Hotel Cadogan

El gran llibre de les mansions maleïdes

L’assaig ‘Infestación’ s’endinsa en els perquès de la fascinació per les arquitectures encantades des del segle XIX

Cadascú suporta les seves debilitats com pot, i en nosaltres –¿per què negar-ho?– les vivendes maleïdes exerceixen una fascinació fortíssima. Tot i que entre els murs de l’Hotel Cadogan cohabitem vius i morts, tot i que disposem de taules flotants, alcoves amb portes que no s’obren mai i miralls sumptuosos que no projecten cap reflex humà, tot i que hauríem, dic, d’estar cauteritzats i fins i tot fastiguejats davant manifestacions d’aquesta estofa, continuem agenollats de por gustosa davant panteons, urbanitzacions en declivi i fàbriques abandonades. Per culpa de l’atracció magnètica cap a l’arquitectura espectral, hem destapat una ampolla del millor claret provençal després d’assabentar-nos que el llibre ‘Infestación. Una historia cultural de las casas encantadas’, publicat per la jove editorial Dilatando Mentes, ja ha arribat a la segona edició.

Notícies relacionades

Fruit de les investigacions d’Érica Couto-Ferreira, historiadora especialitzada en els assiris i l’Orient antic, ‘Infestación’ no és només una molt completa guia de lectura, sinó també una dissecció dels profunds canvis sociopolítics que van fer resplendir el subgènere a partir del segle XIX; això és, el capitalisme voraç, el colonialisme, les desigualtats, la por de l’altre, el llast de les dues guerres mundials i la irrupció de la psicoanàlisi. L’autora és codirectora també, juntament amb José Luis Forte, del podcast de literatura fantàstica i terror ‘Todo tranquilo en Dunwich’.

Per les pàgines del llibre desfilen grans clàssics, com Edgar Allan Poe (‘La caiguda de la casa Usher’), Nathaniel Hawthorne (‘La casa de les set teulades’) o Edward Bulwer-Lytton (‘La casa i el cervell’). Però sorprèn sobretot la quantitat de dames vuitcentistes que van escriure sobre casalots posseïts (Charlotte Riddell, Margaret Oliphant, Amelia Edwards, Edith Nesbit i tantes altres). Potser l’explicació resideixi en el fet que la societat victoriana havia confinat les dones a la llar, com àngels blancs encadenats, i des del seu confinament van llançar un crit d’auxili: aquí dins no ens sentim ni tan a gust ni tan protegides. Tanquen el llibre dues autores per les quals sentim la devoció del fanàtic: Daphne du Maurier i Shirley Jackson, les obres més conegudes de les quals, ‘Rebecca’ i ‘La maledicció de Hill House’, custodiem a la biblioteca de l’hotel enquadernades en pell de serp.

Temes:

Hotel Cadogan

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo