Stay Homas, festa gran a Razzmatazz

Hi havia el dubte de si Stay Homas era un grup massa associat a l’estat mental del confinament perquè pogués tenir una vida normal després, però ara que es rebaixen les restriccions els veiem solts i assentats. Encara més, si hi cap, en un episodi d’alliberament redoblat com el d’aquest dijous a la sala 1 de Razzmatazz, que acollia el seu primer concert en 20 mesos; sessió del cicle Cruïlla de Tardor on el públic va accedir mostrant el certificat covid (o un test negatiu).

Notícies relacionades

La festa de Sant Jordi d’‘abril’ d’EL PERIÓDICO brinda en honor a les dues ‘superagents’ Carmen Balcells i Antonia Kerrigan

Deu llibres que acaben de ser (o seran aviat) sèrie: recomanacions per a Sant Jordi

El combo barceloní, nascut llavors a la terrassa d’un pis del carrer de Balmes, s’ha anat consolidant més enllà de l’ocurrent format instrumental amb què es va donar a conèixer. Es fa fort en un registre introspectiu, però desenfadat, a què va acudir en un tram central del concert, quan Guillem Boltó va treure de l’armari el vell cubell de fregar i va recuperar les seves cançons baptismals, com ‘Gotta be patient’. Però s’aprecia certa intenció d’expandir aquesta identitat i aconseguir una sonoritat més corpulenta, a més de convertir el trio en quintet, amb bateria i extra de teclats.

Stay Homas va sortir de Razzmatazz enlaire com qui diu perquè va fer valer la seva naturalitat per sobrevolar estils (incloent-hi el reggae, la salsa i la bossa nova), l’habilitat per al ganxo melòdic i una aposta molt oportuna per la pista electrònica, que es va fer notar a ‘No vull baixar’ i ‘Let it out’. Tot i que en el seu terreny es respiren vestigis de la música de revetlla d’aquests anys, ja estan en una altra estació, i allà, la tornada a la normalitat (si es consolida) no ha de per què suposar el final de l’encanteri, sinó un nou horitzó.