Aquests són els 10 favorits per guanyar el Nobel de Literatura 2021

Si hi ha un escriptor al qual el premi li quadri com a anell al dit aquest és l’autor romanès, a qui l’editorial Impedimenta (i Periscopi en català) ha aconseguit col·locar amb molt èxit a les nostres llibreries. Partint de la raresa i el joc literari, l’escriptor tenyeix de malson una prosa al·lucinada i profunda hereva de Kafka amb obres com ‘Solenoide’ o ‘Cegador’, la seva trilogia en forma de papallona. A més, seria el primer Nobel per a la llengua romanesa, ja que Herta Müller, malgrat haver nascut en aquest territori, és d’expressió alemanya.

Tot i que necessiti presentació, aquesta grandíssima escriptora russa va ser editada fa anys per Anagrama i per Alba sense que el seu nom hagi calat en el mercat. Podria definir-se com una Txékhov posada al dia, pendent dels vaivens psicològics, amb una especial volença per les figures femenines. A més, és una reconeguda guionista de cine, per la qual cosa el Nobel podria reconèixer per primera vegada un tipus d’escriptura que normalment es manté en la foscor.

Té poques possibilitats l’excepcional poeta nord-americana a aconseguir el guardó perquè l’any passat el va guanyar Louise Glück, també poeta i també nord-americana. Carson, favorita dels lectors de poesia més joves, va ser Premi Princesa d’Astúries de les Lletres l’any passat. Enamorada dels clàssics, la seva és una poesia autobiogràfica que es vincula a la perfecció amb la contemporaneïtat.

El premi Formentor va posar sobre el tapet a aquesta octogenària autora francesa que ha fet de la literatura una màquina implacable d’introspecció des de fa dècades, quan el terme encara aixecava granissades entre la ‘intel·liguèntsia’ cultural. Amb una voluntat entomològica ha contemplat la seva sexualitat, el seu desclassament social i ha explicat com ningú experiències femenines com la de l’avortament. Si no l’han llegit, corrin a fer-ho.

Deu ser dolorós que el teu nom soni any rere any a totes les quinieles, però és una cosa que molts guanyadors com Vargas Llosa sense anar més lluny també han patit en silenci durant dècades. En contra seu –els acadèmics són molt seus– té el fet de ser un autor molt popular amb milers de joves lectors a tot el món que han entrat en el fenomen fan del nipó gràcies a ell, però el cert és que en els últims anys –vegeu Bob Dylan– l’Acadèmia no ha deixat de sorprendre’ns.

Premiar el patriarca de les lletres africanes podria ser un bonic gest de l’Acadèmia Sueca, que ha brillat en excés pel seu eurocentrisme. Aquest autor kenyà va començar escrivint en anglès però el 1977 va decidir passar-se a la seva llengua materna, el kikuiu. No només s’ha dedicat a la ficció, també ha reflexionat sobre el pes tòxic de les velles metròpolis en un assaig tan fonamental com ‘Descolonitzar la ment’. El 2019, la Generalitat el va distingir amb el Premi Internacional Catalunya.

A l’autora canadenca li ha tocat la loteria de la fama gràcies a l’adaptació televisiva d’‘El conte de la serventa’ més de 30 anys després que es publiqués aquesta distòpia que des del minut u va comptar amb un petit grup de fidels incondicionals. Per contra, la popularitat no ha sigut mai una bona carta de presentació a Estocolm, amb un afegit més en contra seu: continua sent massa recent el Nobel a l’excel·lent Alice Munro, també canadenca com ella.

Una altra oportunitat perquè el Nobel s’allunyés del primer món seria distingir aquesta autora de Guadeloupe en llengua francesa. Caribenya però també cronista de l’Àfrica negra i lluitadora dels drets civils als Estats Units, Condé va rebre un Nobel alternatiu –bastant cutre, tot s’ha de dir– el que va concedir un grup d’intel·lectuals suecs no lligats a l’Acadèmia a tall de desgreuge el 2018, l’any en què el guardó va haver de posposar-se a causa dels escàndols. 

Que aquest escriptor hongarès sigui també el guionista de capçalera de l’enorme –no precisament per popular i accessible– cineasta Bela Tarr diu ja molt de la seva literatura difícil i exigent. Publicat per Acantilado, premiar-lo, a més d’assenyalar un autor la grandesa literària del qual no té la menor discussió, tindria també un component polític: ell ha exaltat la vida dels menys desfavorits en un país que va viure el comunisme i ara suporta Viktor Orbán. 

Un altre hongarès a la quiniela. Una oportunitat més per a una llengua que només compta amb un guardonat, Imré Kertész. Nádas, juntament amb Krasznahorkai, és també un d’aquests europeus indiscutibles. Fa anys, i ara descatalogada, Seix Barral va publicar la que és la seva obra mestra, ‘El libro del recuerdo’, que els crítics es van afanyar, amb tota raó, a comparar amb ‘En busca del tiempo perdido’ de Proust.