Última jornada
Waka Hirako se sincera sobre el suïcidi, els abusos i l’amistat en el Manga Barcelona
La premiada autora novella de ‘My broken Mariko’ protagonitza una de les entrevistes ‘online’ del festival i forma part de l’exposició virtual del saló ‘Manga, ties and bonds’
Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La dibuixant japonesa Waka Hirako estava un dia en una parada de l’autobús. «I vaig veure una dona amb una urna a les mans i el cap cot. Vaig voler reproduir aquesta escena a la meva obra», diu aquest dilluns l’autora del manga ‘My broken Mariko’ durant una de les dues entrevistes ‘online’ amb ‘mangakes’ nipons que ha ofert en ‘streming’ el Manga Barcelona, el seu últim dia d’aquesta 27a edició. D’aquesta imatge va sorgir aquesta història «esquinçadora d’amistat, empatia i tristesa», apunta l’expert en manga i conductor de l’entrevista, Marc Bernabé, que relata com Mariko, una noia de 26 anys, se suïcida tirant-se pel balcó després d’una sobredosi de somnífers, i de com la seva íntima amiga Shiino sent la necessitat de robar l’urna amb les seves cendres i fugir.
Amb ‘My broken Mariko’, un volum que a Espanya publica Milky Way, Waka Hirako va guanyar el premi al millor artista novell en la divisió de manga del 24è Japan Media Arts Festival (JMAF), sobre els guardonats del qual Bernabé comissaria l’exposició ‘online’ del Manga Barcelona ‘Manga, ties and bonds’, centrant-se en les obres amb connexions amb les emocions i els vincles humans. Al costat de la de Hirako figuren també títols com ‘El león de marzo’, ‘Golden Kamui’ i ‘The Promised Neverland’, amb explicacions i reproduccions de pàgines.
Els mitjans d’entreteniment, com el manga, han d’explicar el punt de vista de les víctimes de suïcidi, racisme, assetjament escolar o homofòbia perquè el lector el conegui
A la discreta Waka Hirako només se li veuen les mans durant l’entrevista. Ella és una més entre els molts ‘mangakes’ reticents a mostrar el rostre en públic. Mentre va responent a les preguntes de Bernabé apareixen en altres imatges els seus dits sostenint els pinzells en plena activitat, dibuixant vinyetes de ‘My broken Mariko’ i altres exclusives per a la trobada.
Explica l’autora que, de fet, la protagonista és Shiino. «Crec que ningú pot saber com se sentia Mariko, perquè ella no hi és realment a l’obra ni podem saber com se sentia ni perquè es va suïcidar, tot i que siguin les seves cendres les que hi ha a l’urna». Apunta Bernabé, director de la divisió de promoció internacional de manga del JMAF, com el lector sí que va coneixent com Mariko pateix insults, amenaces i abusos. Waka Hirako opina que «el manga, però també les pel·lícules i les sèries, els mitjans d’entreteniment han d’explicar el punt de vista de les víctimes de problemes socials com el suïcidi, el racisme, l’assetjament escolar, l’homofòbia... Perquè a través dels personatges el públic pot acostar-se als sentiments dels abusats. Els abusos venen sovint de la ignorància de la gent».
Bernabé assenyala com a ‘My broken Mariko’ s’intueix que Shiino podia estar enamorada de Mariko i que és una «història forta d’una íntima amistat que pot anar més enllà». «Jo mateixa tinc certs sentiments diferents cap a les meves amigues, res és blanc o negre», se sincera l’autora, que afegeix que els seus personatges femenins «poden ser el conjunt de les dones que m’he trobat en la meva vida, com la meva pròpia mare».
Waka Hirako recorda que va començar amb 7 o 8 anys llegint ‘Doraemon’, però li costava «seguir el text i els dibuixos alhora». Va ser amb 12 quan li va començar a agradar llegir manga, amb sèries com ‘One piece’. Va començar, explica, ‘My broken Mariko’ per alleujar-se «del fracàs» amb una altra obra que no aconseguia completar. «Vaig anar dibuixant sense pensar ni calcular què faria».
