Hotel Cadogan

Tavernes, cases de cites i conspiracions: el Madrid fosc de Ferran VII

‘El enigma del convento’, de Jorge Eduardo Benavides, recrea l’Espanya miserable i caïnita de 1814

Com que en aquest venerable hotel londinenc som d’estirp tan novel·lesca, ahir va passar el que va passar: l’esmorzar es va servir ja ben entrada la tarda, a l’estil de berenar del Barreter Boig, i es van quedar sense repassar les habitacions dels hostes, ai. La culpa la va tenir un llibre... Encara no s’havia fet de dia del tot quan una de les donzelles el va trobar obert al jardí, rere el roserar, sobre un dels banquets de ferro despintat, les seves pàgines remogudes per una brisa que arrossegava un estrany perfum, barreja d’oceà i taverna il·luminada amb llums d’oli de seu. La noia s’hi va acostar; la va atraure la imatge de la coberta, un vell sabre amb l’empunyadura d’asta, però va ser al llegir el títol de la novel·la quan no puc fer res més que portar-la corrents a la cuina i començar a llegir-nos-la en veu alta. Vam perdre completament la noció del temps.

Notícies relacionades

‘El enigma del convento’, que així es titula, és obra de Jorge Eduardo Benavides, escriptor de sòlida trajectòria literària que es va emportar fa uns anys el XXV premi Torrente Ballester. La novel·la s’ambienta el 1814, entre l’Espanya de Ferran VII, acabada d’alliberar de l’ocupació napoleònica, i el convent de Santa Catalina, a Arequipa, al llunyà Perú, on ja bufen els vents alliberadors de l’emancipació. Prosa exquisida i una trama precisa per recrear una època tan interessant com tràgica: un rei inepte per al tron, martiritzat per la gota, persuadit que la plata d’ultramar el salvaria de la fallida, incapaç d’adonar-se que Amèrica ja havia tocat el dos irremissiblement. Un Madrid fosc, farcit de tavernes i cases de cites –el monarca freqüentava el bordell de Pepa la Malagueña–, de coclares de teatre i tertúlies, de cortesans més preocupats per les seves prebendes que pels assumptes del país, d’homes tèrbols enfundats en capes, de conspiracions per alliberar-los de restaurar la Constitució de Cadis, que solien quedar-se en foguera d’encenalls. Un país caïnita i miserable, un país de bandolers.

Tan sucosa resulta l’època a les seves ombres que causa estranyesa l’escassetat de ficció assentada que en tracti. Però l’explicació sembla simple; escriure novel·la històrica, de la bona, és àrdua tasca: l’encarnadura dels personatges, el joc entre realitat i imaginació, el registre de la llengua i sobretot ni avorrir ni aclaparar el lector. Per cada pàgina escrita, hi van centenars de llegides. I sense que es noti.

Temes:

Llibres Hotel Cadogan

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo