Exposició fotogràfica a Barcelona

La pandèmia tenyeix el World Press Photo

El CCCB inaugura l’exposició amb les millors imatges de fotoperiodistes de tot el món fetes l’any de la Covid
A més de la crisi sanitària, el certamen ha premiat escenes de revoltes socials, com el Black Lives Matter, o el drama dels refugiats

Un lleó marí de Califòrnia nedant cap a una mascareta flotant (imatge de Ralph Pace); un vagó de tren d’alta velocitat adaptat com a hospital transportant malalts de Covid cap a París; o el treballador d’una funerària protegit amb un epi traslladant un taüt en un estret ascensor (fotos de Laurence Geal); el cos d’una víctima de coronavirus a Indonèsia, totalment embolicat en un plàstic per a residus tòxics davant la falta de bosses per a cadàvers l’abril del 2020 (foto de Joshua Irwandi); o la instantània, «símbol de l’esperança», feta pel danès Mads Nissen, guanyadora del premi a foto de l’any del World Press Photo: la primera abraçada en cinc mesos que va rebre una dona de 85 anys d’una residència de São Paulo, al Brasil, feta per una infermera, les dues protegides per una cortina de plàstic. Són algunes de les imatges que es poden veure fins al 12 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que han sigut guardonades en el concurs anual del millor fotoperiodisme, en una edició «tenyida per la pandèmia», ha constatat Sílvia Omedes, directora de laFundació Photographic Social Vision,que compleix 17 anys organitzant la mostra de la capital catalana.

Dones al Iemen

4.315 fotògrafs de 130 països van participar al World Press Photo amb 74.470 imatges, xifra de rècord. D’ells s’han premiat 45 professionals (la majoria ‘freelance’ i el 24%, dones, el doble que la mitjana d’anteriors edicions), cinc d’ells espanyols: Aitor Garmendia, Jaime Culebras, Luis Tato, Claudia Reig i l’argentí establert a Barcelona des de fa anys Pablo Tosco. Aquest últim, present a la inauguració de l’exposició, amb una foto de la Fàtima, una dona del Iemen totalment coberta amb nicab, pescant en una barca amb un dels seus nou fills. «Vaig poder entrar al país gràcies a Oxfam Intermón, que fa dos anys i mig que són en una zona amb set anys de conflicte armat, fam i 4 milions de desplaçats, on les grans víctimes són les dones, que sostenen la família, i on el 30% de les nenes són forçades a casar-se», apunta Tosco, per a qui va ser un desafiament documentar la vida de la Fàtima, sense veure-li la cara, i descobrir com «ha qüestionat i canviat el rol tradicional: ella va comprar la barca i decideix on i quan llança les xarxes, i després el seu marit ven el pescat».

Menys encàrrecs i viatges

Notícies relacionades

L’organització del World Press Photo ha detectat que a causa del confinament els fotoperiodistes van veure caure el nombre d’encàrrecs de mitjans de comunicació i van viatjar molt menys. «Es va treballar més a escala local, en històries de resiliència i superació en l’àmbit íntim», explica Omedes, tot i que a més de la crisi sanitària no van deixar de documentar-se gràficament els abusos als recursos naturals; les protestes ciutadanes, com el Black Lives Matter, o el drama dels refugiats al Mediterrani.

Per la seva banda, la comissària en cap del World Press Photo, Sanne Schim van der Loeff, ha avançat la reformulació de les bases del concurs fotoperiodístic de cara a la pròxima edició, que es podran consultar des d’aquest dijous a la web: «Hi haurà un canvi de perspectiva, que deixarà de ser tan temàtica per assolir un enfocament més regional (amb jurats diferenciats per a Europa, Amèrica Llatina...) i amb categories individuals, d’històries, de projectes a llarg termini i en obert. Sempre sense perdre de vista l’objetiu i protegir i recolzar el fotoperiodisme per la seva «importància per documentar la veritat en una època de ‘fake news’ i de desinformació». «Són treballs no censurats ni manipulats que ajuden la societat a crear consciència crítica i, per tant, a protegir la democràcia», diu Omedes.