La menorquina Maite Salord guanya el Premi Proa amb una novel·la sobre l’emigració i la memòria

Al sud-oest de Menorca va caure accidentalment el febrer del 1943 un avió de la Luftwaffe alemanya, un Junker 88, que tornava de bombardejar la costa nord de l’Àfrica. Encara avui segueix sota l’aigua, tot i que els pescadors van aconseguir rescatar els seus quatre tripulants. Aquest és el punt de partida d’‘El país de l’altra riba’, narració d’identitat i memòria, poblada de personatges desterrats i exiliats, marcats per grans conflictes del segle XX: la Segona Guerra Mundial, la guerra d’independència d’Algèria i la guerra de l’Iraq. Amb aquesta novel·la, l’expolítica menorquina i escriptora Maite Salord (Ciutadella, 1965) ha guanyat aquest dimarts el tercer Premi Proa, dotat amb 40.000 euros.

Salord, autora d’obres com ‘I del somni, tot’ (1998) i la juvenil ‘Mar de boira’ (2004), va ser finalista el 2006 del Premi Sant Jordi amb ‘La mort de l’ànima’ reunint després, el 2014, el testimoni dels vençuts de la Guerra Civil a les illes Balears a la novel·la ‘L’alè de les cendres’. Després de presidir entre el 2015 i el 2017 el Consell Insular per la formació Més per Menorca, on ha sigut consellera entre el 2011 i el 2021, abandonava el juliol passat 16 anys de dedicació a la política «per recuperar l’escriptura», ha afirmat, Salord, que va començar fa set any a treballar en ‘El país de l’altra riba’, que arribarà a les llibreries el pròxim 17 de novembre. 

Ric colon francès a Algèria

Part de la trama d’aquest nou Premi Proa, assenyala la guanyadora, transcorre a la ciutat d’Alger, a la qual arriba «el jueu Daniel Gold amb el seu avi, fugint dels nazis a través de França, per obrir una sastreria. Allà coneixerà el colon francès Michel Bisset, amo del restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, on treballa l’Omar, exsoldat de les tropes franceses». 

També treballa allà, de cambrera, la Isabel, personatge pel qual el lector coneix l’emigració de menorquins que, fugint de la misèria i atrets per les facilitats que donava França durant la colonització, van arribar a Algèria a mitjans del segle XIX. Aquesta jove viu al poble de la badia algeriana Fort de l’Eau, la ‘petita Maó’, fundat el 1852 per gent arribada de l’illa balear. «És un tema que pot semblar superat però que continua molt viu. En totes les famílies de Menorca es recorden parents que van emigrar», constata Salord, que calcula que més d’una quarta part dels habitants de l’illa, «majoritàriament pagesos», van acabar emigrant.

Camus i els que pateixen la història

No és fútil la cita que obre la novel·la: «L’escriptor no pot posar-se avui al servei dels que fan la història: està al servei dels que la pateixen». És del Nobel Albert Camus, nascut a Algèria i criat per la seva àvia, emigrant menorquina. 

La història, apunta la seva autora, també salta temporalment fins a l’any 2003, durant les manifestacions contra la guerra de l’Iraq, on la neta de Daniel Gold, Marta, estudiant a la Universitat de Barcelona, descobreix la memòria familiar mentre manté una relació sentimental amb l’alemanya Hanna, que cursa Erasmus. 

El turisme dels 70

Notícies relacionades

Francesc Serés guanya el premi Proa amb una novel·la «contemporània i de proximitat»

Jordi Nopca estrena el premi Proa amb una novel·la de venjança i infidelitat

Salord, que ha sigut consellera de Promoció turística en el Govern insular, també reflecteix a la novel·la una visió crítica de l’arribada del turisme a les Balears i dels seus excessos. «En els 70 hi va haver un moviment social important per a la preservació del territori que va posar fre a les urbanitzacions i va evitar que el destrossessin més. Avui Menorca és reserva de la biosfera i la societat manté el seu compromís amb la seva preservació», assegura. 

El Premi Proa ha arribat a la tercera edició després de guanyar en els dos anys anteriors Francesc Serés i Jordi Nopca.