El fenomen de Harry Potter: així són els seus fans

Silvia Nieto, de 33 anys, és fan de la saga ‘Harry Potter’ des que té 12 anys i recorda a la perfecció com va ser el seu primer contacte amb aquest univers màgic. «Recordo que la mare va tornar de la llibreria del poble i m’insistia que havia vist un llibre sobre màgia que segur que m’encantaria. Al final, li vaig fer cas i me’l vaig llegir i a partir de llavors, cada vegada que en sortia un de nou volia ser de les primeres en tenir-lo» afirma la Silvia, «sobretot, recordo que em van agradar molt els dos primers, a més de per la trama, perquè eren llibres no gaire llargs per a gent de la meva edat i alhora eren molt complets, gairebé perfectes». Avui, la Silvia en continua sent fan, ja que ha assistit a l’obra de teatre en dues parts ‘Harry Potter i el llegat maleït’ al Palace Theatre (a Londres) i al parc Warner Bros Studio de Londres tres vegades, i en planeja una quarta.

Segons la Silvia, la seva passió per la lectura va començar gràcies a aquesta saga, tot i que també la va frustrar. «Quan llegia ‘Harry Potter’ m’inventava excuses per no sortir, fins i tot a les nits m’aixecava a passejar o a mullar-me la cara amb aigua per no adormir-me i continuar llegint, però quan vaig acabar de llegir els llibres, em va costar molt tornar a ‘enganxar-me’ a una novel·la perquè no en trobava cap de tan bona, i això em frustrava molt». Un punt que la Silvia adora de la saga és que «et transporta a un altre món màgic, però que sembla real» i a més, considera que no es tracta d’una saga ‘clixé’, sinó que tant els personatges com la història t’ajuden a sentir-te part d’aquest univers. A més, confessa que va preferir que la part sentimental estigués en segon pla i no en el primer, com passa a moltes novel·les juvenils. «Quan llegia volia saber més sobre encanteris, pocions, les batalles de Harry contra Voldemort... la part emotiva no m’interessava tant», diu.

«Per a mi ‘Harry Potter’ va significar molt perquè em va acompanyar durant part de la meva infància i la meva adolescència. Recordo que l’últim capítol no me’l vaig llegir fins que van passar uns dies perquè no volia acceptar que ja s’havia acabat tot».

Umberto Pomati, de 31 anys, mai s’havia sentit atret per l’univers de ‘Harry Potter’ fins que quan tenia 13 anys un amic seu el va animar a veure les pel·lícules, i des d’aleshores es va convertir en un fan més del món màgic de Harry. «M’agradava que tot fos diferent del comú: l’escola, la màgia i el món de ‘Harry Potter’ en general», diu. Tot i que no tot li semblava perfecte. «No em va agradar que separessin l’últim llibre en dues pel·lícules, crec que això va provocar que la primera part fos més plana, que fes curt». A més, a l’Umberto li passava una cosa fora del comú: «A mi m’agradaven els personatges que eren o semblaven dolents. M’agradava molt el personatge de Lord Voldemort perquè considero que estava molt aconseguit. També m’agradava Snape, i tot i que després no és tan dolent com sembla, m’agrada com és el seu personatge, sobretot a l’escena final de ‘Harry Potter i el misteri del Príncep’».

Com un bon fan de la saga, l’Umberto ha visitat diferents llocs d’Edimburg en els quals es van gravar escenes de Harry Potter, i també va ser a la cafeteria Elephant House, on J.K. Rowling va escriure el primer llibre de la saga. «Una cosa que sempre m’ha agradat molt de J.K. Rowling és que és una escriptora que va sortir del no-res. Ella no tenia res: ni diners, ni un lloc segur per viure, ni una bona feina, tenia una nena al seu càrrec... i encara així, tot i que li va resultar difícil, ho va apostar tot i va crear una història que va meravellar milions de persones», afirma l’Umberto sobre la creadora de Harry Potter. «A més, em fascina com va crear aquest món màgic, connectat a la seva vida personal, i el va portar molt més enllà. Ella no va crear només quatre o cinc encanteris, va ser un geni: va saber inventar tota classe d’encantaments, d’artefactes i fins i tot de personatges, que tot i que no tinguessin importància tenien una història i un propòsit. Tot estava al detall».

L’Umberto considera encara més impressionant l’assoliment de l’autora perquè la van fer firmar com si fos un home, pensant que el nom d’una dona no vendria, i ella va triomfar.

Isabel Cruz, de 27 anys, no va començar amb la saga des d’un principi, com molts fans, ja que quan el 2001 va sortir la primera pel·lícula ella només tenia 7 anys. Tot i així, l’any següent sí que va començar a endinsar-se al món de Harry Potter. «Recordo que a l’estiu els professors ens manaven llegir-nos un llibre, jo me’n vaig llegir vuit i dos eren de ‘Harry Potter’, i a partir de llavors vaig seguir amb la saga i ho combinava veient les pel·lícules, tot i que el que realment em va enamorar van ser els llibres».

Tot i que la Isabel no va mostrar la seva passió per Harry Potter fins fa uns cinc anys. «M’ho quedava, perquè estava en una edat en què no volia semblar una friqui o infantil. Però, quan vaig créixer i vaig descobrir el món dels [ninots] ‘funkos’ vaig decidir compartir-ho i vaig començar a conèixer més gent». Actualment, la Isabel té un canal de YouTube (‘Con F de Funko’) i un compte de Tik Tok amb més de 26.000 seguidors (@confdefunko) en què en la majoria de vídeos mostra ‘funkos’ de Harry Potter i parla sobre la saga. «Harry Potter ha significat molt per a mi durant la meva infància i adolescència fins al punt que porto tatuatges relacionats amb la saga i tinc aproximadament 100 ‘funkos’ relacionats amb el món de Harry Potter i Bèsties fantàstiques».

A més, la saga també ha sigut important per a la Isabel perquè s’ha pogut sentir identificada amb algun personatge. «Luna Lovegood sempre serà la meva preferida (tot i que molta gent que només s’hagi vist les pel·lícules no ho pugui entendre) perquè em sentia com ella per ser la més friqui».

Notícies relacionades

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La guerra, un espectacle multiusos

Però, tot i que cregui que les pel·lícules siguin bastant fidels a la trama dels llibres i entén que hi hagi canvis, continua pensant que hi ha alguns que no la convencen. «M’encanten les pel·lícules, però la idea que ‘idiotitzin’ el Ron no m’agrada, igual que tampoc que a l’última pel·lícula hi hagi escenes de l’Hermione i el Harry com si fossin a acabar sent parella. Tampoc m’agrada que hagin tret personatges com per exemple la Winky».

Tot i així, Harry Potter ha significat molt per a la Isabel i, de moment, continuarà sent una part important en la seva vida.