Kazushi Ono, en la seva última temporada com a titular de l’OBC

Kazushi Ono (Tòquio, 1960) inicia aquest cap de setmana la temporada de l’adeu com a titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). L’objectiu d’aquesta temporada 2021-22 al capdavant de l’OBC és aconseguir «més flexibilitat» i «fer que els músics s’escoltin més entre ells perquè toquin com un gran instrument». És el que troba a faltar en l’orquestra, un treball en el qual haurà d’aprofundir el proper titular, el procés de selecció del qual conclourà aquesta tardor. «El més important és que sigui algú capaç d’oferir un gran repertori», afegeix el mestre, que va començar a treballar amb l’orquestra el 2015 i hi mantindrà relació com a director convidat a partir de la temporada 2022-23 vinent.

A l’hora de valorar la seva tasca a Barcelona, destaca: «Estic orgullós de la sonoritat de l’orquestra, que és la base de tot. També del treball realitzat. En aquests últims anys, l’OBC ha avançat. La gira al Japó va ser un èxit. Però després d’aquella quarta temporada, quan tot anava en ascensió, va arribar la Covid. Ara, no obstant, estem igual que abans. El nivell no ha baixat: noto que els músics em segueixen igual que abans. S’ha mantingut el coneixement acumulat. Sento que connecten amb qualsevol moviment del meu cos quan dirigeixo», ha assenyalat el mestre nipó, que fa poc ha sigut elegit nou titular de la Filharmònica de Brussel·les, càrrec que exercirà a partir de la temporada que ve. Per a ell, que va començar la seva carrera europea a Bèlgica amb l’Òpera de La Monnaie de Brussel·les –després va passar a encarregar-se de l’òpera de Lió i de l’OBC–, tornar a Brussel·les és com tancar un cicle. «Després de 20 anys treballant a Europa, ja no puc viure només al Japó. Em sento molt bé al meu país, però un o tres mesos després, m’ofego. Necessito respirar altres aires. Tampoc em veig agafant un tren que va pleníssim cada dia per anar a treballar».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Si alguna cosa no l’ha beneficiat són els constants canvis en la cúpula de la direcció general de l’Auditori. «Tant de bo hagués conegut el Robert fa anys», va dir referint-se a Robert Brufau, responsable des del 2018 que ha potenciat la creació del segle XXI. Prova d’això és l’estrena a Espanya aquest final de Moment of blossoming, un concert per a trompa (2010) de Toshio Hosokawa compost per a Stefan Dohr, aclamat solista de la Filharmònica de Berlín que actuarà amb l’OBC aquest dissabte i diumenge. «De fet, serà una première perquè el compositor ha volgut afegir-hi uns canvis», assenyala Ono. L’obra d’Hosokawa és una metàfora de la vida a partir d’una flor de lotus en un estany abans, durant i després d’una gran tempesta. «Destil·la diferents visions relacionades amb la naturalesa, la religió i la cultura japoneses. És una peça amb molt color que sembla simple quan l’escoltes, però no ho és», comenta el trompista alemany.

El programa es completa amb el Concert per a trompa núm. 3 de Mozart i les Variacions Enigma d’Elgar. Aquesta última peça la va triar Ono seguint el tema central d’aquesta temporada: l’amor-odi. «L’enigma és el que hi ha entre un home i una dona», comenta el director. I continuarà aprofundint en aquesta dicotomia aquesta temporada amb catedrals simfòniques com la Setena simfonia de Bruckner i la Segona de Mahler, la Simfonia lírica de Zemlinski, entre d’altres.