Espanya, preparada per prendre el testimoni a la Fira del Llibre de Frankfurt

‘Creativitat desbordant’. Sota aquest eslògan s’ha presentat el projecte d’Espanya com a Convidat d’Honor a la Fira del Llibre de Frankfurt 2022 en un acte a la ciutat alemanya en el qual han participat el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, el president de la Fira del Llibre de Frankfurt, Juergen Boos, la directora general del Llibre i Foment de la Lectura, María José Gálvez i la comissària Elvira Marco. 

Han passat 31 anys des que el nostre país va ocupar aquest lloc de privilegi dins d’un dels espais més importants de la indústria editorial. En aquella ocasió, el ‘leit motiv’ va ser ‘L’hora d’Espanya’. «Llavors érem una jove democràcia, ara som un país modern, amb diverses llengües oficials que conviuen en harmonia i que constitueixen un factor de riquesa cultural. Més d’un 20% dels 74.000 llibres publicats l’any passat, van ser escrits en català, gallec o eusquera», ha dit el ministre en la seva compareixença a la fira d’aquest 2021 que durarà fins diumenge vinent. 

Es tracta de bastir ponts, de promoure i recolzar la indústria per consolidar un mercat que va passar un dels seus pitjors moments després de la crisi econòmica del 2008, amb els índexs de lectura més baixos de la història. Ara el sector sembla haver aixecat el cap, i és un bon moment per treure pit gràcies a la qualitat literària dels autors contemporanis. Per això, desembarcaran a la fira d’aquest any 70 escriptors, il·lustradors, traductors, editors i altres professionals per prendre el testimoni del Canadà, protagonista d’aquesta edició, diumenge vinent. 

A més de reivindicar les diferents llengües del país, Iceta s’ha compromès amb el foment de la traducció perquè els nostres llibres puguin arribar a tothom. Una altra de les estratègies fonamentals passarà pel terreny tecnològic de la digitalització per incrementar la solidesa del sector. També ha fet referència a les xifres de l’últim informe de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, segons el qual els hàbits de lectura havien augmentat durant la pandèmia un 0,8%. «Llegir ens ha ajudat a suportar el confinament», ha dit. 

Diàleg d’autores

L’acte de presentació també ha inclòs un actiu i efervescent diàleg entre quatre autores: Rosa Montero, Elvira Lindo, Karmele Jaio i Najat El Hachmi, moderat per la periodista Laura Barrachina. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Jo vaig ser aquí el 1991 i em sembla que Espanya ha canviat tant en aquests 30 anys... En aquell moment hauria sigut impensable que cinc dones estiguéssim aquí assegudes. Però encara cal dinamitar molt sexisme. Si una dona escriu una novel·la protagonitzada per una dona es diu que és una novel·la de dones i, si l’escriu un home, es diu que és una novel·la sobre la condició humana. I això em treu de polleguera», ha comentat Montero. Elvira Lindo ha fet referència als complexos literaris que tenia el nostre país després de la dictadura franquista. «En aquella època, parlar d’això nostre semblava ranci, catet, i ara s’ha de capgirar tot això». La guanyadora del Premi Nadal Najat El Hachmi no simbolitza aquell passat, sinó el futur, el d’una generació d’immigrants que s’ha incorporat i ha enriquit la nostra multiculturalitat. «La gran oportunitat d’una fira com aquesta és que es pot visibilitzar la literatura escrita per dones i en idiomes més minoritaris com és el meu cas amb el basc», ha dit la novel·lista Karmele Jaio. 

Poesia jove

Per acabar la trobada, un dels poetes més joves del panorama actual, Mario Obrero, que acaba de complir 18 anys després de guanyar el Loewe a la creació jove, ha volgut recordar la memòria històrica parlant de Federico García Llorca i del seu assassinat pels franquistes a l’inici de la Guerra Civil. «A Espanya, l’humor i la imaginació sempre han sigut materials perillosos. En aquest sentit, crec que la poesia busca esperança».