Crítica d’‘El buen patrón’: història d’un home ridícul

¿És ‘El buen patrón’ el revers de ‘Los lunes al sol’? Com que es tracta d’una nova col·laboració entre el director Fernando León de Aranoa i l’actor Javier Bardem, sembla que sí. Però ho és en diversos sentits, no només el de la perspectiva a través de la qual s’explica la història, que a ‘Los lunes al sol’ era d’uns treballadors a l’atur i a ‘El buen patrón’ és d’un empresari, sinó també pel to: si aquella era un drama social, aquesta és una tragicomèdia (també social) amb més elements de comèdia que de drama.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Bardem és el bon patró. O això es pensa. Està obsessionat amb l’ordre i el treball, però tracta els seus empleats sempre amablement, potser amb condescendència. Cada dia, quan arriba a la seva empresa, revisa si els dos plats de la balança que hi ha a l’entrada estan compensats: lidera una solvent fàbrica de balances industrials en una indeterminada ciutat espanyola i l’equilibri és essencial. Ansia guanyar un premi a l’excel·lència empresarial. Ansia la jove treballadora nouvinguda. Ansia menjar i viure bé. Però és un bon patró –o, repeteixo, això es pensa– i vol ajudar els seus empleats perquè així se sent, burgès com és, més realitzat.

La sornegueria la posa tant el guió com la interpretació de Bardem, que juga a despistar durant els primers 10 o 15 minuts i després s’instal·la en una farsa controlada pel director i absolutament descontrolada per al personatge, que s’enganxa els dits més del compte. Diu que és un bon patró, però no és més que un home ridícul encapsulat en una bona comèdia de crítica social.