Un Astèrix al costat d’amazones, xamans i grius s’enfronta de nou als romans

Mentre el llogarret d’Astèrix i Obèlix a la Gàl·lia continua mostrant-se irreductible davant els romans, a l’est d’Europa s’estén un vast territori salvatge i inexplorat, Barbàricum, que habiten pobles de noms impronunciables. Un d’ells, els sàrmates, nòmades que van viure al nord del mar Negre des del segle VII aC fins al segle VI. És allà on transcorrerà la nova aventura dels més famosos gals del còmic, ‘Astèrix i el griu’ (Salvat), un àlbum, el número 39, que arribarà a llibreries el pròxim 21 d’octubre simultàniament en 17 llengües amb una tirada de 5 milions d’exemplars i del qual l’editorial va desgranant informació dosificada en comptagotes. L’últim, la portada, presentada aquest dilluns a París pel seu guionista Jean-Yves Ferri –el dibuixant Didier Conrad ha causat baixa per malaltia–, al costat de nous detalls sobre l’animal mitològic del títol, curiositats com els 196 litres de llet d’euga fermentada que, asseguren, ha begut Obèlix en aquesta aventura, o els nous personatges a les files dels «malvats» romans: el centurió Ensujugus, Sabiondus, un lluitador especialitzat en combats amb animals, Terrignotus, el geògraf de Cèsar.

Ferri i Conrad van acceptar el 2013 el repte de continuar amb les històries d’Astérix que el 1959 van crear René Goscinny (1926-1977) i Albert Uderzo, que va morir el març de 2020, en plena pandèmia.

Ferri no ha volgut entrar davant la premsa en la polèmica recent per la crema d’exemplars d’Astèrix i altres còmics al Canadà per «ofendre» la població indígena. Ha reconegut, informa Efe, que en la història del còmic la representació dels pobles originaris d’Amèrica, l’Àfrica i Àsia «ha estat una mica en el límit», però considera que la crema d’exemplars és «una resposta una mica estúpida». I ha afegit que sempre intenten evitar les qüestions polítiques i que és difícil «trobar el to» perquè sempre hi ha algú que pot sentir-se ofès. Més dura ha sigut Anne Goscinny, novel·lista i filla del guionista original d’Astèrix, per a qui el que ha passat al Canadà és una cosa «extremadament greu», ja que «cremar llibres és el pitjor del pitjor». Ha recordat que el seu pare era jueu i que la seva família va ser gairebé totalment exterminada pels nazis. «Quan vaig escoltar que es cremaven ‘Astèrix’ em va recordar inevitablement la història col·lectiva més terrible de la humanitat (...) Fins i tot els pitjors llibres, que no citaré, no es poden cremar», ha insistit.

Dibuixar el fred

A ‘Astèrix i el griu’, els legionaris romans toparan amb Astèrix i Obèlix en un territori gairebé verge i gelat on s’aixequen uns aterridors tòtems de grius. Si no fos per la neu i que transcorre a l’Est, els gals podrien estar ben bé davant una aventura de l’Oest. Segons Conrad, en un comunicat facilitat per l’editorial, «ens trobem amb tots els codis clàssics del western: grans espais, personatges arribats de lluny per ajudar uns innocents, ‘salvatges’ que pateixen un exèrcit que pretén conquerir-los..., però tot això situat ¡a l’Est!», afegeix. Aquí, Astèrix es col·loca clarament del costat dels ‘salvatges’ per socórrer al galop els seus nous amics i protegir el seu animal sagrat, el griu».

Per la seva banda, Ferri ha comentat davant la premsa que han buscat un to «ecologista» en el qual els romans representen els occidentals explotadors de recursos mentre que els sàrmates, dibuixats amb trets i vivendes de marcat caire eslau, són un poble que viu «en harmonia amb la naturalesa».

Ferri, que ha avançat que segurament aquest àlbum serà l’últim en què s’implica, per tot el que comporta concebre’n un cada dos anys, explica en la nota de l’editorial que va escollir aquest territori per a la nova historieta perquè «volia suggerir un territori imaginari, una espècie de ‘país de les amazones’. D’aquí l’elecció d’una zona situada entre Rússia, Mongòlia i el Kazakhstan». «Sembla, pel que he pogut llegir, que la zona d’implantació dels sàrmates es remuntava en efecte cap al més alt de l’Ural o cap a la República d’Altai. S’han descobert tombes de dones guerreres en aquestes remotes regions. Arístees de Proconnès, poeta grec de cap a l’any 600 aC, va escriure sobre aquestes regions mítiques i va al·ludir a aquestes ‘amazones’, que situava en aquests territoris imprecisos. Això em va donar la idea de seguir les seves empremtes i inventar, per a les meves pròpies amazones, un territori sàrmata situat a Altai amb un folklore basat en iurtes i xamans», afegeix.

Els sàrmates

«Existeixen alguns llibres sobre els sàrmates (els de Laroslav Lebedynsky, per exemple). Però la idea no era fer una tasca d’historiador. Com si es tractés d’una Sildàvia imaginària, va ser divertit inventar un territori, amb el seu folklore i les seves creences. Això trenca una mica amb la tradició d’Astèrix de visitar països reals i permet un ambient de conte que s’adapta bé a la suposada presència d’un animal fantàstic. La història explica per què aquest griu es troba tan a l’est. Per a la documentació, Didier i jo vam partir de l’ambient hivernal d’Altai, format per estepes, petites muntanyes nevades cobertes de boscos de làrixs, excavades per torrents i petits llacs. Els films ‘Un monde plus grand’ (2019) o ‘Le Cavalier mongol’ (2019) m’han ajudat també a definir l’ambient general de l’àlbum», apunta Ferri.

Terra inexplorada

Notícies relacionades

Mor Uderzo, cocreador d'Astèrix, per una crisi cardíaca

Astèrix buscarà un animal mitològic, el griu, en la seva nova aventura

Sobre el griu, l’animal tòtem del xaman, el guionista assenyala que «simbolitza una mica la ignorància dels romans i la seva fantasiosa manera d’imaginar la fauna en un món, per a ells, encara àmpliament inexplorat. Tot i que posseeix cos de lleó i cap d’àguila, al principi el griu no els sembla més improbable que la girafa o el rinoceront. No obstant, a mesura que avancen pels confins de Barbàricum, el dubte assalta. ¿I si es tractés de veritat d’un poderós déu de la naturalesa? La seva mentalitat de conqueridors començarà llavors a debilitar-se... Sobretot perquè Astèrix i Obèlix (¡sense oblidar Idèfix!), que acudeixen a ajudar els sàrmates, ¡no els posaran gens fàcil el viatge!».

Històricament, els sàrmates van substituir els escites a Ucraïna, ocupant la plana hongaresa i dominant totes les estepes situades entre el riu Ural i el Danubi, sent els ancestres dels eslaus.