10 duels cinematogràfics (i televisius) que han fet història

‘Scaramouche’ (1952)

Un dels millors duels a espasa de la història. Dos germans adoptius (Stewart Granger i Mel Ferrer) s’enfronten en un teatre, ballant per la platea, el vestíbul i les llotges mentre dirimeixen les seves penes amb el floret. Allò de ballar és literal. Tot i que és cine d’aventures, el director, George Sidney, va firmar molts musicals (‘Lleveu àncores!’, ‘Cita en Las Vegas’) i va rodar aquesta llarga seqüència al ritme d’un metrònom, com va fer també en els duels de ‘Els tres mosqueters’, no en va protagonitzada per Gene Kelly.

‘Duel de titans’ (1957)

El títol original d’aquest ‘western’ de John Sturges és menys èpic: ‘Duel a l’OK Corral’. Burt Lancaster i Kirk Douglas encarnen el xèrif Wyatt Earp i el jugador i pistoler tuberculós Doc Holliday, dos dels que van participar en el llegendari duel amb revòlvers contra els Clanton a l’OK Corral de Tombstone. John Ford va reconstruir el mateix episodi a ‘Pasión de los fuertes’ (1948), més veraç: els rivals es disparen des de molt a prop perquè allò de la gran punteria d’agutzils i pistolers és un mite.

‘Llanto por un bandido’ (1964)

En aquesta pel·lícula sobre bandolers de Carlos Saura, el Tempranillo (Paco Rabal) lluita amb el Lutos (Lino Ventura) de la manera més atàvica possible: drets, tot i que mig enterrats de genolls cap avall a terra, es claven garrotades fins a l’extenuació.

‘Muerte de un pichón’ (1972)

Escena final. La sala d’armes d’una gran mansió. Un policia nord-americà s’enfronta amb el malvat, un consumat espadatxí alemany. Ho té malament, però en un accés final de ràbia comença a llançar-li llances, espases de doble tall, ganivets i destrals. Se salta totes les normes de l’esgrima, però el matusser policia venç en aquest ‘thriller’ trasbalsat de Sam Fuller rodat a Colònia.

‘La fúria del dragó’ (1972)

Una llista de duels cinematogràfics no seria el mateix sense un d’arts marcials. I sense Bruce Lee, menys. Aquí s’enfronta al coliseu romà amb Chuck Norris: dos minuts d’escalfament i sis de baralla a mort.

‘Barry Lyndon’ (1975)

L’elegant film de Stanley Kubrick segueix les aventures d’un irlandès aventurer, vividor i sense escrúpols (Ryan O’Neal) que ha de deixar casa seva pel deshonor d’un duel. La seva vida serà, a partir de llavors, una successió de duels ètics i de sang.

‘Los duelistas’ (1977)

En el seu primer llarg, Ridley Scott va filmar una mitja dotzena de duels. De fet, la pel·lícula és un duel permanent. Adapta la novel·la de Joseph Conrad en què un tinent d’hússars aristòcrata i un oficial plebeu (Keith Carradine i Harvey Keitel) es desafien durant 15 anys. Tot i que ha filmat duels entre gladiadors, a les Croades i els de Robin Hood, Scott torna amb el seu últim film a l’enfrontament clàssic entre dos duelistes.

‘Excalibur’ (1980)

Al film de John Boorman, la gran obra sobre Camelot, el rei Artús, Merlí, els cavallers de la taula rodona i l’espasa Excalibur, no falten les justes amb llances ni els enfrontaments a espasa, tot i que les règies i fantasioses cuirasses dels guerrers els fan menys vulnerables als estralls de l’acer temperat.

‘Joc de trons: La Muntanya i l’Escurçó’ (2014)

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

Més de set milions de persones van veure aquest episodi de la quarta temporada en la seva primera emissió, coronat amb la baralla entre el grandiós Gregor Clegane, ‘la Muntanya’, armat amb espasa, i Oberyn Martell (encarnat per Pedro ‘The Mandalorian’ Pascal), amb llança. Frenètic, dur i amb apoteosi ‘gore’ en el seu desenllaç.

‘John Wick (Otro día para matar)’ (2014)

Cap pel·lícula com les tres que componen la saga de John Wick ha plasmat tan bé en el cine modern el cos a cos a cops de puny, puntades de peu, ganivetades o amb pistoles a boca de canó. Keanu Reeves és un heroi turmentat, però quan entra en acció –i ho fa molt– no deixa sana cap mandíbula, costella, braç o cap.