‘Pleasure’, una pel·lícula que qüestiona la mirada patriarcal en la indústria del porno

Ninja Thyberg (Göteborg, 1984) va veure la seva primera pel·lícula pornogràfica als 16 anys. ¿Resultat? Es va convertir en una activista antiporno, no li va agradar gens el que hi va veure reflectit, és a dir, com la dona era degradada i sexualitzada per a delit dels homes, així que va començar a formar-se en el tema, es va introduir en un col·lectiu feminista, a la universitat va fer estudis de gèneres i va escriure un assaig. Els seus interessos fonamentals es van centrar en els rols de dominació i submissió dins d’aquesta indústria i la mirada masculina que transforma la dona en un objecte. 

Quan va començar a treballar com a cineasta va filmar un curtmetratge, ‘Pleasure’ (2013), que es convertiria en el germen de la seva ‘opera prima’. En aquesta, convida a dinamitar una bona sèrie de tabús, a trencar barreres morals a través d’aquest controvertit tema i a indagar sobre quin seria el lloc de la dona en aquest univers tòxic. 

«Quan vaig començar a endinsar-me en aquests assumptes, em centrava en la dona com a víctima, fins que em vaig adonar que podia tractar-se des d’altres perspectives», explica la directora durant la seva visita a Madrid per presentar aquesta pel·lícula que va aconseguir el segell Cannes en la seva edició pandèmica i que s’estrena ara a les nostres pantalles.

Lluny del clixé

En efecte, la protagonista de ‘Pleasure’, Bella (la magnètica debutant Sofia Kappel) escapa de qualsevol tipus de clixé. Acaba de desembarcar a Los Angeles des de la seva Suècia natal i vol convertir-se en una ‘pornstar’. No sap pràcticament res d’aquesta indústria i aviat descobrirà que, per ascendir-hi, haurà de vendre la seva ànima al dimoni, en aquest cas, a un sistema patriarcal que utilitza les dones com a objectes per satisfer els seus desitjos i escampar la llavor masclista. ¿No s’assembla en realitat tot això a la vida real? «Efectivament. Quan vaig començar a fer la pel·lícula em vaig adonar que aquest microcosmos era en realitat una al·legoria de la societat en què vivim, i que la indústria del porno no es troba tan allunyada del funcionament de qualsevol altre sector. Al cap i a la fi, es tracta d’una estructura de poder en la qual manen els homes, ells són al cim de la piràmide», continua la directora. 

La qüestió és, ¿de quina manera una dona pot empoderar-se dins d’aquest mecanisme viciat i de quina forma agafar les regnes de la seva vida? D’això tracta ‘Pleasure’. «Per a mi era important no victimitzar, les dones tenen el poder per enfrontar-se al patriarcat de maneres molt diferents. En aquest cas, la protagonista té la seva estratègia i aconsegueix agafar les regnes de la seva pròpia història. És objecte, cert, però també subjecte». 

La pel·lícula tracta també altres temes que són presents en el nostre dia a dia, com el racisme, el classisme, el masclisme i l’explotació. També l’enverinament que ha exercit des de sempre ‘el somni americà’ i el seu costat més pervers, així com tota la hipocresia que comporta. 

Mirada gens fàcil

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Pleasure’ és una d’aquestes pel·lícules que no ho posa fàcil a l’espectador, ja que l’obliga a enfrontar-se a situacions difícils d’assimilar, com que es filmin vídeos simulant violacions que en realitat són molt a prop de ser-ho, o que la protagonista hagi de fingir plaer amb una doble penetració anal quan en realitat està patint un esquinç. «És un problema que l’educació sexual dels joves estigui basada en aquestes imatges en què es provoca un maltractament cap a la dona. Per això vaig decidir emprendre aquesta lluita, i l’important és que mai he estat sola, la sororitat entre les dones és cada vegada més gran i afortunadament ja res es veu amb els ulls del passat».  

Que apareguin penis erectes a la pel·lícula era gairebé una qüestió política per a la directora. «Estem acostumats a veure les dones despullades, una cosa que té a veure amb la mirada masculina en general dins del món de l’art. ¿I què passa amb els penis? El mite dels genitals masculins és una cosa que ells mateixos s’han encarregat de crear. Tenim la idea que el penis implica poder i es tracta de capgirar tot això».