Joel Joan es converteix en ‘El gran comediant’

A Joel Joan li agrada riure’s d’ell mateix i del món que l’envolta. Aquest divendres estrena al Teatre Municipal de Girona, al Temporada Alta, ‘El gran comediant’, una comèdia sobre un actor pagat de si mateix que molts connectaran amb el personatge protagonista de la sèrie ‘El crac’. Hèctor Claramunt, amb qui va crear i dirigir la sèrie, ha deixat en aquesta ocasió a l’actor les tasques de direcció i s’ha centrat en l’escriptura de l’obra.

El tàndem ha creat èxits teatrals com ‘El pare de la núvia’, comèdia protagonitzada per Joan Pera, i ‘Escape Room’, una bomba estrenada al Teatre Goya, que s’acaba de tornar a reposar al Teatre Borràs. Aquest últim porta 250.000 espectadors només en la versió catalana, sense comptar amb els de la versió castellana que s’està fent a Madrid. ¿Quina és la clau del seu èxit? «Fer obres pensant en la gent», respon Claramunt. «No pensem en l’èxit, només en l’espectador: volem que ho passi bé. No fem teatre pensant en el nostre prestigi sinó amb l’objectiu que la gent passi una bona estona i recomani l’obra».

‘El gran comediant’, que arribarà al Teatre Goya de Barcelona al desembre, parla de temes universals: l’amistat, la rivalitat l’èxit i el fracàs. L’obra, interpretada per Joel Joan, Xavi Mira, Sandra Monclús, Àfrica Alonso i Eduard Muntada, fa aflorar el conflicte entre dos amics actors amb carreres diametralment oposades. A un (Joel Joan) tot li va vent en popa professionalment, a l’altre (Xavi Mira), més aviat el contrari. ¿Què passarà quan es giri la truita? ¿Pot ser el seu amic millor que ell?

Molts s’identificaran amb l’obra perquè més enllà del context, els sentiments que afloren són universals. «A qualsevol edat es pot sentir enveja per l’èxit d’un col·lega o d’un amic», observa Claramunt. És una cosa que portem dins que, com recorda Joel Joan, el mateix Institut del Teatre potencia perquè «als tallers el professor elegeix qui té el rol protagonista i qui el secundari». I per molta amistat que hi hagi, a ningú li agrada quedar-se amb el rol menys rellevant. ‘El gran comediant’ planteja què passa si, arribats als 50, aquesta rivalitat encara existeix.

«Àcid, corrosiu, però elegant», així expliquen que és l’humor que destil·la al text on intenten apartar-se de fórmules ja utilitzades. «La ironia i la manera de llançar-nos indirectes és molt més fina en aquesta peça. Ens apartem de l’humor mediterrani i ens acostem a aquest to de l’humor anglès». Es llancen dards amb summa delicadesa, amb enginy i sense xavacaneria. «És allò de menystenir-te però sempre amb el somriure als llavis», resum.

Egòlatra total

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’acció arrenca posant contra a les cordes dues parelles d’amics que es reuneixen en un sopar. Bé, és un sopar per a tothom menys per a l’actor que dona títol a l’obra. Per a ell és més un esmorzar-sopar perquè va tornar a les tantes. Així defineix Joel Joan Llorens Tortosa, el seu personatge en la ficció: «És un egòlatra absolut». Un tema que coneix bé i que ja ha tractat en el personatge que interpretava en sèries com ‘El crac’ i ‘Plats bruts’. «Tots aquests personatges són una paròdia de mi. Quan escrius les teves pròpies històries el millor és basar-te en allò que coneixes millor», confessa. 

«L’obra comença de forma molt casolana, té una aire costumista al principi però el ritme anirà en ‘crescendo’ fins a assolir un deliri surrealista», explica l’actor que ha canviat de ‘look’ per donar al seu personatge amb un toc ‘british’. El bigotet i la melena responen a aquesta imatge que buscaven, la d’«un divo passat que representa una obra de Noël Coward».