12 llibres imprescindibles d’autors que visiten el Festival 42

Anna Starobinets. Ed. Impedimenta

Una de les autores que mereix una peregrinació allà on ens visiti. La russa Anna Starobinets navega pel gènere de l’horror, en què allò l’animal sempre és una presència amenaçadora. També escriu llibres infantils amb gatets. Ella mateixa és com una casa, es defineix: no és el mateix el que hi ha al rebedor que el que s’amaga al soterrani. Com a carta de presentació, suggerim el relat sobre una ment infestada per una colònia d’insectes que dona nom al llibre ‘Una edad difícil’. Tot i que el seu títol més recent és imprescindible. Després d’anys escrivint sobre allò sinistre i absurd, ho va viure en primera persona, com a mare abocada a un avortament, en el seu xoc amb l’estructura mèdica postsoviètica que relata a ‘Tienes que mirar’. 

‘Carbono modificado’

Richard Morgan Ed. Gigamesh

Allò posthumà és un dels temes centrals del Festival 42. El britànic l’aborda de la manera més crua imaginable en la trilogia que va iniciar amb ‘Carbono modificado’. Una vegada la ment és encapsulable i trasplantable, el cos passa a ser considerat literalment una funda. I amb elles es poden fer les salvatjades que es desitgi. Són una mercaderia, i devaluada. Un grau d’alienació que ni Marx va imaginar. La sèrie de Netflix semblava que faria arribar Morgan al gran públic, però es va quedar a mitges i va punxar. Després de publicar també la segona entrega, ‘Ángeles rotos’, fa un any, en les pròximes setmanes arribarà a les llibreries la tercera i última de les novel·les protagonitzades per Takeshi Kovacs, Furias desatadas.

‘Piranesi’

Susanna Clarke Salamandra / Amsterdam

Després de la intricadament màgica ‘Jonathan Strange i el Senyor Norrell’ (mags a l’Anglaterra del segle XVIII embardissats amb altres d’ancestrals i amb els avatars de les guerres napoleòniques) Susanna Clarke es va submergir en un llarg silenci per motius de salut fins que va meravellar de nou amb ‘Piranesi’. Aquesta és la causa que la seva participació sigui una de les dues úniques no presencials (dissabte) al festival per parlar d’aquest misteriós artefacte. Un laberint infinit inspirat en les presons imaginàries del gravador italià Gian Battista Piranesi. Fins i tot en les circumstàncies més extremes, la imaginació és una casa on viure. Tot i que ningú diu que hagi de ser confortable, ens deixa clar Clarke. 

‘Rosa la sanguinaria’

Nicholas Eames. Gamon

No tot ha de ser misteri fascinant o anticipació descoratjadora. En el gènere també cap l’aventura i l’humor. I el canadenc Nicholas Eames els combina tots dos. Fantasia èpica bruta, amb combats, herois xacrosos amb moltes cicatrius i ossos trencats, viatges per una geografia plena de trampes i monstres i greixum a tot arreu combinat amb una broma rere l’altra destinades especialment a qui estigui familiaritzat amb la història del rock. Al món que arrencava amb ‘Reyes de la Tierra Salvaje’ i segueix ara amb ‘Rosa la sanguinaria’, les bandes de mercenaris caçamonstres van de gira i tenen darrere masses de fans. I els seus personatges són una gloriosa banda de vells xarucs en plena gira de retorn. 

‘El Llibre Blau de Nebo’

Manon Steffan Ros. Periscopi

Manon Steffan Ros és escriptora de novel·la per a adults, de llibre infantil i cantant en un duo musical, sempre en llengua gal·lesa. Ha traspassat fronteres amb el seu últim llibre. Una dona, Rowenna, i el seu fill, Sió, han sobreviscut a una catàstrofe en un petit poble gal·lès, i compten amb un quadern per explicar què els passa pel cap. Aquí la catàstrofe és accidental. Explica molt més l’experiència de vida en família en un enclaustrament obligat, i la reflexió sobre la relació amb l’entorn cultural i social que sobtadament sembla haver-se esfumat. Publicada abans del confinament de la Covid, podria haver sigut perfectament durant o després d’aquest. 

‘Trescafocs’

Adrian Tchaikovsky. Chronos

Adrian Tchaikovsky és prolífic. Toca el registre de les sagues èpiques però nosaltres preferim quedar-nos amb la seva faceta d’escriptor de ciència-ficció. Fa un temps va publicar la que probablement és la seva millor novel·la, ‘Herederos del tiempo’: una colonització interplanetària que surt malament i obliga l’home a entendre’s amb altres formes de vida intel·ligent. Però segurament parlarà més en la seva visita a Barcelona de ‘Trescafocs’ i d’‘Un dia tot això serà teu’, dues de les novel·les breus que Chronos està publicant en català. En plena cimera del clima, probablement més de la primera: un món desigual i convertit en un desert abrasador en què les tecnologies que l’han de salvar també fallen.  

