Crítica de ‘La família Addams 2’: els Addams es posen al dia

Tot i que la fisonomia i caràcter dels personatges continua sent fidel a l’obra original de Charles Addams, aquesta segona entrega animada de les aventures de Mortícia, Gómez, l’oncle Fester i Pugsley i Dimecres no té la ironia i comèdia negra que es poden apreciar en els dibuixos d’Addams o a la sèrie de televisió dels 60, fins i tot en les dues pel·lícules d’imatge real que va realitzar Barry Sonnenfeld als anys 90. El resultat és un film entretingut, sense més ni més, una mica dislocat a la part final, amb un desenllaç a costa d’un ‘mad doctor’ que poca relació guarda amb l’humor gòtic pel qual els Addams són reconeguts.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Oscar Isaac, Charlize Theron i Chloë Grace Moretz posen adequada veu als personatges que van interpretar Raul Julia, Anjelica Huston i Christina Ricci. El grafisme és bo, així com el dibuix d’aquests escenaris sense els quals els Addams serien menys Addams. No només la seva sinistra mansió, sinó també la curiosa caravana gòtica amb la qual la família al complet emprèn el seu viatge. Perquè, subtitulada entre nosaltres ‘La gran escapada’, ‘La família Addams 2’ s’acull a la modalitat dels relats de vacances familiars que tant èxit va aconseguir la sèrie de pel·lícules de ‘National Lampoon’.

Entre disbarats argumentals i deliris visuals acaba desenvolupant-se un film que abusa una mica de tots els estils musicals que tenen a l’abast, sigui reggaeton, rap o rock.