José María Merino, Premio Nacional de las Letras Españolas

El jurat del Premio Nacional de las Letras Españolas ha proposat José María Merino Sánchez per ser guardonat amb el premi que correspon al 2021. El jurat ha reconegut José María Merino Sánchez «per la seva mestria i excel·lència en la creació de literatura fantàstica en les modalitats narratives de novel·la, novel·la curta, conte i microrelat, i també per la intel·ligència de les seves reflexions teòriques sobra la ficció. José María Merino és tot un referent per a successives generacions».

El premi, concedit pel Ministeri de Cultura i Esport, està dotat amb 40.000 euros. Distingeix el conjunt de la tasca literària, en qualsevol de les llengües espanyoles, d’un autor o autora espanyol, amb una obra que estigui considerada com a part integrant del conjunt de la literatura espanyola actual.

Membre del grup dels lleonesos

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

Merino va néixer a la Corunya el 1941, tot i que se l’identifica amb Lleó, ja que hi va viure durant un llarg període de la seva vida, fins que es va traslladar a Madrid. Va col·laborar amb la Unesco en projectes educatius per a Hispanoamèrica i va ser director del Centre de les Lletres Espanyoles del Ministeri de Cultura. És membre de la Real Academia Española des del 2008. S’inicia en la literatura amb el grup Claraboya, grup que edita a Lleó la revista amb el mateix nom. Els seus primers llibres publicats van ser els poemaris ‘Sitio de Tarifa’ (1972) i ‘Cumpleaños lejos de casa’ (1973).

Uns anys després, el 1976, es va donar a conèixer amb ‘Novela de Andrés Choz’, per la qual va merèixer el premi Novelas y Cuentos. Des d’aleshores ve alternant la publicació de novel·les amb la de llibres de relats, poesia i literatura per a joves i mereixent premis com el de la Crítica el 1985 per la novel·la ‘La orilla oscura’; el Nacional de Literatura Infantil y Juvenil el 1993 per ‘No soy un libro’; el premi Miguel Delibes de narrativa per ‘Las visiones de Lucrecia’ (1996); el Ramón Gómez de la Serna de narrativa el 2004 per ‘El heredero’; el premi Torrente Ballester per ‘El lugar sin culpa’ o el premi de la Crítica de Castella i Lleó per ‘El río del Edén’ (2012), que també va merèixer el Premio Nacional de Narrativa. En la seva faceta d’articulista va crear, amb Juan Pedro Aparicio i Luis Mateo Díez, la figura de Sabino Ordás, pseudònim amb què va redactar multitud d’articles al suplement literari ‘Pueblo’, dirigit per Dámaso Santos.