Retorn a la presencialitat
Crònica del Manga Barcelona, dissabte: Un president, un ministre, ramen i perruques
La pluja no desanima la legió d’‘otakus’ disposats a devorar literalment la fira més acolorida de Barcelona, amb tal èxit que fins i tot els polítics volen sortir a la foto
Es mesuri en xifres o en noms propis, el Manga Barcelona viu una edició apoteòsica de tornada a la presencialitat que ni la copiosa pluja ni les cues amb paraigua i revenedors d’entrades han pogut destenyir. Sota el cel més gris d’octubre, aquest dissabte llueix tot un arc de Sant Martí de cabells de colors, disfresses estrambòtiques, cultura i passió nipones, bonrotllisme i dosis de genialitat a base de llapis i paper. Per a alguns la màgia era en un sabre de plàstic a l’esquena, símbol de la iconografia que viu un autèntic boom a Catalunya, per a altres, en el poder d’un dibuix. El poder del saló és tal que –sembla ser que per primera vegada en 27 edicions– ha barrejat una legió d’‘otakus’ amb un president, Pere Aragonès (previst a la tarda) i, hores abans, amb el ministre de Cultura, Miquel Iceta, que aquesta vegada no ha ballat, però sí que ha complert el cerimonial de trencar el barril de sake.
Les corbates que poblen moltes convocatòries de Fira de Barcelona han sigut escombrades aquests dies per la sensacional estètica dels ‘cosplayers’ desplegats amb vehemència –amb gran nòmina de ‘guardians de la nit’– entre els salons d’editorials, de videojocs, de roba i complements o de menjar sense fronteres. El lavabo recorda el d’una discoteca per Halloween; per terra es despleguen recobrant forces adolescents i joves, entrepà o yakisoba en mà –segons pressupostos–; i tots carreguen bosses a vessar d’artefactes de col·leccionista, perruques multicolor –les blaves són supervendes, segons Luciko París, des de 20 euros–, i peces de vegades impossibles, però exhibides amb fervor.
Ho certifica Marc López, de 23 anys, que com aquest any té feina acudeix amb 250 euros i arrasa a l’estand de Bandai. Vesteix la màscara del personatge Kaneki i mostra amb orgull una clau-espasa d’un videojoc impronunciable, mentre els seus amics Roger i Dídac emfatitzen que tot i que amb aquestes figures no s’hi juga, els cau la bava només contemplant-les a la seva habitació.
Immersió i compres
Dignes de contemplar avancen també Diana, Karatta, Bea i Yuna, de 15 i 16 anys, fans de l’anime i abillades a l’estil ‘maid’, com quatre serventes sortides d’una historieta manga, disposades a una jornada inoblidable de ‘selfies’, ‘shopping’ i rialles. Al seu costat passa, sense que s’hi fixin, el ministre Iceta. Fins a aquesta 27a edició es recorden xefs amb estrella, alcaldes i algun conseller, però el socialista i, després, el president suposaven noves fites.
A Iceta el complimentaven amb mangues (com el supervendes ‘Haikyu!!’ a Planeta) i ninots, mentre al pavelló contigu Roger Ortuño, fundador de Menjar Japonès i responsable de l’apartat de cultura gastronòmica, havia organitzat en temps rècord (quan es va confirmar que el saló no seria virtual) una fragant agenda per a ‘foodies’, amb contínues classes de ramen, omosubi, mochis i altres temptacions. Aquest any no hi pot haver degustacions a preu fet, per qüestió sanitària, però el divertiment l’aporten concursos com el de xarrupar ramen, explica. «Kevin, xarrupa, xarrupa, xarrupa...», clamava el públic a un dels participants, que s’entrega a l’art d’engolir els robustos fideus.
Una dotzena de cuineres japoneses trenquen en aquesta edició els desequilibris de gènere, donant sabor d’aquests onigiris, ramen o doriyakis que molts van descobrir a través de Son Goku, Muscle Man, Doraemon o Oishinbo.
Alguns aspiren a crear el seu propi personatge in situ, a l’espai de l’escola Joso, que suma ja un miler d’alumnes, tot i que només una part siguin carn de manga. Josep Maria Polls, cap d’Estudis, admet que «és el format narratiu seqüencial de moda, tan emocional», que ha connectat amb noves generacions amb catapultes com l’anime redimensionat per Netflix o la puixança dels autors nacionals.
Algun lliura un duel creatiu al ring de l’escola davant un atent públic, com en una infinitat d’activitats, que no pot evitar girar la vista davant la incessant desfilada de personatges d’‘El juego del calamar’ o ‘Dragon Ball’. Sortides de l’univers del videojoc League of Legends, enlluernen Estibaliz i Iris, de 26 anys, transformades en Qiyana i Darius. Les han portat amb cotxe des de Rubí, perquè només es permeten treure el seu ‘alter ego’ en dates assenyalades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.