El ‘War Requiem’, al·legat pacifista de Britten, pren vida al Liceu

L’antimilitarista ‘War Requiem’, una colpidora obra simfonicocoral del compositor anglès Benjamin Britten, torna al Liceu amb el seu missatge pacifista potenciat per una impactant posada en escena de Daniel Kramer amb imatges creades pel cotitzat videoartista i fotògraf Wolfgang Tillmans, guanyador del premi Turner. Dirigits per Josep Pons, l’Orquestra i el Cor del Liceu, juntament amb el Cor Infantil de Veus – Amics de la Unió de Granollers, interpreten la peça amb un magnífic trio de solistes que, tal com volia el compositor de l’obra, representen tres països en conflicte durant la Segona Guerra Mundial: el baríton Matthias Goerne, alemany; el tenor Mark Padmore, anglès, i la soprano Tatiana Pavlovskaya, russa. «És una de les meves obres favorites, que he interpretat a tot el món», destaca la cantant, que, com la resta dels seus col·legues, grans intèrprets, considera imprescindible aquest oratori. El seu missatge s’enriqueix i s’engrandeix amb les projeccions que acompanyen l’escenificació, on interactuen les 80 veus del cor, més les veus del cor infantil i els solistes.

És la primera de diverses obres del segle XX que ofereix el Liceu aquesta temporada. Britten combina a ‘War Requiem’ passatges de la missa dels difunts en llatí amb poemes de Wilfred Owen escrits durant la Primera Guerra Mundial. La soprano, el cor i una gran orquestra, el cor de nens i l’òrgan se centren en la part més canònica, mentre que el baríton i el tenor s’encarreguen dels textos poètics juntament amb una orquestra de cambra. Tots els efectius s’uneixen a l’aclaparador final d’una de les obres més potents del segle XX, un crit contra la guerra estrenat el 1962, en plena guerra freda.

Artistes contra el Brexit

«Tot i que l’obra parla del desastre que va suposar la Segona Guerra Mundial, nosaltres hem creat aquesta peça mirant més enllà, preguntant-nos pel significat que té avui per a nosaltres», assenyala Kramer. Pel director d’escena nord-americà, que va ser director artístic de l’English National Opera entre 2016 i 2019, amb el Brexit la peça adquireix una lectura diferent. «Vaig contractar un equip de gent de països diferents com a resposta al nacionalisme rampant que veia al meu voltant quan preparàvem l’obra», recorda. «En la seva música hi ha algunes discordances en alguns solos però el que predomina és l’harmonia». Una harmonia que ara és difícil de trobar en un Regne Unit cada vegada més aïllat d’Europa. I Padmore afegeix: «Com a artistes ens sentim avergonyits perquè la solidaritat del nostre país s’ha trencat. Anglaterra ja no va a favor de la cooperació, no busca construir comunitat amb d’altres. El Brexit és un desastre».

Benjamin Britten, el compositor anglès més destacat del segle XX, pacifista declarat i objector de consciència, va compondre aquesta obra per encàrrec per commemorar el 1962 la recuperació de la catedral de Coventry després de ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial. En realitat, com moltes de les seves obres, aquesta enclou un missatge subversiu. Més enllà de l’espiritualitat de qualsevol rèquiem, aquesta obra comporta una reflexió moral. Hi ha una crítica a la hipocresia del poder, tant el de l’Església com el dels governs.

Despertar consciències

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Per Padmore escenificar un oratori té sempre un component subversiu, com ho va ser el mateix Britten. «Explora la peça d’una forma diferent, des de molts més angles. Et fa pensar, va més enllà de la bellesa de la música i et penetra a tots els porus de la pell. És una poderosa manera de despertar consciències, de fer entendre el que diem quan cantem. Aquest text té alguna cosa que ens interpel·la», diu el tenor, que ja ha representat altres oratoris com ‘La passió segons Sant Joan’, amb posada en escena de Peter Sellars.

Les imatges de Tillmans, unes més abstractes, d’altres més simbòliques, amplifiquen les que apareixen al text de ‘War Requiem’ i potencien les diferents atmosferes que es van creant amb la música. Un soldat mort i el seu botxí fent les paus al purgatori, un home que critica la seva pròpia religió. Elements tràgics, grotescos i simbòlics es barregen a la peça, que utilitza moltes imatges, algunes de filmades a la catedral de Coventry.