfera política involucrats en escàndols sexuals, relacions il·lícites o abús de poder. Formen part de ‘Beautiful agony’ (2020-2021), un dels recents projectes de l’artista i fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) que poden veure’s a ‘Monstres’, la seva primera gran exposició a Barcelona des del 2008, a Can Framis fins al 23 de gener. 

Amb «una mirada crítica, entre la poètica i l’humor», intenta «domar monstres», diu a l’espai de la Fundació Vila Casas aquest mag de la fotografia capaç de convertir en artistes un grapat de cargols a ‘Gastropoda’ (2012-2015), o de tunejar, a ‘Botswana Safari’ (2015), amb 20.000 tessel·les de marbre de Carrara gris –«evoca el luxe i el ‘kitsch’»–, la famosa foto del rei emèrit davant l’elefant caçat a l’Àfrica, amb el Petit Nicolás apuntant darrere d’un arbre, en una al·legoria de l’Espanya de les corrupteles. «Els mosaics són com un precedent de la fotografia digital. Les tessel·les de fa 2000 anys serien els píxels d’avui», apunta l’únic espanyol guardonat amb el Premi Internacional Hasselblad.

Vell món moribund

Una cita del líder comunista Antonio Gramsci –«El vell món està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres...»– serveix de fil conductor de l’exposició. «La fotografia que ens va conservar la memòria i la veritat està desapareixent –constata Fontcuberta–. Els àlbums familiars contra les fotos amb el mòbil... Ara som en un món on preval la virtualitat, els algoritmes que poden predir què passarà o les imatges fetes per un sistema automatitzat, que no són enlloc, són immaterials». Transita des d’aquestes «ruïnes» de la fotografia fins a «les monstruositats emergents contemporànies, que no són animals alats amb urpes sinó sorgides dels sistemes de comunicació actuals i d’una política perversa i desagradable, en què el monstre no és una cosa horrorosa sinó el diferent, el que s’aparta dels estàndards».  

Videoselfis de l’èxtasi

Així, a ‘Beautiful Agony’, que Fontcuberta ha creat juntament amb Pilar Rosado, part dels 3.500 videoselfis fets en el moment de l’orgasme i penjats lliurement, amb acreditació de veracitat, a la web beautifulagony.com. Després, una tecnologia basada en algoritmes crea una seqüència progressiva de rostres de persones en ple èxtasi que en realitat no existeixen. Aquesta mateixa intel·ligència artificial l’han utilitzat en l’inquietant ‘Frenografies: atles visual de la bogeria’ (2021). El punt de partida també són retrats reals, els que el doctor Joan Obiols va fer com a eina terapèutica en els anys 40 i 50 de malalts mentals. Les imatges d’Obiols són digitalitzades per un superordinador que combina aleatòriament els píxels per crear, amb els seus trets més característics, nous rostres imaginaris que podrien reals. Al fotògraf li interessa més «la monstruositat intermèdia» del procés, amb rostres abstractes i deformats que recorden models estètics com les pintades per Picasso, Munch, Bacon o Kokoschka.   

«De fotos malaltes emergeixen fotos fantasmals», explica l’artista, que continua recorrent «arxius que s’estan destruint a causa dels fongs, la humitat... que constaten que la fotografia no sempre és capaç de superar el seu compromís de perdurar en el temps». Ha buscat a l’anomenat «‘Infern’ de les biblioteques, on guarden llibres prohibits», però especialment al «‘Purgatori’ de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat, una zona d’infecciosos que poden contaminar la resta de peces». D’aquí sorgeixen obres com ‘Trauma I’ (2019-2021) i ‘Trauma II’ (2017-2020). Unes fotos d’àlbums familiars porten a preguntar-se què passa quan la «fotografia, nascuda per recordar, perd la memòria, es torna amnèsica», lamenta el creador, el pare i la sogra del qual van patir Alzheimer. Assenyala altres fotos deteriorades de Franco passejant per Barcelona després de la guerra fetes amb una pel·lícula inestable i inflamable. Són d’una «certa justícia poètica, com si es cremessin perquè no volguessin retenir alguns fets», afirma. 

Però a ‘Fahrenheit 451’ (que el 2019 ja va exposar a la llibreria Ona) és el foc dels bombers el que destrueix llibres. Per a aquesta obra, Fontcuberta va cremar 451 edicions diferents de la novel·la de Ray Bradbury salvant-ne alguns a mig cremar, perquè «al final, el llibre, la cultura, se salva». Al fons, gran foto de 1933 d’una foguera nazi immolant llibres prohibits per Hitler. «Aquell dia plovia i no cremaven. Van haver d’anar els bombers a ruixar-los amb gasolina per a la foto». 

Cargols ‘artistes’

Notícies relacionades

Joan Fontcuberta: "Jo mai m'he cregut la fotografia"

Joan Fontcuberta invoca el fantasma de La Xirgu al Romea

També un punt fantasmals són les imatges de ‘Gastropoda’, que qüestionen els conceptes d’autor, creació i obra. D’observar en quin estat quedaven les invitacions a exposicions que li arriben per correu a la humida bústia de casa seva a la Roca del Vallès. «Si anava de viatge, al tornar les trobava mig menjades pels cargols. Vaig començar a escanejar-les i transformar-les en peces. L’autoria és dels cargols, que s’alimenten d’art (també d’enciam)», diu somrient davant un vídeo de l’acció alimentària dels mol·luscos i el seu resultat en forma d’indicis de Chillida, Picasso o retaules medievals del MNAC.