El manga destrossa els seus rècords de vendes i títols a Espanya

El creixement exponencial d’aquest fenomen cultural de lectors que abracen la cultura ‘otaku’ ha sorprès fins i tot les mateixes editorials espanyoles de manga, que confirmen que estan vivint un moment daurat. Es parla ja clarament de boom i no creuen que sigui una bombolla que s’acabi desinflant. Tot i que mai es faciliten dades de venda i tirada, i fins i tot si els problemes de desproveïment de paper, que ja estan tenint uns primers efectes, retarden llançaments d’aquesta recta final de l’any, fonts del sector consultades apunten que aquest 2021 moltes editorials de còmic superaran en un 50% les xifres de facturació del 2007, que va ser el punt àlgid, i que el manga està venent i facturant molt més que el llibre en general, això, tenint en compte que aquest preveu a final d’any un increment del mercat d’entre el 17% i el 23%, per sobre el màxim històric del 2011.

El moment dolç anterior va ser just abans de la crisi econòmica del 2008, quan es van publicar 741 títols de manga a Espanya. El 2011 aquesta quantitat va caure a 346. Es va reduir a la meitat no només la publicació sinó també la facturació. A poc a poc es va anar recuperant fins arribar al màxim històric de 838 novetats el 2019, segons les dades que cada any recopila a títol personal el traductor i expert en manga i cultura japonesa Marc Bernabé. Ara, a data del 26 d’octubre, ja s’ha superat aquesta xifra, arribant a un rècord de 844 títols (sense comptar els que arribin a última hora de cara al Manga Barcelona), segons les dades que ha actualitzat per aquest diari José A. Serrano, de l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic (ACDCómic) i creador de la web Guía del Cómic, que fa una tasca similar a la de Bernabé. 

«Sí, hi ha un boom de vendes que demostra que el còmic i el manga tenen aquesta màgia i efecte capaç de captar nous lectors malgrat la influència de les pantalles o TikTok, que no poden amb el format de paper, que segueix supervigent –constata Óscar Valiente, director editorial de Norma Editorial i Norma Cómics. Es tancarà l’any amb un rècord històric de publicacions però també de vendes. Ara ja superem els nivells precrisi del 2007, que va ser el moment de més bonança». 

Hi coincideix David Hernando, director editorial de Planeta Cómic. «S’està publicant molt perquè hi ha mercat. Les editorials mesurem l’ambient i si hi ha més demanda i més lectors, com és el cas, publiquem més. Nosaltres hem augmentat vendes en totes les col·leccions. Es pot pensar que és un augment desproporcionat de novetats però és un reflex de com està avui el mercat, que fa olor de boom».

Altres fonts diuen que les vendes de manga ja suposarien un 60% del sector, per sobre dels superherois, la novel·la gràfica i la resta del món de la vinyeta. «Altres anys, el manga significava un 35-40% de les vendes de còmic però aquest any s’ha disparat per aquesta onada de nous lectors. Tot i que també s’està venent molt bé la resta del còmic, europeu i americà...», assegura Valiente.

Els dos editors assenyalen que el mercat està creixent i estan apareixent noves editorials. A les grans, que es reparteixen la major part del pastís, Planeta Cómic (segons fonts consultades, un de cada dos mangues venuts a Espanya és seu), Norma i Ivrea, seguides de Panini, ECC i Milky Way, s’han afegit petits segells com Fandogamia, Arechi (de Yermo), Kodai, Tomodomo o Kitsune. «Però crec que no es tracta de publicar més sinó millor, i saber seleccionar, perquè no tot el manga es ven –afegeix Valiente–. Nosaltres agilitem les col·leccions per acabar-les i consolidar-les i donar cabuda a les noves. Per això fem un esforç en les reimpressions, per tenir tots els volums». També a Planeta Cómic. «Aquest any portem un rècord de reimpressions per mantenir les col·leccions sempre vives perquè si falla un volum, això perjudica tota la sèrie». 

 

«També s’estan anunciant moltes llicències per al 2022 i tot apunta que creixerà encara més. És una tendència a tot Occident. Per exemple, a França, els Estats Units i Itàlia s’estan reimprimint milions d’exemplars», assenyala Bernabé, que detalla que a França, segons la cadena francesa BFM TV, per primera vegada en els 30 anys que fa que el còmic japonès va arribar a les seves llibreries, un de cada dos còmics venuts és un manga i es parla de 29 milions de volums venuts fins a l’agost del 2021 (tot el 2020 van ser 22) i d’una facturació de prop de 186 milions d’euros fins al juliol, segons les anàlisis de GfK. També remet a xifres sobre el Japó, on el 2020 es van publicar 12.939 títols de manga, superant el rècord històric de 1995 i aconseguint una facturació de 4.740 milions d’euros. 

Hi ha diversos factors que han contribuït a aquest boom de noves generacions de lectors de manga. «Durant el confinament molta gent es va acostar a l’anime des de plataformes de streaming com Netflix o Prime Video [Disney+ ha anunciat que també hi apostarà]. Els va agradar i de les sèries han saltat al manga. Ho veus en xerrades a les escoles i instituts amb nens i adolescents que t’escolten amb molta atenció i pregunten de molt interès: el manga i l’anime s’han tornat un producte cultural ‘mainstream’», afirma Bernabé, que ho atribueix a la diversitat d’històries que ofereix: «Hi ha un manga per a tothom: ‘thriller’, adult, documental, de cuina... que poden enganxar tota mena de públic». 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«La pandèmia ha ajudat i hem notat que tenim un aliat en l’anime –admet Valiente–. Pensàvem que al no tenir emissions en obert en canals com TV-3 perdríem, però amb les plataformes ha tingut encara més impacte, perquè no se segueix com abans un únic títol, com era el cas d’‘Els cavallers del Zodíac’, ‘Dragon Ball’ o ‘Pokémon’ sinó que ara hi ha un munt de sèries disponibles, de ‘Naruto’ a ‘Ataque a los Titanes’». Hi està d’acord Hernando, que afegeix que al saltar de l’anime al manga, els joves «troben una bona relació qualitat-preu, amb volums per exemple de 200 pàgines per 7,95 euros, de sèries en què és fàcil entrar perquè només han d’agafar el primer volum i seguir amb la resta. En canvi, costa més entrar des d’una pel·lícula d’Els Venjadors als còmics de superherois perquè no saps per on començar». 

A les llibreries es nota el relleu generacional, confirma Valiente. «Venen pares que veuen en el manga un aliat perquè els seus fills es refugiïn en la lectura. Veuen positiva aquesta passió pel manga, que els xavals col·leccionen i cuiden. Això és art i és cultura, una cosa que reivindiquem molt: que el còmic estigui en l’esfera pública de forma destacada, però falta el suport de les institucions i els mitjans. És una cultura popular i participativa entre els joves que s’ha encoratjat de forma natural i s’ha de protegir i ajudar». Sobretot, quan cap als 18 anys solen canviar d’hàbits i, com demostren les estadístiques, abandonen la lectura. Per això és benvingut el bo cultural del Govern de Pedro Sánchez, de 400 euros per als joves que arribin a la majoria d’edat el 2022. No en va miren a França, on el 75% dels 300 euros d’un bo anàleg es va consumir en llibres, dues terceres parts dels quals eren mangues.