‘El diablo y el mar oscuro’

Stuart Turton. Ático de los Libros

Una de les tendències més indiscutibles en els últims anys i en què el programa del Festival 42 es capbussa sense problemes, és la hibridació absoluta de gèneres i la permeabilitat constant entre el fantàstic i el que a l’encasellat mercat editorial anglosaxó es considera com a ficció literària. Per a hibridació la de Stuart Turton, premi Costa a la millor primera novel·la per ‘Las siete muertes’, d’Evelyn Hardcastle, una novel·la detectivesca amb assassinat en una casa de camp i recerca del culpable amb elements fantàstics. En el recent ‘El diablo en el mar oscuro’, un misteri demoníac amenaça les vides de la tripulació d’un veler que torna des de les Índies Orientals amb un detectiu del segle XVII encadenat.  

‘En la casa de los sueños’

Carmen María Machado. Anagrama

L’escriptora nord-americana, neta d’emigrants cubans, merita la presència al Festival 42 no només pels seus relats curts publicats en revistes i antologies d’horror, fantasia i ciència-ficció. A tota la seva obra s’entrecreuen els elements que componen el títol de la trobada que mantindrà amb els lectors a Barcelona: ‘Cuerpo, erotismo, terror y realismo mágico’. Anagrama va publicar el 2018 un volum, Su cuerpo y otras fiestas, que recollia vuit dels seus pertorbadors contes, però el realisme màgic (i també la seva militància ‘queer’) segueixen sent presents al seu últim llibre, ‘En la casa de los sueños’, en què relata la seva experiència personal com a víctima d’abusos en el marc d’una relació lèsbica.  

‘L’horror de Rèquiem’

Marc Pastor. Mai Més

El Festival 42 dedicarà especial atenció a la producció local de gèneres fantàstics, i al seu recent auge en llengua catalana. Un ‘boom’ que no s’acaba de creure un dels autors que juga a casa, Marc Pastor, després de massa anys de rompre’s l’esquena molt poc acompanyat. Pastor ve de guanyar fa uns dies el Premi Ictíneu a la millor novel·la de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia per ‘L’horror de Rèquiem’, una barrabassada en què creua el tarantinisme amb l’horror còsmic de H. P. Lovecraft, amb el resultat d’una novel·la només definible com humor còsmic. Un dels seus personatges, una repartidora birmana amb katana, sembla sortida de Kill Bill. Pastor diu que es va inspirar en Lorena Roldán.  n 

‘Efendi’

Elisabet Riera. Males Herbes

El control de les voluntats a partir l’evasió, el gregarisme complaent o la química, més que a través de l’opressió, és un tema clàssic de la distòpia social. Contra el 1984 de George Orwell, ‘Un món feliç’ d’Aldous Huxley. I això que Zuckerberg encara no havia arribat. A la Ciutat Blanca de l’Efendi de Elisabet Riera («Només vetllo pel seu benestar i per la seva seguretat» són les paraules fundacionals de la Ciutat Blanca) el soma són les «píndoles lexicocromàtiques» que ajuden a mantenir l’ordre. La trama s’acaba dissolent, entre referències simbòliques i reflexions sobre el llenguatge, en un desenllaç final que revela què és el que s’amaga darrere d’aquesta ciutat pulcra i ideal. 

‘La balada del arpa de hueso’

Lucy Holland. Umbriel

Lucy Holland és llibretera, coautora del podcast feminista interseccional Breaking the Glass Slipper i autora d’una trilogia fantàstica, tot i que el llibre que l’ha convertit en una supervendes als països de llengua anglesa és La balada del arpa de hueso, inspirada en una ‘murder ballad’ anglesa que data almenys del segle XVII, The Twa Sisters, en què una de les dues (o tres segons les versions) germanes ofega a l’altra en un riu per gelosia i algú construeix un instrument amb els seus ossos i els seus cabells. Holland situa aquesta llegenda en un moment més remot, a la Britania on les tradicions cèltiques, els mites i la màgia estan retrocedint en vista de la nouvinguda fe cristiana.  n

‘Las aguas de Versalles’

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Kelly Robson. Gigamesh

L’escriptora canadenca Kelly Robson compta amb un hàndicap per ser coneguda al nostre país. La major part de la seva producció són contes i relats curts, candidats sovint als principals premis internacionals del gènere. Però fins ara amb prou feines havia sigut traduïda al castellà en antologies que no han rebut excessiva atenció. Per presentar-la al lector espanyol Gigamesh publica ara ‘Las aguas de Versalles’, el pols entre un oficial que intenta millorar el sistema de proveïment del palau al segle XVIII i una criatura aquàtica. I Pulpture, ‘Dioses, monstruos y el melocotones de la suerte’, una novel·la curta amb ecologia postcapocalíptica i viatges en el temps.