La misteriosa Carmen Mola guanya el Planeta, i resulta que eren tres homes

Feia molts anys que un Premi Planeta no resultava tan sorprenent com el que s’ha entregat aquest divendres a la nit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Per començar, està l’envit gegant anunciat el dijous que feia créixer fins a un milió d’euros la dotació d’un premi ambiciós però congelat durant les dues últimes dècades. Més que el Nobel de literatura. Però no acaben allà les novetats, que venen una després de l’altra. Sota el plec firmat amb el pseudònim de Sergio López s’amagava al seu torn, en un bonic joc de miralls, el nom de Carmen Mola. Una cosa que requereix explicació. Carmen Mola és un pseudònim rere el que sempre s’ha dit que amagava una escriptora madrilenya. Sota aquest nom ha tingut grans èxits comercials com ‘La novia gitana’, ‘La red púrpura’ i ‘La Nena’ a Alfaguara, l’editorial que la va descobrir. A semblança d’Elena Ferrante, però amb esplendorosa exhibició de sang a borbolls, «no apta per a estómacs sensibles», com l’han publicitat, Mola s’ha mantingut amagada fins ara. Però un milió d’euros bé val una sortida de l’armari de l’incògnit. 

I així continuen les sorpreses: Carmen Mola no és Carmen Mola –una sospita que durant anys va circular en les tertúlies–. No es tracta d’una dona. ¿Un home, per tant? Sí, però tampoc. Allò de Mola és més aviat el misteri de la Santíssima Trinitat, perquè novel·les escrites a quatre mans n’hi ha hagut i bastant bones: és el cas de Boileau-Narcejac, autors de la novel·la que Alfred Hitchcock va convertir en ‘Vertigen’. Però tres autors com és el cas ja és una mica més complicat si s’exceptua aquest col·lectiu italià que primer van ser Luther Blissett i més tard Wu Ming.

Rere Carmen Mola es troben tres guionistes de televisió: Antonio Mercero –fill del famós realitzador de ‘La cabina’, ‘Verano azul’ i ‘Farmacia de guardia’–, Jorge Díaz i Agustín Martínez. Junts han col·laborat en diverses sèries com ‘Hospital central’ i ‘Víctor Ros’. A més Mercero és un prolífic autor de novel·les policíaques que ha firmat amb el seu nom títols com ‘La cuarta muerte’ (2012) i ‘La vida desatenta’ (2014). El 2017 va començar la sèrie protagonitzada per la policia transsexual Sofía Luna amb ‘El final del hombre’, que va continuar amb ‘El caso de las japonesas muertas’ (2018).

Un Madrid assetjat pel còlera

La novel·la guanyadora, ‘La bestia’, promet tants rajos d’hemoglobina com les anteriors. Situada al Madrid de 1834, assetjat pel còlera, un assassí en sèrie es dedica a matar nenes de les classes més humils. Els encarregats de descobrir el criminal són un periodista, un policia i una nena.

A més el Planeta vindrà acompanyat d’una ‘bonificació track’, l’adaptació de la primera novel·la de Carmen Mola a sèrie televisiva. ‘La novia gitana’ serà dirigida per Paco Cabezas, amb anys d’experiència en sèries internacionals com ‘Penny dreadful’ o ‘Fear the walking dead’. 

Una altra sorpresa, en la línia del que va suposar la captació de Javier Cercas i Manuel Vilas l’any 2019, és el transvasament de la –fins al moment– autora d’Alfaguara al grup Planeta i té a veure amb aquest pols que ha mantingut en els últims anys amb Penguin Random House. Cal dir que l’editora que va descobrir Carmen Mola, María Fasce, sempre s’ha negat a revelar la identitat de l’‘autora’, ni tan sols en les últimes hores quan el pseudònim sonava amb força com a guanyador. Elegància sempre. Amb tot, el segell anuncia una nova entrega de la investigadora Elena Blanco per a la pròxima primavera. Caldrà veure on apareix.

Tornada dels Reis

Notícies relacionades

El motor de la literatura escalfa el teatre

Kabul, apartheid de gènere

La finalista és l’autora de la casa Paloma Sánchez-Garnica, que ha guanyat el premi Fernando Lara de novel·la i ha tingut una excel·lent recepció –16 edicions– amb la seva última novel·la, ‘La sospecha de Sofía’, una història d’espionatge. ‘Últimos días en Berlín’, la novel·la finalista, s’inscriu en aquest gènere a través de la història d’un jove que no renuncia al somni de retrobar-se amb la seva mare i el seu germà petit, als quals es va veure obligat a abandonar fugint de la Unió Soviètica en els anys del règim leninista.

Tanta emoció i tant desvetllament han entelat en part un altre dels aspectes importants de la nit. El polític. La presència dels Reis, després de cinc anys d’absència, i el que sembla més significatiu en temps de diàleg Madrid-Barcelona, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, després de les sonades absències d’Àngels Ponsa, Mariàngela Vilallonga i Laura Borràs en ple fragor del procés. Al costat d’ells, el ministre de Cultura, el català Miquel Iceta; la ministra d’educació, Pilar Alegría, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.