Richard Morgan «La ciència-ficció ha guanyat»

Que el gènere (literari) és fluid ho té molt clar Richard Morgan, que tant sintetitza novel·la de detectius amb ciència-ficció ciberpunk, detectivesca i anticapitalista a ‘Carbono modificado’ (2003) i les seves seqüeles, o ‘Leyes de mercado’ (2006), com escriu sèries de fantasia èpica (‘Tierra de héroes’, 2008-2014). Tot i que mentre els creadors hibridin més i més, la indústria editorial estigui obsessionada més que mai per les etiquetes per alimentar els algoritmes de recomanació. Ni tampoc creu que un autor del gènere especulatiu que sigui estigui ja a la defensiva. «La ciència-ficció ha guanyat», proclama Morgan, a Barcelona per participar en el Festival 42. «Quan un crític literari del ‘New York Times’ de tant en tant encara parla amb displicència de la ciència-ficció, no se n’adona que és com un soldat japonès emboscat en una illa del Pacífic 20 anys després sense saber que la guerra s’ha acabat, i ha perdut», afegeix amb cert ànim venjatiu.

«Després de tants anys, ara m’ho passo pipa. La ciència-ficció ara és tot. Quan algú encara es lamenta que el gènere ha de rebre respecte, li pregunto si ha anat al cine o ha jugat a un videojoc últimament –diu Morgan–. Dins la ficció literària també estan escrivint ciència-ficció. De vegades malament, de vegades no han entès com fer-ho, però és igual. Un munt d’escriptors literaris estan escrivint ciència-ficció perquè és la manera de descriure el món que estem vivint, perquè som en un món de ciència-ficció. Autors com Margaret Atwood han entès que la ciència-ficció és la millor eina per descriure l’experiència humana avui».

Quan la realitat canvia a tal velocitat, el realisme no sembla la millor manera de tractar-la. «Quan llegeixes la solapa d’un llibre literari sobre Robert, que és professor d’universitat amb problemes perquè la dona el deixarà, això no és parlar de la condició humana, del futur dels humans com a espècie, això és mirar-te el cul. La ciència-ficció és un vehicle per explorar alternatives sobre on anem, com som els humans, com ens afectarà la intel·ligència artificial, com funciona la ment humana, com ens condiciona la genètica...»

Almenys la ciència-ficció menys escapista, i la que planteja més especulació social que tecnològica, en què equivocar-se és més fàcil. Zuckerberg podria ser un malvat de les sinistres corporacions que controlen el nostre futur als llibres de Morgan. «És que el ciberpunk tenia raó i sabia el que estava passant quan en els 80 avisava d’això, però no va encertar amb els cotxes voladors. La funció de la ciència-ficció és fer sonar alarmes del que pot passar, tot i que no serveixi de res, perquè just és en això que ens trobem».

A ‘Carbono modificado’ (i les seves seqüeles ‘Ángeles rotos’ i ‘Furias desatadas’, que es publicarà a Espanya a finals d’any), la consciència s’encapsula, implanta i transmet, i el cos humà passa a ser un objecte d’un sol ús. I amb els dels pobres passa el que les lleis del mercat i la truculència humana permet sospitar. Una versió extrema del mecanisme d’alineació de Marx, diguem. «Per mi això era una metàfora de com la societat està disposada a considerar la gent de carn i ossos com un recurs consumible».

Bé, diu, les fronteres dels gèneres es trenquen però no només la indústria continua buscant encasellar els gèneres mentre la producció literària s’escapa de qualsevol frontera. «En aquest sentit som bastant autistes. Hi ha lectors que diuen que només llegeixen ciència-ficció dura i qualifiquen el que no ho sigui de fantasia: és una qüestió de jerarquia, de prestigi. Però també vivim en una època en què tothom s’obsessiona per classificar-ho tot en petites capses; passa amb la política d’identitat, el concepte de ‘stay in your line’, que no pots parlar de l’experiència d’algú altre, una obsessió per limitar i tancar que és just el contrari de la ficció».

El contracte

El Richard Morgan fantàstic obeeix més aviat a una casualitat editorial. Un bon exemple de com funciona el negoci. «Jo vaig créixer llegint tant ciència-ficció com fantasia, com els llibres de Michael Moorcock, que escrivia de tot, així que per mi no va ser un canvi gaire gran. De naus espacials i pistoles làser a espases i màgia continuava sent un terreny conegut. Deien que ‘La guerra de les galàxies’ era fantasia, no ciència-ficció, i no deixaven de tenir raó. Bé, quan tens èxit, i llavors s’esperava que Warner fes una pel·lícula amb ‘Carbono alterado’, i et demanen que provis coses noves i et diuen que sí al que sigui: vaig ensenyar al meu editor tres esbossos de personatges que es podien situar en un món de fantasia, només 10.000 paraules, em va preguntar quants llibres en sortirien i li vaig dir: ‘¿Un, no?’. Em va mirar com si fos una escena d’‘Un dels nostres’, va moure el cap i va repetir: ‘¿Tx, tx, tx. ¿Quants-llibres-Richard?’ ‘¿Tres?’, vaig respondre. ‘Esplèndid, firma aquí’. I ja tenia un contracte per escriure una trilogia de fantasia».

I el Brexit, una «apocalipsi en càmera lenta»

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

«Als que van votar pel Brexit només els desitjo el pitjor, que es fotin». Si volen treure de polleguera Morgan, que va viure alguns anys a Madrid i Màlaga i parla un espanyol fluid, preguntin-li sobre això. «Jo tenia uns drets com a ciutadà europeu i el meu fill els tenia. I ara me’ls han tret. Això no ho puc perdonar. Estic rabiós, i veig que em durarà tota la vida, no hi ha manera de tornar perquè ja no ens admetran amb les condicions excepcionals que teníem, i a més ja no som de confiança, perquè no complim el que firmem. I tot per arruïnar l’economia, en una apocalipsi en càmera lenta. Ara es queixen que no poden vendre el seu peix. ¿Per què vols el teu peix i el teu marisc si els britànics no en mengen? I els empresaris diuen que necessiten vises per als conductors de camió o recollir la fruita... ¡Però si això ja ho tenies!». Morgan s’avergonyeix escoltant uns polítics «que semblen nens de primària en plena rebequeria». I ho remata fent una enèrgica botifarra

Un escriptor content amb l’adaptació a la TV

Tot i que ‘Altered carbon’ no va arribar a les expectatives que potser tenia Netflix, Morgan està més que content amb l’adaptació televisiva de la seva novel·la. És el que té que la productora fos una fan del llibre, que va involucrar l’autor fins al coll en la producció i els guions. «Tot i que canviés coses, algunes a millor, l’esperit del llibre estava en la primera temporada», es felicita, tot i que la segona no anés tan bé.